Cinema de Palestina al Iemen i del Marroc a Sudan 

Entre el 2 i el 12 de novembre la Filmoteca de Catalunya acollirà la XVII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya. Aquest esdeveniment organitzat per l’ONG Sodepau, s’ha consolidat com una poderosa finestra oberta a la creativitat, la reflexió i les personalíssimes mirades de les cinematografies del món àrab. Enguany, per primera vegada, la Mostra esdevé competitiva amb el lliurament de tres nous guardons: el Premi Flama al millor llargmetratge de ficció, un segon Premi a millor documental i el Premi del públic. «Amb els premis volem donar suport a la producció cinematogràfica en els països àrabs i ampliar el coneixement, complicitats i sinergies amb la Mostra, tant en l’àmbit internacional com aquí. Uns premis, que no tindran corona de llorers, i que simbolitzem amb les fulles de la figuera, un arbre emblemàtic del mediterrani», explica la seva directora, Txell Bragulat.

Tretze llargmetratges i un programa de curts conformen una Mostra que s’apropa a noves temàtiques com el moviment queer, l’avortament o la prostitució, sense oblidar mai el pes de la memòria. Totes les produccions exemplifiquen el bo i millor del cinema produït a Síria, Palestina o Líban, i que, enguany, també ens descobriran noves cinematografies, com les de Iemen o Sudan. 

De Palestina al Iemen, del Marroc a Sudan 

La directora palestina de Haifa Maha Haj inaugurarà la Mostra el 2 de novembre amb la projecció de Mediterranian Fever, premiada al Festival de Canes 2022. Aquesta comèdia negra és també la història d’una insòlita amistat entre un deprimit escriptor amb la síndrome del full en blanc i el seu veí, un estafador. Observadora irònica, Maha Haj posa el focus en temes com la salut mental i les contradiccions sociopolítiques de ser palestí i viure a Haifa. Pel que fa a les aproximacions als conflictes dels països àrabs amb les eines de la ficció, veurem films com la irreverent Bashtaalak sa’at (Et comparo amb un dia d’estiu) del director egipci Mohammad Shawky Hassan. Un atrevit musical queer, que barreja clixés pop, poemes de Wadih Saadeh i relacions homosexuals, basant-se en el seu diari personal i explicant una sèrie de relats a la manera de Les mil i una nits.

Un altre tema escassament tractat en les pel·lícules àrabs és l’avortament i, des d’una cinematografia tan desconeguda com la iemenita, arriba Al Murhaqoon (Els aclaparats), dirigida per Amr Gamal i que, des de la sobrietat, explica la història d’un matrimoni amb tres fills que no pot assumir un quart embaràs. Del Marroc arribarà Les Damnés ne pleurent pas (Els condemnats no ploren), de Fyzal Boulifa, que es fixa en el potent vincle entre una dona i el seu fill adolescent, quan, camí de Tànger, travessen un país trencat per les diferències econòmiques i socials alhora que enfronten un passat traumàtic que amenaça la seva estreta relació.

Wadaean Julia (Adeu, Júlia) és l’òpera prima del cineasta Mohamed Kordofani, que es va convertit en la primera pel·lícula sudanesa a la Selecció Oficial del Festival de Canes i que ha estat escollida pel seu país per optar als Oscar. A partir de la peripècia d’una dona penedida que lluita contra el pes de la culpa pel seu paper en una mort, el film reflexiona, des del drama domèstic, sobre la realitat d’un país dividit com és el Sudan. Però també parla sobre el racisme, les tensions religioses, la identitat nacional i les diferències que mantenen els sudanesos del nord i del sud. 

D’entre les visites que rebrà la Mostra hi destaca Habiba Djahnine. Aquesta cineasta i activista algeriana presentarà, en una conversa a la Biblioteca de la Filmoteca, el projecte Cinéma et Memoire, una iniciativa sociocultural que aposta pel cinema com a eina de resistència política i que Djahnine du a terme des de l’any 2007 a Algèria.

Aquesta edició de la Mostra també aposta per unir forces amb un altre festival cinematogràfic barceloní que se celebra durant la tardor: L’Alternativa (10 a 19 de novembre). Amb el suport de la Filmoteca de Catalunya, ambdós festivals organitzaran conjuntament la projecció especial de cloenda, It Must Be Heaven, que es durà a terme el diumenge 12 de novembre al vespre. Es tracta de la darrera pel·lícula del reconegut director palestí Elia Suleiman, premiada al Festival de Canes 2019, i encara inèdita a les sales de l’estat espanyol.

Quatre documentals per endinsar-nos en la realitat dels països àrabs

L’emocionant My Maysoon, de la siriana establerta als Països Baixos Batoul Karbijha, és una recerca audiovisual del que li va passar a la seva germana, la Maysoon, desapareguda després que el vaixell que la portava a Europa naufragués a la Mediterrània. El cineasta libanès Zakaria Jaber es posa en primer pla explicant els seus intents frustrats per sortir del país mentre retrata el context del Líban a Anxious in Beirut, guanyador del premi Golden Goblet al Festival Internacional de Cinema de Xangai.

També es projectarà My Way Home, on el sirià Wael Kadlo fa un exercici de catarsi familiar resseguint els seus orígens, marcats per l’absència dels pares i la malaltia que va patir des de la seva adolescència. Finalment, el documental Ethan Asharasariran (Dotze llits), de la libanesa Reine Mitri, explora la realitat dels fills dels màrtirs de les revolucions palestines de finals dels anys seixanta, molts dels quals van ser acollits de nens en un orfenat que, encara avui segueix en peu, tot i que abandonat, mantenint despertes les cicatrius de la guerra civil. 

Recuperant tres clàssics per fer memòria 

La Mostra projectarà Tahia ya Didou! (Visca Didou!), l’únic film dirigit per l’actor Mohamed Zinet, l’any 1971, que barreja ficció i imatges d’arxiu en un encàrrec de l’Ajuntament d’Alger per potenciar el seu turisme. Tanmateix, l’aproximació de Zinet, plena d’humor i vitalitat, també era molt crítica i antiautoritària. Un altre dels clàssics que s’hi oferiran és La Zerda ou les chants de l’oubli (La Zerda o les cançons de l’oblit), de l’escriptora i historiadora algeriana Assia Djebbar, amb la col·laboració del poeta Malek Alloula. El film, del 1982, consisteix en una dissecció d’unes velles bobines que guardaven noticiaris colonials francesos, enregistrats entre 1912 i 1942, on es reflectia el dia a dia dels magrebins, però també l’odi latent i els signes de revolta entre la població sotmesa. Finalment, també es veurà Nashidul Hajar (El càntic de les pedres), del palestí Michel Khleifi, una pel·lícula del 1990 que explica una segona oportunitat en la història d’amor de dos palestins que es van conèixer i enamorar als anys setanta, entre la poesia i la violència, la pel·lícula advoca per la comunicació enmig del patiment i de les crisis.