Cinema des de Berlín

El Goethe-Institut Barcelona i la Filmoteca de Catalunya presenten, amb el suport de German Films i de l’Oficina Nacional Alemanya de Turisme, la dotzena edició del Cicle de Cinema Alemany Actual. Durant dues setmanes, del 19 d’octubre al 3 de novembre, es projectarà una selecció de deu de les pel·lícules més interessants i suggerents del panorama cinematogràfic actual –totes elles estrenades entre el 2020 i el 2023–, amb especial èmfasi en el cinema d’autor germànic i en temàtiques culturals i socials que aborden conflictes de màxima actualitat, com ara la crisi climàtica, el racisme sistèmic, la dissidència sexual, la sostenibilitat o la crisi migratòria. Les pel·lícules es projectaran en versió original amb subtítols en castellà a la Filmoteca de Catalunya, amb un preu d’entre 3 i 4 euros per sessió. Repassem les deu propostes del Cicle de Cinema Alemany Actual d’enguany:

Roter Himmel (Christian Petzold, 2023)

El cicle s’inaugura amb la nova pel·lícula d’un tòtem del cinema alemany contemporani: Roter Himmel (El cielo rojo), de Christian Petzold, és un drama subtil i atmosfèric sobre quatre joves que es troben a una casa de vacances a la vora del Mar Bàltic mentre una sèrie d’incendis forestals arrasa amb el paisatge circumdant. La felicitat i els anhels dels protagonistes es barregen amb la gelosia, les susceptibilitats i les tensions: de la mateixa manera que amb una espurna n’hi ha prou per incendiar els boscos que els envolten, n’hi ha prou també per incendiar els sentiments i esperances del grup de joves. Amb la crisi climàtica com a teló de fons, l’autor de Phoenix (2014) i Undine (2020) es balanceja entre el melodrama, la comèdia i el sarcasme sense classificar-se en cap d’aquests gèneres ni recrear-se en un dramatisme excessiu o l’alliçonament moralista. La pel·lícula va ser guardonada amb l’Os de Plata (Gran Premi del Jurat) a la darrera edició de la Berlinale.

El film es projectarà els dies 19 (20h) i 28 d’octubre (18h).

Nico (Eline Gehring, 2021)

Una nit, una alemanya d’origen iranià que viu a Berlín rep insults racistes i és apallissada per tres alemanys. Després d’aquesta experiència traumàtica que la deixa hospitalitzada, res torna a ser el mateix: Nico, fins aleshores una persona alegre i riallera que treballa com a cuidadora a un geriàtric, decideix començar un curs de karate amb l’objectiu d’aprendre nocions bàsiques d’autodefensa. La pel·lícula debut de la directora i guionista Eline Gehring ens parla de l’oposició reaccionària que afronta tota societat multicultural amb una dramèdia que denuncia la violència quotidiana que pateixen certs col·lectius, en especial les dones, els migrants de primera o segona generació i la comunitat LGTBIQ+. La seva actriu protagonista, Sara Fazilat –també productora i guionista–, va obtenir una nominació com a millor actriu als Premis de l’Acadèmia de Cinema Alemany del 2022.

La pel·lícula es projectarà els dies 20 (18h) i 24 d’octubre (21h).

Anima – Die Kleider meines Vaters (Uli Decker, 2022)

Aquest documental de l’alemanya Uli Decker gira entorn d’una història familiar real: durant tota la vida, el seu pare va vestir en secret roba de dona. Tal comportament es considerava un ultratge en el conservador poble bavarès, on portava una vida discreta com a professor d’escola i pare de família. Fins al seu llit de mort, Decker i la seva germana no van conèixer aquests fets. El seu descobriment sobtat inicià una recerca que s’ha acabat materialitzant a Anima: My Father’s Dresses, un documental on la cineasta relata una vida a l’Alta Baviera marcada per uns models rígids de societat que impediren que pare i filla s’entenguessin durant tota la seva vida. En el procés, Decker relaciona la història del pare amb la seva pròpia biografia, marcada pel rebuig a vestir robes femenines i assumir rols de gènere imposats. El resultat és una pel·lícula sensible, corprenedora i visualment original, una història sobre secrets familiars i estereotips de gènere explicada com una muntanya russa a través de l’animació, la ficció i l’arxiu documental.

El film es projectarà el 29 d’octubre (18h) i el 2 de novembre (17h).

Home (Franka Potente, 2020)

El debut com a realitzadora i guionista de l’actriu Franka Potente, recordada pels seus papers icònics a Corre, Lola, corre (1998) o la saga Bourne (2002-2004), inspira western i expira catolicisme: després de passar gairebé vint anys a la presó per haver matat una dona quan era adolescent, el Marvin (Jake McLaughlin) torna al seu poble natal, on els seus habitants el reben amb rebuig, sobretot un clan en concret al qual també pertanyia la víctima i que intentarà desfer-se d’ell. La sola excepció és la Delta, la neta de la dona assassinada, que decideix interposar-se entre els fronts. Ambientada a Califòrnia, on Potente viu des de fa dues dècades, la pel·lícula es revela com un estudi íntim de la classe treballadora estatunidenca i de la influència decisiva que guarda el context social en el comportament humà. El seu director de fotografia, Frank Griebe (El perfum) va obtenir una nominació per la seva feina als Premis de l’Acadèmia de Cinema Alemany del 2020.

El film es projectarà els dies 20 (21h) i 25 d’octubre (21h).

Generation Beziehungsunfähig (Helena Hufnagel, 2021)

Aquesta comèdia urbana de nom impronunciable, també coneguda internacionalment com a Commitment Phobia, explica la història del Tim (Frederick Lau), un publicista a la trentena que té el mateix problema que la majoria dels solters de la seva generació: no és capaç de tenir cap relació sentimental estable. Això s’acaba quan coneix la Ghost (Luise Heyer) una dona misteriosa que resulta ser el reflex pervers (en tant que perfecte) del mateix Tim, i que farà que aquest home amb síndrome de Peter Pan es qüestioni el concepte d’una vida sense compromisos. Amb aquest llargmetratge, la directora Helena Hufnagel fa un retrat satíric de la generació del swipe i el ghosting a partir d’una narració salpebrada amb diàlegs mordaços, comèdia d’embolics i un tastet de romanticisme.

La pel·lícula es projectarà els dies 21 (20h) i 27 d’octubre (21h).

Alle reden übers Wetter (Annika Pinske, 2022)

La Clara, una professora universitària berlinesa de quaranta anys –interpretada per Anne Schäfer en el seu primer gran paper cinematogràfic– viatja amb la seva filla adolescent a la festa d’aniversari de la seva mare, que viu al mateix poble de l’Alemanya Oriental d’on la protagonista va fugir ja fa molts anys. El xoc resultant entre els cercles intel·lectuals que freqüenta a la metròpoli i una ciutat de províncies aturada en el temps sacseja la Clara, que s’adona de tot el que s’ha allunyat de les seves arrels en la recerca incessant i desesperada d’una vida independent a la gran ciutat. Talking About the Weather, òpera prima d’Annika Pinske, reflexiona així sobre les jerarquies de gènere, el determinisme social i el preu a pagar per una vida autosuficient, alhora que es pregunta quines són les possibilitats reals d’emancipació respecte del nostre origen familiar i geogràfic. 

El film es projectarà el 22 d’octubre (18h) i el 2 de novembre (21h).

Liebe, D-Mark und Tod (Cem Kaya, 2022)

O amb altres paraules: Love, Deutschmarks and Death. Aquest documental explica la història dels immigrants turcs a Alemanya a través de la música popular que van exportar des del moment que van esdevenir «treballadors convidats» per a servir com a mà d’obra especialitzada en la renovada indústria germànic. El documentalista alemany Cem Kaya, d’origen turc, radiografia la vivacitat única d’aquesta subcultura oblidada i porta als espectadors a un univers enlluernador de diversitat musical i cultural, que és també l’espurna d’una profunda transformació del teixit social del país. Fragments de concerts, imatges d’arxius, testimonis de primera mà i entrevistes documenten el llarg viatge i la metamorfosi de l’escena musical turca a Alemanya, des dels sons tradicionals d’origen otomà fins a l’aparició d’una generació de cantautors a la dècada dels setanta i la preeminència de les bandes de hip-hop turcoalemanyes en la música urbana actual. Nominat a millor documental als Premis de l’Acadèmia de Cinema Alemany del 2022.

La pel·lícula documental es projectarà el 25 d’octubre (18h) i el 3 de novembre (17h).

Orphea in Love (Axel Ranisch, 2022)

Fusió entre òpera, musical i cinema, aquesta (re)interpretació de la llegenda d’Orfeu i Eurídice segueix les passes de la Nele (Christina Große), una immigrant estoniana que treballa com a teleoperadora a Múnic. Aquesta jove somiatruites escapa de la monotonia vital a través de la música i el cant, les seves grans passions. Quan coneix el Kolya (Guido Badalamenti), un delinqüent de fireta apassionat per la dansa, ambdós es reconeixen com a ànimes bessones destinades a trobar-se. Ella és Orfeu, ell és Eurídice. En aquest relat de reminiscències mitològiques, emperò, no falten els obstacles ni els personatges mefistofèlics: el caçatalents Höllbach s’adona del talent de la Nele pel cant i li ofereix una gran oportunitat per fer carrera al món de la música. A canvi, haurà de baixar als seus inferns particulars. A Orphea in Love, el director i realitzador Axel Ranisch basteix un divertit homenatge a l’òpera, a les històries immarcescibles i a l’amor en si mateix, en una narració que barreja sense complexes realitat, fantasia i una deliciosa estètica kitsch.

El film es projectarà els dies 28 i 31 d’octubre, ambdues sessions a les 20h.

2038 – Here is How (Christopher Roth, 2021)

Vet aquí la proposta més original de la collita. A 2038 – Here is How, Christopher Roth elabora un fals documental a la manera d’un missatge audiovisual que ens és llançat des del futur. A partir d’entrevistes amb experts de diversos camps científics i artístics, se’ns ofereix testimoni directe d’un hipotètic avenir on, malgrat haver-hi succeït tota mena de cataclismes, les persones, les institucions i les empreses s’han unit amb l’objectiu de crear un nou model sostenible de convivència. El film es basa en la instal·lació 2038 – The New Serenity que es va presentar al pavelló alemany de la XVII Biennal d’Arquitectura de Venècia, i de la qual Roth va ser un dels comissaris. La seva transmutació en assaig cinematogràfic especulatiu desplega un panorama de conceptes i estratègies per albirar un futur sostenible, i ho entreteixeix en una narració tan ficcional com inspiradora.

La pel·lícula documental es projectarà el 26 d’octubre (17h) i l’1 novembre (21h).

Albträumer (Philipp Klinger, 2020)

El director i guionista Philipp Klinger debuta en el llargmetratge amb una història sobre suïcidis adolescents i salut mental. Davant la mort autoinfligida del Dennis, a casa seva es produeixen dues reaccions oposades: la seva germana Rebekka (Sarah Mahita), de només disset anys, no pot deixar de pensar en els motius que van portar el seu germà gran a llevar-se la vida; els seus pares, en canvi, intenten desesperadament mantenir una façana de classe mitjana malgrat el dolor. A aquesta inestable equació s’afegeix el Vincent (Béla Gabor Lenz), el millor amic del Dennis, a qui tothom culpa de la seva mort: van saltar d’un pont plegats i només un d’ells va sobreviure a la caiguda. Quan Vincent surt de la clínica psiquiàtrica i reapareix pel poble, Rebekka es veu arrossegada per una espiral de sentiments contradictoris i revelacions inesperades. Entre el coming-of-age i el thriller preciosista, Dark Dreamers explora com la gestió del dol sovint ensopega amb els prejudicis i el confinament mental i emocional d’una comunitat mutilada per la tragèdia.

El film es projectarà el 29 d’octubre (21h) i l’1 novembre (18h).

Podeu trobar més informació sobre el cicle, les pel·lícules seleccionades i els horaris de les projeccions al web de la Filmoteca de Catalunya.