Què vol dir llegir avui?

Núria Càrcamo, col·laboradora de Nervi.cat, es pregunta què vol dir llegir avui, com han canviat els nostres hàbits de lectura en un món en que tot va tan accelerat que sembla que tothom retuiteja i ningú no llegeix.

He quedat amb una amiga per a fer un cafè. El primer que fem després d’asseure’ns és treure el mòbil de la bossa i deixar-lo sobre la taula. És un acte reflex, casi inconscient. Durant la conversa, de tant en tant abaixem la vista cap a l’aparell, per si de cas, però sense deixar de somriure, no fos cas que l’altra s’ofengués. No volem deixar d’estar connectades i ho aconseguim. Còmput final de la trobada: un tallat, tres e-mails, una ensaïmada, dos retuits, un parell de petons, quatre missatges al whatsapp, una foto d’una cupcake, rialles, un nou blog per llegir…

Arribo a casa, i en un tancar i obrir d’ulls, ja és mitjanit. Sobre la tauleta de nit hi ha el llibre que estic llegint. Fa dies que tinc a mitges el desè capítol i la coberta ja comença a tenir una fina capa de pols. Em dol. I no és que no hagi llegit durant el dia. He consultat blocs, he llegit notícies, tuits i posts a Facebook. Tot, però, ho fet saltant d’un contingut a un altre exponencialment, escanejant veloçment la pantalla i interpretant, amb actitud diligent, les paraules i el que em volen dir. I és que el navegador està ple de pantalles obertes, al Twitter sembla que l’empaiti el dimoni, i ai las!, el temps corre i la feina és la feina.

Aquesta ha estat, doncs, l’experiència lectora de la jornada, el que em porta a plantejar-me què vol dir llegir avui. No podem obviar que, en l’era de la pantalla, ja no llegim de la mateixa manera. La lectura ha esdevingut no-lineal, fragmentada i aleatòria. Tot un repte per a la nostra capacitat de concentració.

Però no només ha canviat la nostra manera de llegir, també ho ha fet la nostra manera de viure. La pressa s’ha instal·lat a les nostres vides i ens hem convertit en malabaristes del nostre temps; un temps en què els pensaments no tenen continuïtat perquè són assaltats per nous pensaments, una trucada o l’anunci d’un nou e-mail a la bústia d’entrada. I és que la tecnologia, i en especial Internet, ja forma part de nosaltres mateixos. Vivim a batzegades, a cop de clic. A vegades ens queixem, però sempre condescendim. Hi estem enganxats.

Encara no he decidit si aquesta nova manera de llegir/viure m’agrada o no, però ja és la meva. Ja l’he adoptada. Amb tot, continuo refugiant-me en l’experiència lectora “de tota la vida”. Només jo i el llibre imprès, amb aquella fictícia però reconfortant il·lusió de disposar de tot el temps del món i d’encetar un diàleg íntim amb mi mateixa. Com ens recorda la Laura Borràs en un dels seus darrers articles al diari Ara, «llegir vol temps i requereix un deixar en suspens la vida que ens envolta. Llegir és aturar-se per posar-se en moviment, un moviment interior».

Una experiència lectora que s’imposa i una que sembla que se’n va. Llegir sempre serà llegir, davant d’un full de paper, una pantalla o la paret d’un carrer. Però el que ve després de fer-ho, és a dir, la reflexió, l’adquisició de nous coneixements o la creació d’un nou món, depèn, en part, de la nostra capacitat d’aturar-nos i de prendre consciència de l’instant present.

Cada època duu amb ella una manera de llegir. La dels nostres dies sembla que hagi de ser la d’una lectura no seqüencial, molt àgil, que tingui lloc en mitjans diferents i en la qual els usuaris/lectors prenguin part activa en la narració o procés creatiu de l’obra. El lector, en tant que usuari de xarxes socials i productor de continguts, vol compartir els seus pensaments i opinions públicament i viure una experiència immersiva: vol que llegir vagi més enllà d’interpretar un text. Vol actuar, tocar, jugar, compartir… perquè entén que llegir una història vol dir desxifrar un missatge i que aquest pot ser en paraules, però també en àudio, vídeo, il·lustracions, etc.

Vigilem, però, de no voler reinventar la imaginació o posar-la massa per escrit. I, sobretot, siguem molt curosos a l’hora de crear nous productes editorials digitals per evitar caure en la temptació de simplificar el relat de la realitat o voler-la convertir en una mena de veloç timeline perquè la complexitat i la prolixitat en el món digital costa de digerir. En el suport i format que sigui, llegir sempre requerirà temps i esforç. Llegir també vol dir aprofundir, i si només escanegem i fem anar el dit amunt i avall damunt una pantalla tàctil, haurem navegat només per la superfície. Hem de procurar que la fascinació per la novetat no ens enlluerni fins al punt d’oblidar que la tecnologia és només el mitjà.

Article publicat a Nervi.cat