L’estiu de la Mushkaa

No crec que a aquestes alçades de l’estiu quedi algú que no tingui la Mushkaa al radar. En poc menys d’un any, la vilassarenca ha passat de ser la promesa que calia tenir en compte a fer un sold out a l’Apolo a més de mig any vista. Després de mesos de bolo en bolo per tot el circuit de festes majors de Catalunya i amb només un EP, alguns singles i col·laboracions, Mushkaa s’ha establert com una de les veus d’aquesta nova escena musical catalana, tot i que, ara que ha concedit algunes entrevistes, encara insisteix en la voluntat de mantenir-se independent i construir tant el seu propi so com el seu propi camí sense encasellar-se en un gènere. Però, més enllà del moment d’eufòria i creació que viu el nostre panorama musical, quin és el secret de l’èxit de Mushkaa?

He d’admetre que jo no vaig “descobrir” la música de la Mushkaa sinó que, com a bona senyora d’internet, vaig anar expressament a buscar-la després de setmanes veient comentaris de gent jove citant-la sense treva. Arribada a una edat t’has de deixar aconsellar, així que al cinquè tuit vaig córrer cap a la meva plataforma de streaming i vaig prémer el play. Feia un parell de mesos que havia sortit Tas Loko Mixtape, el primer EP de Mushkaa, i no hi havia gaire material en línia sobre l’artista, ni molt menys una campanya de llançament comercial. Jo anava a cegues, però el cas és que, des del primer tema, «TAS LOKO», em va enganxar. Aquesta mena de nostàlgia accelerada, amb un punt de Skins primera generació i potser una romantització de l’EDM dels 2010s ara que la fal·lera del Y2K ja comença a passar; una base sense por de trencar el fil musical al servei del discurs del tema per entrar a uns compassos de bachata o reggaeton més clàssic, com qui es passeja per les diferents sales d’una discoteca… Tot això, amb una veu melòdicament clara i memoritzable, la clau per condemnar-te a cantar «Barras Warras» per dins encara que no ho vulguis. La música de Mushkaa, amb Roots a la producció, té alguna cosa d’addictiva i és que aconsegueix transmetre la curiositat musical de la seva autora a les orelles de qui l’escolta. Si pares atenció, de seguida enganxes que hi ha detalls nous cada quatre compassos. Un ritme, un efecte, o un canvi radical de gènere, els temes de Mushkaa es transformen dins d’ells mateixos com un calidoscopi. Aquesta voluntat preciosista, però, no és simplement decoració sinó que està al servei d’allò que explica la lletra, com si fos un element narratiu més. Així, ecos, beats, instruments inesperats i picades d’ullet com el so de Netflix o un cotxe accelerant, perfectament integrats al tempo, il·lustren l’univers musical de la vilassarenca creant un coixí perquè les seves melodies descansin dins el nostre cap.

Després de Tas Loko Mixtape, Mushkaa ha publicat tres singles més, un reggaeton amb Figa Flawas, un Mambo sorprenentment literal i l’esperada col·laboració amb Julieta on combinen els respectius universos de festa i melancolia com si res. Tots tres singles mantenen aquesta línia d’experimentació i voluntat de no tancar-se en un gènere, etiqueta o fins i tot generació, posant per sobre de tot la idea d’independència i d’estar construint, encara, el seu propi món. Una voluntat que Mushkaa remarca a cada entrevista i que potser podem explicar a través del seu evident amor per la música i la seva formació en aquesta: abans d’escriure tremendes barres guarres, la Mushkaa va estudiar música moderna i trompeta, va seguir més tard al taller de músics i va tenir un ambient musical obert a casa, a més de l’evident exemple de la seva germana Alba (aka Bad Gyal), que de fet forma part de la primera fornada de renovació musical que ha donat peu al panorama actual, tant català com espanyol. Mushkaa aconsegueix transmetre aquest amor en forma de curiositat i ganes d’explorar els límits de cada gènere a qui l’escolta, plenament conscient del valor narratiu i simbòlic de la música, de les notes i els ritmes, així com del valor musical de la literatura que hi ha en els seus versos.