Les llistes de finals d’any no ens acaben d’agradar: valorar amb números, plantejar-nos la cultura de millor a pitjor o posar-li nota al gust personal no és la nostra elecció. Des de la redacció de Núvol, volem fugir d’aquesta manera de valorar la música i per això hem volgut recollir les nostres preferències musicals de l’any. Des de la subjectivitat, cadascú ha escollit l’àlbum, el videoclip, l’artista o la cançó que l’ha marcat més aquest any; perquè és la millor, perquè és la que més ha escoltat, perquè és la que ens recorda a algú o perquè sí. Tots hem justificat la nostra tria i jo he intentat contextualitzar cada selecció. Amb tota aquesta música, hem fet una llista de Spotify perquè pugueu gaudir amb nosaltres d’allò que més ens agrada. Feliç escolta!

Laia Serch: ‘Yo invito’ – Amaia (2021)

“Em quedo amb la poètica visual del videoclip ‘Yo invito’ d’Amaia, dirigit per Virgili Jubero: Podria haver-me decantat per la cançó ‘Et maintenant’ de Gilbert Bécaud que l’he escoltat en bucle durant setmanes o ‘A la Folie’ de Juliette Armanet, però ja que em dedico al món de la imatge vull quedar-me a viure en l’imaginari estètic i sonor de l’Amaia”. 

Després de sortir d’Operación Triunfo, quan el focus mediàtic l’atrapava, Amaia va decidir prendre’s tot el temps del món per compondre, produir i gravar el seu primer disc. Des d’Universal, però allunyada dels temps i les dinàmiques establertes per les grans discogràfiques, l’artista va treure el seu primer àlbum. Pero no pasa nada (2019) va ser un debut romàntic que va funcionar de meravella. ‘Yo invito’ és la seva tornada, el single presentació d’un nou àlbum i una nova etapa. Calmada, quotidiana i nostàlgica, ens quedem a viure en l’imaginari d’Amaia.

Carlota Rubio: ‘Per fer-te una idea’ – Renaldo i Clara (2020)

“Vaig començar el 2021 en un altre país i escoltava obsessivament música d’aquí perquè la distància em va fer nostàlgica. A més, durant l’últim any la música que he triat ha estat principalment d’evasió i aquesta cançó i el disc en general posen de bon humor (si no escoltes gaire les lletres). És la cançó que segons l’Spotify Wrapped he escoltat més vegades aquest any”.

• 

  Primera persona

  Paneroles, brises lleidatanes i esbarzers a la Mercè 21

  Agus Izquierdo

La banda lleidatana capitanejada per Clara Viñals té una trajectòria musical de més de deu anys. El setembre de l’any passat el grup va estrenar L’amor fa calor, un LP pop amb molta influència electrònica que ha rebut molt bones crítiques i els ha valgut el títol a millor àlbum en català als premis MIN. ‘Per fer-te una idea’  és una cançó electritzant, amb energia pop i gust d’electrònica. Les estrofes construeixen una sonoritat que esclata a la tornada i arriba al clímax al pont instrumental; després, vols tornar-la a escoltar. Clara parla amb la persona que estima de tu a tu i es planteja què passa quan l’amor s’acaba, ens anirem oblidant de tot això?

Oriol Puig Taulé: ‘La soledat’ – Guillermina Motta (1974)

“Adaptació catalana de “La solitude” de la cantant francesa Barbara, formava part de ‘Cançons que estimo’, el disc que Guillermina Motta va publicar el 1974. Aquesta peça sonava a l’inici de l’espectacle M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll que s’ha vist a la Sala Atrium, i m’ha acompanyat durant tot l’any”.

La trajectòria artística de Guillermina Motta és envejable, ha estat actriu al cinema i al teatre i ha presentat programes a la televisió i a la ràdio, però sobretot és recordada per ser una de les veus més rellevants de la Nova Cançó Catalana. Després dels Setze Jutges, Cançons que estimo per a la gent que estimo o Una bruixa com les altres, l’any 2002 va decidir retirar-se dels escenaris i els actes públics. Tot i això, els homenatges i l’admiració cap a la seva figura no han cessat, el seu llegat i la seva influència arriba als nostres dies.

Júlia Buch: ‘L’Eva i la Jana’ – Ginestà (2021)

“La cançó del meu 2021 és l’Eva i la Jana de Ginestà, em fa una mica de vergonya ser aquest tipus de tia, però realment és una cançó que se m’ha enganxat i ha sigut la banda sonora de part del meu estiu :)”.

Ginestà es defineixen com dos germans andreuencs que conjuntament amb la seva banda, expliquen històries quotidianes mitjançant la música pop, la cançó protesta i el folk català. Sense cap mena de dubte, ‘L’Eva i la Jana’ ha estat un hit pop en tota regla. Acompanyats pels sintetitzadors i una vibra dels anys vuitanta, el Pau i la Júlia expliquen la història d’un amor entre dues noies. Amor, tendresa i pau amb un videoclip que parla d’aquestes històries que a vegades, tenen un final feliç.

Agus Izquierdo: Little Oblivions – Julien Baker (2021)

“Hi ha moments que tens ganes d’escoltar música, però no saps exactament què. Llavors el teu cervell es posa en mode automàtic i la intuïció escull per tu. Aquest any quan m’ha passat això m’he resguardat en el Little Oblivions de la Julien Baker. El seu tercer disc transpira un dolor intern devastador que dissimula en l’opulència instrumental i el lament vocal. Parla de l’addicció i la redempció. De l’autodestrucció i el reinici. Parla de paciència i esperança, i hi descriu l’infern després d’haver-ne sortit d’una manera que posa els pèls de punta”.

«When the drugs wear off / Will the love kick in / Would you stay out long enough», canta a “Repeat”. Un treball on explica el malson des d’un relat molt despert, sincer i brutal. Little Oblivions és emocionalment corrosiu, i deliciós pel que fa a arranjaments i producció. El meu 2021 ha estat un any de ressaca, i Julien Baker n’ha posat la banda sonora”. 

Àngels Masqué: ‘La Jungla’ – Manel (2021)

“Per mi la cançó és la jungla, de l’EP L’amant malalta de Manel. Perquè tenir l’oportunitat de sentir la veu d’Arnau Vallvé, després dels mítics cors de ‘La cançó del soldadet’, mereix una menció”.

• 

  Opinió

  L’angoixa que ens produeixen els nòmades

  Joan Burdeus

Després de catorze anys de carrera, de Manel poc es pot dir que no s’hagi dit ja. Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé són els components del grup pop català per excel·lència d’aquests primers anys de segle. L’amant malalta és un EP amb tres cançons, dues publicades primerament en format single (‘L’amant malalta’ i ‘Tipus Suite’) i per últim, ‘La Jungla’ publicada alhora que l’EP. 

Jaume Forés Juliana: Rodrigo Cuevas

“He escollit un artista; Rodrigo Cuevas. Per mi ha estat el descobriment de l’any. Tot i no haver tret disc enguany, ho ha petat amb els seus concerts al Palau de la Música i al Festival Grec”.

Rodrigo Cuevas s’autodenomina agitador folklòric i és així com el considerem; un gran exemple de com el folklore es pot reinventar, experimentar i reinterpretar des del respecte a les arrels. Manual de Cortejo va ser el seu primer (i únic) àlbum, produït per Raül Refree. L’àlbum de l’asturià homenatja la importància de la transmissió oral, dels pobles, les àvies i d’allò que es fa amb amor, cura i temps. ‘La magia de tu melena’ és un dels senzills que ha publicat aquest any, en col·laboració amb el gallec ORTIGA. Un pasdoble electrònic ideal per a qualsevol revetlla.

Marina Miguel: La Mateixa Sort – Ludwig Band (2021)

“Em quedo amb aquest àlbum de La Ludwig Band, perquè a part de ser el meu grup més escoltat de l’Spotify Wrapped, és un disc en el qual cada cançó és gairebé un conte, amb els seus personatges, espais, elements i ambientació fins al punt en què es podria fer un curtmetratge per cançó. Sobretot em quedaria amb ‘S’ha mort l’home més vell d’Espolla’ i el seu videoclip que combina imatges d’arxiu animades i festives amb un enterrament”.

La Ludwig Band és un grup irreverent de folk, però també de pop rock: una banda com les d’abans, segons ells mateixos. La Mateixa Sort és el segon àlbum del grup, un treball produït aquest mateix any i que els consolida com un dels grups catalans als quals cal seguir la pista durant els pròxims anys.

Júlia Brustenga: ‘Nothing Else Matters’ – Miley Cyrus, WATT, Elton John, Yo-Yo Ma, Robert Trujillo, Chad Smith (2021)

“Intentant escollir la meva cançó m’he adonat de la poca atenció que he prestat a la música que s’ha publicat aquest any. Realment no és que no n’hagi escoltat, però he tendit molt a tornar a la zona de confort, a aquella música que ja conec. Així que, en aquesta direcció, em quedo amb la versió que va fer Miley Cyrus de ‘Nothing Else Matters’, de Metallica“.

Fer un cover d’un tema tan potent i que, a més a més, és summament popular no és feina fàcil; a mi personalment moltes vegades em costa escoltar versions perquè, quan m’agrada molt l’original, trobo que mai poden arribar a la mateixa altura. Però en aquest cas van fer una feina brutal. Cyrus anava molt ben acompanyada, va comptar amb músics com Elton John, Chad Smith (Red Hot Chilli Peppers), Robert Trujillo (Metallica) i amb el cellista Yo-Yo Ma, una participació que a mi em va fascinar especialment”.

Joan Burdeus: ‘Un minut d’estroboscòpica’ – Antònia Font (2021)

“Un minut estroboscòpica’ és freda i tranquil·la perquè és socialista. L’universalisme d’Antònia Font estén la protecció de la Modernitat a totes les formes de vida, i l’únic preu que cal pagar és l’estranyesa de les utopies. Quan la veu que canta  “Aixec la mar / com un llençol / de veles blanques nuclears” hi veu, exactament, “un cosmos arreglat / de plantes i animals”. A les lletres d’Oliver, aquesta solidaritat interespècie i intergalàctica hi és pertot, potser el millor resum a la tornada d’un altre gran himne: “Perquè sou uns animals / Perquè sou es meus germans / Perquè sou tan irreals / Vos estim a tots igual”. Antònia Font, que no són de Barcelona, sinó de Mallorca, ens porten una cosa tan subversiva com la possibilitat d’una Modernitat tranquil·la. Potser a les rebregades ànimes catalanes ens farà bé escoltar una mica de socialisme”.

Laia Badal: ‘Tabacaria’ – Andrea Motis

“La meva cançó és aquesta (m’ha costat trobar alguna cosa que no fos música clàssica…) ‘Tabacaria’, de Pessoa, és un gran poema sobre les coses petites, petites com una cantant catalana de jazz que somriu. M’agrada perquè, quan l’escolto, jo també somric com l’amo de la tabaqueria”.

Andrea Motis és una de les veus amb més rellevància dins el panorama jazzístic al nostre país, com a cantant i trompetista. Fa més de deu anys que l’artista va treure el seu primer àlbum i des de llavors, la de Sant Andreu no ha parat de donar concerts arreu de l’estat i fora d’ell. Colors & Shadows és el novè àlbum de la cantant, aquest cop amb l’assistència de la WDR Big Band. El treball fusiona el jazz amb la influència del so brasiler i llatinoamericà.

Joana de Querol: ‘Pep’ – Da Souza (2021)

“Em va agafar una obsessió molt forta amb aquesta cançó a l’estiu quan estava treballant i havia d’anar cada dia a treballar al matí. Em posava aquesta cançó amb bucle i em canviava completament l’estat d’ànim”.

Amb components que ballen entre Barcelona i Mallorca, Da Souza és un grup de pop minimalista. Les seves cançons juguen amb la melancolia i la calma. ‘Pep’ és una cançó que va ser produïda per la sèrie homònima d’IB3, però també forma part de l’EP Boleros, l’últim treball del grup que va ser publicat a l’abril.

Laia Solé: Joia – Ferran Palau (2021)

“He escollit ‘Joia’, de Ferran Palau perquè crec que ha estat com un regal inesperat de Nadal”.

Joia és l’últim àlbum de Ferran Palau, publicat per sorpresa a principis de desembre. Des de Núvol, l’Agus Izquierdo en parlava així. “Joia, com la resta de projectes de Palau, és un treball on la simbologia i l’imaginari tenen molta importància (…) Un refugi necessari en aquests dies. Ha arribat en el moment just, i les seves cançons evoquen el bosc i l’avet quan el fred cala i el vent talla. Amb poc teixit, la seva música continua abrigant. A Ferran Palau o se l’escolta o no. Però si un decideix escoltar-lo, implícitament, sense saber-ho, l’està adorant”.

Anna Pérez : ‘AY:P’ – Chico Blanco (2021)

“El granadí Chico Blanco sabia molt bé que feia quan va publicar aquesta cançó a principis d’any. En aquells temps, encara no es podia sortir de festa, però jo ja la vaig concebre com una cançó de plorar de festa. “Plorar de festa” és un concepte que aplico a cançons que em fan sentir emocions molt fortes, d’extrema felicitat, de nostàlgia o de pena. Per fer la prova de si passen o no a aquest estat, me les imagino sonant a una discoteca. Si em donen ganes d’anar a plorar al lavabo, de parar un moment a escoltar-la o de cantar-li a qui estimo cridant molt fort, és una cançó de plorar de festa. El track de Chico Blanco forma part d’aquesta última subcategoria. ‘AY:P’ és l’onomatopeia que defineix el que sents quan veus la persona que t’agrada. La por del principi de l’amor, els malentesos de no conèixer-se del tot i els nervis a la panxa són explícits a la lletra. Mentrestant, el ritme i la melodia se t’enganxen de manera que quan acabes, vols tornar a posar-la. 2021 ha sigut en gran part això: voler tornar a sentir coses boniques totes les vegades possibles. <3″.

Sònia Zorí: ‘Pareja del año’ – Sebastián Yatra, Myke Towers (2021)

“La veritat és que des que la vaig escoltar em va arribar al cor, crec que sobretot per la melodia que comença amb un cello, al principi és una barreja de música clàssica amb reggaeton. La veu de Sebastián Yatra em relaxa i la melodia em sembla original dins la poca varietat que hi ha d’aquest gènere”.

El tema inicia amb un sample de Bach, ni més ni menys, exactament de ‘Cello Suite No.1 in G Major’. La cançó utilitza un bucle concret de la cançó de Bach durant tot el tema, al que s’acomoda perfectament la lírica de Myke Towers i Sebastián Yatra. Yatra és un dels cantants de pop llatí més rellevants dels últims anys, un dels seus últims treballs ha estat posar veu a una de les cançons de la pel·lícula Encanto, l’última producció de Disney. Myke Towers, per la seva banda, no deixa de sorprendre any rere any amb un talent que el posiciona com una de les veus més importants del panorama urbà.

Clàudia Rius: ‘Catalana Second Line (de Solsona a Nova Orleans)’ – Eduard Gener (2021)

“Aquest any, l’Eduard Gener ha publicat el disc “Enyoro el teu amor tan dolç”, amb un tipus de música que normalment associem a la tradició negra (soul, swing, blues, jazz…) que ell adapta a la tradició o fins i tot al costumisme català, amb unes lletres que converteixen en un travelling de pel·lícula el carnaval de Solsona, les esglésies dels pobles que ens han vist néixer i l’amor de les noies de cabells arrissats. Per mi, és el disc del 2021, i destaco el Catalana Second Line perquè hi reconec tot l’arrelament i tota la diversió de la nostra terra.”

Núvol: Pecata Beata – Carola Ortiz, premi Calàndria 2021

Pecata Beata és el tercer disc de la cantant, i el nostre seleccionat com a premi Calàndria 2021. L’àlbum fon poesia, jazz i contemporània i juga amb el concepte de la dualitat de la dona; la pecata i la beata.

Miquel Queralt, redactor de Núvol, en parla així: “La seva veu ofereix a la poesia d’Anna Gual, Mercè Rodoreda, Rosa Pou, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Carme Guasch o Caterina Albert un coixí equilibrat i vibrant de melodies i harmonies. La paraula musicada d’aquestes dones es debat entre el desconsol, el desfici i l’esperança. (…) La clarinetista embolcalla la paraula rimada amb jazz i contemporània, sense escarafalls, amb una veu clara i convincent, uns arranjaments primorosos i un sextet en estat de gràcia. (…) Una visió inclusiva d’una poesia desencadenada i creada per dones, que troba en el concepte musical de la compositora una nova projecció, com passa al romanç “El testament d’Amèlia”, a l’elèctrica “Corro per la nit” d’Anna Gual, que obra l’àlbum o a l’evocadora “Avui les fades i les bruixes s’estimen” de Maria Mercè Marçal.”