A la presentació que obre el dossier Declinacions ferraterianes, Francesco Ardolino escriu: “L’Any Ferrater, oficialment, es va cloure a finals de novembre del 2022, però sabem que les efemèrides serveixen no sols per ser celebrades, sinó també per donar una continuïtat futura en les visions i perspectives de l’autor homenatjat. Dario Fo solia dir que el públic més agraït era el dels espectadors que assistien a la segona representació de les seves comèdies, […] els seus herois eren aquells que, sense haver tingut encara notícies suficients de la rebuda de l’actuació, es presentaven, confiats, el dia després de la première.”

Un anydesprés de la première ferrateriana, la 23ena edició del Festival Nacional de Poesia ha volgut apostar per aquest públic heroic i confiat programant, en la seva segona setmana de recorregut, dos actes d’altíssima sensibilitat literària: el Gran Slam Ferrater-Vallverdú i la presentació del dossier Declinacions Ferraterianes.

Gran Slam, gran és l’esquer

Biblioteca Central Gabriel Ferrater, 24 d’octubre. Un retrat fa, d’una taula, dues espones —dos marges—. A una banda hi ha el fons poètic ferraterià: Les dones i els dies, Teoria dels cossos, Da Nuces Pueris… A l’altra, l’obra del centenari Vallverdú: Pa de forment, Aragalls, Argila, Atesorat silenci. Dalt de l’escenari, Josep Pedrals i Meritxell Cucurella-Jorba riuen, beuen aigua i proven els micros. És el Gran Slam Ferrater-Vallverdú: un espectacle-combat, un recitar esticomític nascut per tal d’explorar la capacitat dialògica de la poesia.

Obren l’acte Helena Sànchez, directora de la Biblioteca Central i Miquel Santaeulàlia, president de l’Associació Gabriel Ferrater. Ens diuen que el quadre és un autorretrat de Ferrater que l’associació dona a la Biblioteca, reciten alguns versos i confirmen el desconcert de les mirades curioses del públic: malauradament, Vallverdú no ha pogut venir.

“Gran Slam, sí: però gran és l’esquer” diu Pedrals mentre una rialla còmplice de Cucurella-Jorba referma la idea que més que una batalla, aquest Gran Slam és una celebració del fenomen de la intertextualitat. I és que, de fet, la interrelació és un dels valors nodals de l’espectacle. Si bé avui Cucurella diu Vallverdú i Pedrals Ferrater, el passat 14 de juny el repartiment va ser a la inversa, en un acte de format idèntic —però d’antologia diferent— que es va fer a la Biblioteca Pública de Lleida.

Els poetes glossen. Cada vers ve acompanyat d’un comentari, d’una rialla (ara una defensa aferrissada del Ponent català, ara un somriure d’admiració per les polifonies ferraterianes) en un veritable esdeveniment a vuit mans. Extensió del dir i el fer de l’Horiginal, penso: com si la Biblioteca Central de Sant Cugat s’hagués fet extensió, per un moment, del nou espai del club a La Deskomunal de Sants.

Declinar Ferrater

Si bé el Gran Slam va cloure amb el Per no dir res dit per Pedrals, la Revista de Catalunya va saber posar en dubte aquest poema. No era un dia de feblesa, però Lluïsa Julià i Francesco Ardolino van saber partir-se amb el públic les imatges que, tant des de la memòria com del rigor acadèmic, van saber congriar al voltant de la figura de Ferrater.

Era el 26 d’octubre, i la Revista de Catalunya va convocar-nos als dintres del Monestir de Sant Cugat per tal de presentar Declinacions Ferraterianes,el dossier del seu 323è número. La directora de la revista i el conseller de redacció venien acompanyats de Jordi Julià, Míriam Ruiz-Ruano Rísquez i Jordi Cornudella; tres dels cinc autors d’un monogràfic nascut d’una pregunta de Sarsanedas: hauria pogut existir una gramàtica d’en Ferrater?

Ardolino, acompanyat per dos llibres-fetitx(L’edició crítica de Cornudella de Les dones i els dies i la Ferrateriana de Giuseppe Grilli), va submergir-se en una introducció que va saber conjugar noms com Eco, De Mauro, Derrida i Chomsky en dues subordinades. Posteriorment va esmentar els dos autors del dossier que no havien pogut assisstir a la presentació: Narcís Garolera i Anna Perera Roura.

Jordi Julià, poeta i doctor en Literatura Comparada, va ser el primer a parlar —no sense abans cedir la primera posició a Cornudella. El seu article no només explora la petja de Riba (especialment en les seves tankas) sinó que trena vincles amb Kavafis, Homer i la catalanitat integral del poeta. Ardolino aprofita per relacionar-ho amb la tasca casassiana, en particular l’embriac La cosa aquella.

Parla Míriam Ruiz-Ruano, doctora recent en la recepció de March als segles XIX i XX. El seu assaig s’estructura sobre una antologia inèdita i dos pols: com la incursió de Ferrater en March fa parlar les capes de lectura crítica que Calvino teoritzà i com encaixa la poesia medieval dins del corpus ferraterià —tot pensant, intueixo, en El poema inacabat.

• 

  Última hora

  Míriam Ruiz-Ruano guanya el Premi d’Assaig Jove «Pensar més»

  Adrià Vilà i Batista

El poeta, traductor i editor Jordi Cornudella exposa, acte seguit, la seva recerca: correspondències entre Ferrater i Foix. La presentació se centra en com el poeta de Sarrià és capaç de fer una incursió a l’elenc ferraterià de poetes genuïnament articulats; conformat, fins als seixanta, per Carner, Riba i Guerau de Liost.

És llavors que Lluïsa Julià torna a parlar, esperonant un debat sobre els greuges comparatius de Ferrater en tant que lector de poesia i lector de novel·la. El panel es remet a l’autoresposta que Sarsanedas dóna a la pregunta que ho ha engegat tot: “No ho sé. No sé res de res”. Menys metàfora i més dansa, penso.

El dossier el completen la recerca d’Anna Perera sobre el motiu de la llum i de la dona en l’obra poètica de Ferrater i la de Narcís Garolera sobre les traces literàries. Declinacions Ferraterianes és inclòs en un número que parla, també, de la restauració de la llibertat a Escòcia, del repte de la sostenibilitat del planeta, del periodisme d’autora i de Cărtărescu i la diferència entre escriptor i persona que escriu.