Maria Aurèlia Capmany, un far de llum que ens il·luminarà cap al futur

L’Any Capmany ha estat una veritable festa de la paraula que ens ha permès endinsar-nos en el paisatge de vida i literatura de Maria Aurèlia, un paisatge fet de tenacitat i compromís, de rebel·lia i reivindicació, d’alegria per la cultura sense gravetat ni pedanteries. Així resumia la comissària Marta Nadal un any intens, dens i, sobretot, apassionant que arribava ahir a la seva fi al Mercat de les Flors. No era casualitat que fos així. Maria Aurèlia, dona de teatre, va apostar fortament per rehabilitar el teatre municipal com a equipament de primer ordre quan era regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, empesa per l’entusiasme de Peter Brook.

A partir d’un munt d’iniciatives diverses com conferències, taules rodones, xerrades, clubs de lectura, exposicions i espectacles teatrals que s’han desplegat al llarg de l’any arreu de Catalunya i els Països Catalans, arribant també a Madrid, Marràqueix i Bristol, hem vist emergir les principals constants de Maria Aurèlia que la comissària es va encarregar d’enumerar i que han conformat la seva personalitat i la seva obra, com són el seu compromís amb la col·lectivitat i la resistència, sempre anant a contracorrent del temps i contra la censura, que no la va emmudir sinó que va fer un impuls per tirar endavant, convençuda del fet que fer cultura és fer política.

Aquesta actitud vital va conformar-la com una dona moderna, transgressora radical, insubornable, insubmisa, que no va deixar mai de dir la seva, si calia amb la ironia i el sentit de l’humor que la caracteritzava, amb el seu parlar directe i clar, com a gran oradora que era, amb el control dels silencis i la seva àgil gesticulació, tota ulls i mans. La defensa de la dona que ha emergit amb força aquest 2018, també ha posat en evidència l’actualitat punyent del seu pensament en aquest àmbit. I la seva actitud moderna i revolucionària ha vist la llum, també, en el camp de l’educació per la validesa de la seva pedagogia, feta de respecte i de llibertat, sense rigideses, ara que tant ens qüestionem com hem d’educar.

També ens indicava com fer agafar amor als llibres. “Ensenyar literatura no és fer un inventari de noms i llibres, és fer obrir els ulls i tractar de seduir el nou habitant dels llibres amb nous valors”. Potser perquè no li agradaven els llistats, va estudiar filosofia, i és que segons ella el pensament és una altra cosa, és com una sola història amb un sol argument, amb un sol punt d’arribada. “La formació filosòfica de Capmany ha estat un dels aspectes que més hem reivindicat durant la commemoració pel fet que esdevé vertebrador de tota la seva obra i la seva mirada al món”, explicava Nadal.

La seva actitud de fermesa ha estat més vigent que mai atesa la situació de repressió que vivim. “Per viure cal viure del tot, no es pot viure un trosset, perquè viure un trosset és morir-se, i nosaltres hem estat a punt de morir-nos, però no ens hem mort, i aquí som, disposats a exigir tot l’aire per respirar”, deia. Però per damunt de totes aquestes Maria Aurèlies, ha emergit la veu decidida de l’escriptora. “Escriuré encara que el món s’enfonsi”.

Gràcies a les reedicions, ens hem adonat de la seva capacitat de transgressió literària, que mai es va cenyir a la rigidesa d’un gènere i que sempre va experimentar per trobar la manera d’escapar-se’n, construint en moltes de les seves obres aquesta mena de gèneres híbrids com va fer també Virgínia Woolf, a mig camí de la realitat i la ficció, de la veritat i la disfressa, de la memòria i la invenció, de l’assaig i de la memòria, de la novel•la que és una memòria, de la memòria que és un assaig. “Només les ments privilegiades són capaces d’escapar de les estructures fèrries”, reblava Nadal.

En resum, “Maria Aurèlia va ser una dona fascinant, inabastable, transgressora, polemista, polifacètica, filla d’un temps on el franquisme va intentar treure’ns tot el nostre passat, i una dona convençuda que sense cultura no hi hauria mai present ni cap possible futur que mereixi ser anomenat d’aquesta manera”, raonava Joan-Elies Adell, director de la Institució de les Lletres Catalanes. Per tots aquests motius, el Govern de la Generalitat de Catalunya va creure necessari aprofitar el centenari del seu naixement per posar de nou l’obra i el seu pensament en primera línia i, així, “assegurar la transmissió del seu esperit de lluita i la seva mirada, sempre reflexiva i crítica en pro del prestigi de la nostra literatura, la dignificació social i política de la dona i de  les llibertats nacionals de Catalunya”.

Si bé acaba l’any oficial, comença una tasca de constància, de continuar la recuperació que s’ha engegat i de la qual tots en som responsables. Com deia ahir una piulada de Jaume Sants, els anys literaris no poden ser arbres de Nadal, cap a la deixalleria quan han acabat les festes. Han de ser una porta oberta. “No podem oblidar-la novament. Jo plego de comissària, però seguiré tenint la taula plena dels seus llibres, no canviaré l’escenografia d’aquests mesos, sinó que la incrementaré. El meu compromís amb ella va més enllà d’aquesta commemoració i la reivindicaré ara ja per sempre amb agraïment per la seva generositat vers el lector”, manifestava Nadal.

Maria Aurèlia és una gran figura que ha estat far perquè ha estat revisitada des del present i que ara ens il·luminarà cap al futur gràcies a la feina que s’ha fet.