Mar Bosch Oliveras és la guanyadora del LII Crexells, que atorga l’Ateneu Barcelonès, per la novel·la L’edat dels vius (Univers), una crítica a les utopies. Dotat amb 6000€, aquest és un dels premis literaris més antics en llengua catalana, i afirma Lluïsa Julià, vicepresidenta de l’Ateneu, que l’objectiu és que sigui percebut com l’equivalent català del premi Goncourt. Bosch és autora de diverses obres de narrativa juvenil i per a adults i actualment és la cap d’estudis de l’Aula d’Escriptura de Girona. 

Dijous 14 de setembre a es 18h, Mar Bosch conversa amb Eva Piquer sobre L’edat dels vius a La Setmana.

Aquesta és la segona edició que el jurat del premi Crexells està format per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila, Eva Piquer, i Lluïsa Julià com a sercretària sense vot. Explicava Isona Passola, presidenta de l’Ateneu, l’any passat que la tria busca la transversalitat generacional. Diu Ballbona que el premi es va debatre entre cinc finalistes, però que va haver-hi unanimitat en la tria, que descriuen com “una distopia original i agosarada, però sense dramatisme”. Julià subratlla la “perícia narrativa de l’obra”, que presenta “una estructura complexa però alhora ben construïda i un punt de vist canviant”, i les picades d’ullet a autors com Manuel de Pedrolo o Pere Calders. 

Diu Gaillart que el que més destaca de L’edat dels vius és el seu “punt de vista escèptic sobre les utopies filosoficopolitiques que comencen amb More i arriben fins a novel·les contemporànies”. Aquesta novel·la es publica en un context on la ciència-ficció està agafant embranzida, “vivim amb la sensació que el món té final, i això fa que la idea d’apocalipsi impregni moltes de les obres que s’estan produint. Mar Bosch fa una bona anàlisi del món que vivim des de la ficció”.

La novel·la de Bosch utilitza els codis del gènere per mostrar certa sospita sobre la utopia. Diu l’autora, que ve de formació filosòfica, que la gènesi de la novel·la és la lectura de la República dels filòsofs o Història dels Ajaoiens de Fontanelle durant els anys universitaris. La voluntat és comentar la tradició de les utopies imitant-ne els codis. Per exemple, cada capítol comença amb un text introductori que resumeix l’acció com feia, per exemple, More. 

L’edat dels vius s’ubica l’any 2406, en el context d’una civilització ideal: els cossos es mantenen sempre joves i existeix un contracte social aparentment idíl·lic: “els poderosos tergiversen les tesis epicúries, les passa pel sedàs del cristianisme i el capitalisme. Un bon exercici és el de llegir la novel·la amb textos epicuris al costat, per veure la manipulació”, proposa l’autora. La narració arrenca amb dues protagonistes, l’Elisa Neri i una rata a qui adreça un monòleg quan descobreix que són les úniques supervivents d’una extinció sobtada que viu aquesta societat. “La protagonista vol saber les veritats que hi ha ocultes en la seva societat, per això s’endinsa a les clavegueres on viuen les rates”, afirma Bosch. 

• 

  Crítica

  L’edat dels vius

  Mariona Salvadó

Amb tot el que coneixia desaparegut, l’Elisa emprèn un viatge que acosta la novel·la al to de les històries d’aventures: “presenta el reflex paradoxal d’una societat en què es buida el continent i s’omple l’illa, una inversió del Robinson Crusoe amb un joc a múltiples nivells”, diu Julià. La protagonista va a parar a l’Illa Bonica (en referència a la cançó de Madonna), habitada pels vells dissidents que han construït una altra societat aparentment utòpica. “És una novel·la econòmica, perquè hi ha dues apocalipsis i dues sospites sobre la utopia en un”, diu l’autora. Aquesta societat supervivent dona títol a la novel·la: “la paradoxa és que els únics que queden vius són els vells amb caducitat immediata”. 

Tot i la voluntat de presentar una reflexió filosòfica, Bosch remarca que el to de la novel·la manté el sentit de l’humor i l’esperit lúdic que són característics de la seva obra i de la seva mirada sobre el món. “Hi ha un punt de vista escèptic, que mantinc amb el joc de narradors. Sempre busco que el lector es pugui distanciar del narrador a través de la ironia, un escepticisme indagador i el cinisme en el sentit més antic de la paraula”. 

El premi Crexells es concedirà dijous 22 de juny a les 19h en una revetlla literària a l’Ateneu Barcelonès amb la participació de la guardonada, entrevistada per Eva Piquer, la lectura de fragments de l’obra guanyadora a càrrec de Carme Elias i l’actuació musical de l’ESMUC.