L’horror que amaga la quotidianitat

Provocadora i segura d’ella mateixa, abans de convertir-se en una de les escriptores de thriller psicològic més populars de Suècia, Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) va treballar com a directora de màrqueting. Ara Amsterdam Llibres li publica Veritat o repte en traducció de Marc Delgado, una novel·la breu que, a diferència d’altres obres de l’autora, no pretén ser un títol complex ni carregat de drama. El lector topa amb una història entretinguda, d’aquelles que es llegeixen una tarda de diumenge.

El personatge principal d’aquesta història és la mentida, vehiculada a través de quatre amics adolescents —la Liv, la Martina, en Max i l’Anton— que es coneixen des de l’escola primària i són veïns del luxós barri de Skuru. Tots quatre tenen personalitats i temperaments molt dissemblants, els quals Läckberg descriu, com sempre, al detall. Els pares benestants de tots quatre també són amics. Ara les criatures ja tenen divuit anys i és la nit de Cap d’Any. Decideixen reunir-se a casa dels pares d’en Max —«un peix gros d’un banc»— sense els adults. Comencen jugant al Monopoly mentre beuen alcohol, però de seguida canvien de joc i passen a veritat o repte, una versió sueca del nostre jo mai mai, per posar un exemple proper. A mesura que avança la nit i la beguda fa el seu efecte a la sang, els jocs es tornen més foscos i perillosos. Tots expliquen per què odien els seus pares fins que algú pregunta: «Mataries els teus pares?». Läckberg és intel·ligent: fa que cada personatge tingui un secret basardós i els desgrana a poc a poc.

La trama de Veritat o repte transcorre entre les quatre o cinc hores prèvies a les dotze de la nit de la vigília del dia d’Any Nou a Estocolm. Així com la majoria de les novel·les de l’autora segueixen un mateix patró i comencen amb un crim des del qual es revelen secrets i misteris inherents al mateix delicte, a Veritat o repte l’autora trenca la fórmula i opta per un inici feminista (el taxista que porta la Liv a la festa és un porc fastigós), amè i evocador, exposant el tipus de vida anhelat per tothom. Espiant els seus pares a la casa del davant i divertint-se amb una evident complicitat —tot i que amb algunes rivalitats prèvies que augmenten durant els jocs—, els joves es van animant i el joc creix en imprudència mentre descobreixen secrets íntims dels seus amics, coses escandaloses que no haurien imaginat mai. Quan se’ls fa evident que han travessat una línia prohibida i que han de protegir de nou la seva imatge, els protagonistes ja han garlat sobre fraus familiars, agressions físiques, violacions i tota la inestabilitat que amaguen sota una aparença de normalitat i ostentació. En aquest moment, la novel·la aborda temes d’actualitat com l’abisme entre la insatisfacció constant dels adolescents i la hipocresia dels adults. En una espiral de violència i autodestrucció, els quatre amics acaben tan espantats i trastornats que la nit més màgica de l’any acaba com el rosari de l’Aurora.

La reina sueca de la novel·la negra reflexiona sobre l’arma de doble fil que és la família: refugi o trampa. Läckberg posa especial èmfasi en la tensió psicològica i fa recaure el pes de la trama en la manca de motivació i desesperació dels joves d’avui, farts dels valors buits que representen els seus pares. El resultat no és difícil de desxifrar: a Veritat o repte llegim la fractura social entre les noves generacions i el món adult que els nega la llum d’un futur amable, feliç i lliure.