Empar Moliner, premi Ramon Llull 2022

Empar Moliner guanya la XLII edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2022 amb la novel·la 'Benvolguda', que arriba a llibreries el 9 de març de la mà de Columna

La periodista i escriptora Empar Moliner ha arribat contenta i nerviosa a l’anunci del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que enguany arriba a la seva 42a edició i que ha guanyat amb la novel·la Benvolguda. “És una reflexió sobre el passat, l’amistat i les qüestions sorprenents i simpàtiques d’aquest període que anomenem menopausa”, ha explicat, però els membres del jurat n’han donat definicions diferents perquè, diuen, “és una novel·la oberta a múltiples interpretacions”. Benvolguda arribarà a llibreries de la mà de Columna el dia 9 de març, alhora que la seva traducció al castellà, que publica Planeta. Més tard serà traduït al portuguès.

Empar Moliner | Foto: Maria Asmarat, ACN

La protagonista de Benvolguda és la Remei Duran, una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, esposa i mare feliç. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, té una mena d’epifania i endevina que el seu marit, violinista titular d’una orquestra, s’enamorarà de la violinista suplent, que seu al costat d’ell al cotxe. A partir d’aquí, “el que fa la Remei no satisfà tothom”, avisa Empar Moliner. La protagonista decideix actuar d’acord amb la seva certesa i s’adona que haurà d’assumir la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la maternitat que es transforma i la caducitat de la vida artística.

“Els escriptors sempre fan la novel·la dels 50 anys, i aquesta sol ser amable; jo no he volgut ser amable, però això no vol dir que no hi hagi moments divertits i tendres”, diu Moliner. La novel·la aborda factors importants de la maduresa femenina: la menopausa, la maternitat i el matrimoni. “En la meva vida escrivint, el meu tema són els matrimonis, em sembla una idea interessant per fastigosa, bonica i sublim alhora”. Ha apuntat que la majoria de les novel·les protagonitzades per dones adultes sempre acaben amb la redempció, però ella n’ha volgut fugir. La feminitat que mostra Moliner a la novel·la no és edulcorada i per això la menopausa és un factor important en la novel·la, tot i que avisa que “no n’he fet un manual”. Amb aquest personatge, Moliner ha volgut mostrar com la noció d’adultesa està canviant: “les persones de cinquanta, seixanta i fins i tot setanta anys semblen molt més joves i guapes que abans. Tant, que ja no té sentit parlar de la crisi dels quaranta, tot s’ha desplaçat deu anys”.

Pel que fa a la maternitat, la protagonista de la novel·la es reconeix com una “ionqui de la maternitat”. El que li fa angúnia no és la seva pròpia edat, sinó el desè aniversari de la filla, que l’avisa de la seva imminent adolescència i, per tant, el canvi de rol que haurà d’adoptar la mare. És per tot això que el títol inicial de la novel·la era La copa justa de Pitàgores, un recipient que cal omplir en la mesura justa perquè, si s’omple massa, vessa tot el líquid.

Tot i que l’autora no ha volgut revelar el final de la novel·la, ha insistit en el seu factor sorpresa i en l’ambigüitat. És precisament aquesta multiplicitat de lectures el que el jurat ha destacat més positivament de la novel·la i, de fet, a la roda de premsa han mostrat el seu desacord en la interpretació. Isona Passola ha definit la novel·la com a “duríssima i amabilíssima alhora”; Carles Casajuana l’anomena “una fantasia masoquista”; Gerard Quintana (darrer guanyador del premi), “una història plenament realista” i Carme Riera, una novel·la “propera i quotidiana”.

Un altre dels factors que ha dut al jurat a considerar la novel·la mereixedora del premi és el seu estil. Explica Casajuana: “fa molts anys que soc jurat d’aquest premi i és el primer que em passa això: tot i que la novel·la estava signada amb pseudònim, passades vint pàgines ja sabia qui era l’autora”. Empar Moliner ha definit el seu propi estil com planer i quotidià, però amb un gust especial pels excursos.

Al Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2022, dotat amb 60.000€, s’hi van presentar 61 obres originals i inèdites, de les quals el jurat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales va triar cinc finalistes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació