El món segons Toreski

Marià Veloy explora la figura de Josep Torres i Vilata, àlies Toreski, el fill d’un petit industrial del Raval barceloní que, després d’una exitosa trajectòria artística per les Amèriques es converteix en la primera estrella de ràdio catalana. Estem, doncs, davant del precursor de la ràdio del nostre país ara fa 100 anys.

El transformista Toreski comença interpretant al Teatro Principal de la ciutat de Mèxic i, a mesura que augmenta la seva fama, decideix emprendre més d’un Never Ending Tour. S’introdueix també a la faràndula cubana i de mica en mica va omplint els millors teatres mexicans. Va d’escenari en escenari i es passa anys viatjant entre Amèrica, Europa i l’Àsia. Toreski cantava sarsueles i es movia a base de gestos vius i ganyotes d’allò més divertides. Així mateix, aquest actor polifacètic imitava personatges entranyables i estrafolaris davant un públic plenament entregat als seus espectacles de transformisme. El seu fregolisme i l’ímpetu incessant de caricaturitzar nous personatges a un ritme vertiginós el dugué al cim de la seva carrera: el Royal Albert Hall. Això no obstant, uns anys més tard torna a la seva ciutat natal on exerceix com a locutor a Ràdio Barcelona. En un principi, és contractat com a presentador d’anuncis i, més endavant, passa a encarregar-se de la programació infantil. En les seves seccions posarà veu a en Míliu, un ninot de ventríloc que esdevindrà la consciència de tota una ciutat.

Veloy descriu les aventures d’en Toreski a través d’una poderosa gamma de paisatges. L’autor evoca des del color més profund dels sembrats fins a l’estupefacció dels esquelets d’animals morts que es trobaven al llarg de les gires. L’autor aconsegueix familiaritzar-nos amb la cultura de cada territori i aprofundeix, amb precisió i detall, en l’exploració personal de l’artista davant un repertori de costums exòtics.

El transformista, d’una elegància desmesurada, posseïa baguls plens de disfresses i perruques. Ell mateix afirmava que “vestint-se, es reconstruïa”. Entre abrics de pells, bigotis i barrets mexicans adoptava les identitats de jutge, de dama vuitcentista, de cuiner, d’anarquista romàntic, entre altres personatges estrambòtics amb un gran poder de transformació i un gran domini de la tècnica del gest.

L’escriptor alterna la història d’en Toreski amb la d’un matrimoni de la Barcelona actual que està esperant el seu primer fill. Jacques Pequod, alter ego de l’autor i protagonista de la novel·la, està preparant un llibre sobre els orígens de la ràdio a Barcelona i la seva primera estrella mediàtica. El jove periodista agrupa un extens recull d’informació per tal d’entendre i submergir-se en l’interior del transformista. És aquí on Veloy adopta un registre molt íntim en què vincula la seva paternitat frustrada amb la del mateix Toreski. El paralel·lisme entre passat i present dona tensió narrativa al relat.

L’any 1924, amb la inauguració de Ràdio Barcelona, arriba l’inici d’una nova època. El nou mitjà de comunicació obre les portes a una nova immediatesa i conforma l’esperit de tota una generació. El seu caràcter informatiu va més enllà de les ones hertzianes i es mou entre el món de la faràndula i el periodisme. La novel·la descriu amb precisió l’inici d’un fenomen de masses que suposa un gran canvi en la societat d’aquells temps. L’invent popular constava d’un notable equip de redactors i figures radiofòniques que, juntament amb els equips de so i les noves instal·lacions, proporcionaven un òptim funcionament de transmissió comunicativa. Davant una eufòrica acceptació del públic barceloní, el mitjà passà a convertir-se en una emissora de primer ordre. D’aquesta manera, esdevé una ràdio cultural amb un discurs sociopolític destinat a la common people, amb teatre i molta música.

La màgia ventríloqüa i el to humorístic del rapsode Toreski aconsegueix transformar la ràdio en una eina solidària. El monologuista, a través de la popularització de tasques benèfiques, esdevé el pioner de la radiodifusió. Toreski impulsà nombroses campanyes solidàries per ajudar a famílies desnonades, nens que passaven la nit al port, entre altres persones que convivien sota unes condicions d’allò més desfavorables. Les injustes situacions de la Barcelona de l’època desperten la compassió dels oients, els quals responen ràpidament a l’ajuda que se’ls sol·licita. Menjar, aixopluc, roba… tota petita aportació era bona per a les víctimes. La còmica imatge del petit Míliu va agafar tanta força que fins i tot se’n va fer una estàtua a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona.

Veloy escriu amb un estil directe i un llenguatge entenedor, amb diàlegs vius, que ajuden a mantenir el pols del relat. Qüestions com l’estabilitat de les parelles i la por de no estar a l’altura submergeixen els personatges en un mar d’emocions contradictòries. Així mateix, es tracten temes tabús, com el món de la prostitució o el dol perinatal entre d’altres realitats invisibilitzades.

Veloy cita en diverses ocasions el poeta Paul Éluard. Els versos de “Primer matí, últim matí. El món comença”, extret de “Donner à voir”, ressonen al llarg de la novel·la i es poden llegir com un acte de resistència davant les injustícies que ens envolten. Desafiant l’incessant remolí de la vida, cada dia ens despertem amb una nova oportunitat per tornar a començar.