El més ben dotat de les lletres catalanes

Quan li varen dir que la seva obra era la guanyadora, no s’ho podia creure. Com li hauria agradat, ser en aquella sala de deliberació en el moment que el secretari del jurat obria la plica i desvelava que, en efecte, l’obra Els silencis categòrics, presentada sota el pseudònim Honoré de Balzac i guanyadora del certamen més ben dotat de les lletres catalanes, era la seva. L’anunci del veredicte no s’havia pogut fer públic més enllà de les filtracions estrictament familiars, i la notícia maldava per sortir d’aquella intimitat casolana per lliurar-se al ressò mediàtic, a la incontinència de felicitacions dos punt zero, a l’allau de missatges i correus electrònics i comentaris afalagadors del tipus «ets un crack!», «ben merescut!», «ganes de llegir-te!», acompanyats de moltes i moltes emoticones. El dia de la gala es va posar un corbatí, que va trobar més desenfadat i...