Clubs de lectura virtuals

La pandèmia va abocar la gent a la xarxa. Twitter, Instagram, Facebook, Youtube… van omplir-se de continguts culturals, també de persones parlant de llibres. Tot i que els clubs virtuals de lectura ja havien aparegut fa anys, tímidament i numèricament molt per sota dels clubs presencials, el confinament va ser l’empenta que aquest format en línia necessitava per esdevenir cada cop més sovintejat pels lectors. Però, què és un club virtual de lectura? Com s’organitza?

Per muntar un club virtual de lectura necessitem només quatre elements: un llibre; un grup de persones disposades a llegir, compartir i gaudir de la lectura; una persona que moderi, i un lloc o una plataforma -que en un club presencial acostuma a ser una biblioteca, una escola, una entitat cultural…-.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i les Biblioteques de Barcelona, havia traslladat a la xarxa molta de l’activitat de les comunitats de lectors mitjançant l’aplicació per a dispositius mòbils Tellfy, a les quals es va sumar també, durant el tancament pandèmic, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). 

Des d’aleshores, dins d’aquesta gran comunitat virtual de lectors, la ILC organitza periòdicament diferents clubs de lectura relacionats amb les commemoracions literàries. Enguany s’han dedicat els clubs a Joan Triadú, Teresa Juvé i Felícia Fuster.

En els pròxims dies hi ha previstos els dos últims clubs de lectura virtuals de l’any. Del 25 de novembre al 10 de desembre, moderats per Jordi Fernando, es treballarà El degollador de Vallvidrera de Teresa Juvé. I de l’1 al 5 de desembre, Aquelles cordes del vent de Felícia Fuster, moderat per Lluïsa Julià.

Però, com s’organitza un club virtual de lectura? 

Opció a: s’estableix un únic dia per a una trobada virtual, després que tots els membres hagin llegit el llibre, amb xat i videoconferència multilateral. En aquesta trobada virtual s’hi comentarà tot allò que la moderació del club i els lectors considerin oportú. Aquest model és segurament el que més s’assembla a un club presencial. Els lectors llegeixen a casa, anoten, reflexionen… i després ho comparteixen plegats en una única sessió. 

Opció b: s’estableixen diversos dies de trobades virtuals amb videoconferències multilaterals. En aquest cas, el calendari vindrà marcat pel nombre de pàgines -capítols, contes, poemes, etc.- amb què la persona moderadora decideixi dividir la lectura. Per tant, del dia 1 al dia 10 els lectors llegiran x pàgines que comentaran durant la primera sessió. De l’11 al 20 llegiran x pàgines més que comentaran en la segona sessió, i així fins a acabar el llibre. Òbviament, no és el mateix llegir Ulisses de James Joyce que un recull de contes de dues-centes pàgines. El moderador anirà publicant introduccions i materials diversos abans de cada sessió per enriquir i ampliar la lectura.

Opció c: usarem el xat com a eina principal de comunicació. Els lectors hi aniran escrivint les seves impressions, aportacions, preguntes… que seran ateses per la persona moderadora. Hi haurà igualment un calendari que marcarà el ritme de la lectura i que acabarà amb una darrera sessió a través de videoconferència multilateral. És, per tant, un model híbrid que té l’avantatge de generar un contingut escrit que sempre podrem recuperar. Aquest és el model que segueixen la majoria dels clubs virtuals de lectura que organitza la ILC.

Opció d: xat i només xat. És a dir, els lectors i el moderador comparteixen les impressions de la lectura únicament per escrit. Sense cloenda final ni trobades virtuals. Aquesta és l’opció que resultaria més austera, però també pot donar bons resultats.

Sense barreres físiques, sense horaris, des del sofà de casa, tot generant contingut… Qui dubta encara dels avantatges d’un club virtual de lectura? Si voleu formar part d’aquesta comunitat lectora, a la pàgina web de la ILC hi trobareu tota la informació. Apunteu-vos-hi i proveu-ho!