Canto jo i la muntanya balla: la cançó

Avui a Núvol us podem oferir en primícia l’estrena d’aquest videoclip dirigit per Maria Besora Barti i Anna Agulló Prieto i amb direcció de fotografia de Núria Gascón. L’audiovisual explora la combinació de la imatge digital i l’analògica per explicar la pertinença dels cossos a la natura, immensa, bella i cruel que els acull alhora que perdura davant de la finitud de la vida humana. El bosc màgic i humit que retrata el videoclip neix directament de l’univers evocat per la novel·la d’Irene Solà.

Es tracta d’una col·laboració de Jan Garrido amb la cantant Selma Bruna del grup Marala i que ha comptat amb el permís de l’autora del llibre. El poema apassionat de l’Hilari contrasta amb una melodia dolça i tranquil·la que dona sentit a la proposta visual que l’acompanya.

POEMA PER A MI, L’HILARI

Jo canto a la lluna quan fa el ple,
ullal rodó de la nit amable,
gata prenys.
Canto al riu gelat,
company de l’ànima,
com una vena, com una llàgrima.
Canto al bosc atent,
sadoll de peixos, llebres, ceps.
Canto als dies magnànims,
a la brisa d’estiu, a la brisa d’hivern,
als matins, a les vesprades,
a la pluja petita, a la pluja enfadada.
Canto a la vessant, al cim, al prat,
a les ortigues, al roser bord, a l’esbarzer.
Canto com qui fa hort,
com qui talla una taula,
com qui aixeca una casa,
com qui tresca un pujol,
com qui es menja una nou,
com qui encén una brasa.
Com Déu creant els animals i les plantes.
Canto jo i la muntanya balla.