Aquesta setmana ha arribat a les llibreries la flamant publicació Què, l’obra guanyadora de la primera edició del Premi Finestres de Còmic en Català. El reconegut il·lustrador barceloní Max –pseudònim de Francesc Capdevila i Gisbert (1956)– n’és l’autor i, des de la primera pàgina fins a l’última, ens convida a un viatge iniciàtic estrafolari, ple de mala llet i de temes d’actualitat, de la mà del seu estilitzat protagonista i la seva veu interior anomenada Titola.

Amb aquesta obra publicada per l’Editorial Finestres, l’autor de cèlebres personatges com Peter Pank, creat a les pàgines de El Víbora a la dècada dels anys vuitanta, o de Bardín el Superrealista, creat al tombant de segle i que li va valdre el Premi Nacional de Còmic del Ministeri de Cultura en la seva primera edició del 2007, aprofundeix en el camí de depuració expressiva iniciat els darrers anys.

Què és una obra gairebé minimalista, profundament satírica i irònica, plena de personatges malparlats i sense pèls a la llengua que constantment subverteixen el llenguatge del còmic per posar-nos al davant el mirall de les contradiccions internes de les creences, les ideologies i les batalles culturals contemporànies. L’autor considera el volum una «astracanada», un mot que defineix prou bé el to humorístic de la peça.

Sense fer sang, però sense estalviar-se ni un bri de crítica, Max aborda, de forma intel·ligent, les principals preocupacions socials del nostre temps: des del feminisme a la identitat de gènere, passant per la vigència de l’art en el món contemporani o les alteritats digitals de les xarxes socials. Una mirada irreverent i grotesca que excel·leix en els seus diàlegs en un feliç retorn de l’autor a l’obra parlada, ja que les seves darreres creacions havien tendit més a la imatge sola i despullada de text.

De fet, Max defineix la seva obra com «un teatre gràfic» perquè, com en un cannovaccio de la Commedia dell’Arte, els personatges van apareixent successivament a escena per entaular divertides converses amb el protagonista de la història que avança, inexorablement i des de bon principi, cap al seu objectiu final: la ciutat turca de Trapisonda.

L’elecció de la meta no és pas casual –malgrat que se’ns digui que és extreta per atzar d’un passatge del Quixot– i obeeix a la clara voluntat metalingüística de l’autor (en arts escèniques en diríem metateatral). Què trenca i juga constantment amb els codis del còmic i Max no vacil·la en introduir-hi referències cultes i populars; així, en una mateixa història, podem trobar des d’una evident referència a la historieta de Francisco Ibáñez La família Trapisonda, un grupito que es la monda, fins a gravats renaixentistes flamencs d’autors com Hans Vredeman de Vries.

Entre citacions literàries – surten a la palestra Francesc Pujols i Rafael Sánchez Ferlosio– i col·laboracions d’altres dibuixants –fins a sis il·lustradors presten el seu art per estampar la figura de la Wladislawa, la totpoderosa i omnipresent líder de la Criptrorepública Virtual de Maimésres– el protagonista de Què va enfilant un seguit de coneixences fins a arribar a un final del tot inesperat, si més no, des del punt de vista canònic dels viatges iniciàtics literaris.

El més destacat de l’obra, sens dubte, és el ric vocabulari que empra l’autor. És un deler llegir adjectius com «tarambana», «ploramiques» i «torracollons» usats amb total normalitat en diàlegs que barregen mots com «trap», «pijo» i «xavala» amb paraules com «tiberi», «somera»,  «acarnissament» o «pastitx». Les imprecacions i improperis que llancen alguns personatges –«bordissot, caganius, benastre!»– són dignes dels millors renecs ideats per Joaquim Ventalló per al cèlebre capità Haddock. Menció a part mereixen els versos rimats amb què s’expressa el personatge poca-solta que apareix cap al final del llibre.

Només aquesta riquesa del llenguatge ja justifica que Max fos el just vencedor de la primera convocatòria del Premi Finestres de Còmic en Català. Si tots els títols que han de venir han d’estar a l’altura d’aquesta primera obra –pel que fa a llenguatge, innovació i guió– podem assegurar que l’Editorial Finestres ha obert un molt bon camí per ajudar a consolidar l’art gràfic en català. De moment, esperarem amb candeletes l’Aiguagim de Marina Sáez, que va rebre una menció unànime del jurat, per la seva originalitat i caràcter innovador, i que ha conduït als organitzadors a establir una Menció al Talent Novell en la segona edició dels premis que tot just fa uns dies anunciaven els seus guanyadors.

L’obra Què tot juts ha arribat a llibreries aquest inici de març i el pròxim dissabte dia 4, l’autor el presentarà i en firmarà exemplars al GRAF, el festival de Còmic d’autor i de l’edició independent que se celebra aquest cap de setmana a la Fabra i Coats. Posteriorment, Max farà una petita gira pel territori per presentar el seu nou llibre: dijous 9 de març, a la llibreria Finestres d’Art i Còmic de Barcelona; dimarts 14, a Còmics 22 de Girona; dimecres 15, a La Irreductible de Lleida; dijous 16 de març, a la Foster & Wallace de Vic i dijous 23 de març, a la llibreria Rata Corner de Palma, on actualment resideix l’autor.

• 

  Última hora

  Roser Cabré-Verdiell, Premi Finestres de Narrativa 2022

  Carlota Rubio