Benjamin Lacombe: «Vivim en una societat que cria psicòpates»

Historias de mujeres samuráis i La infancia de los malvados, villanos y maléficos (Edelvives, 2023) són les dues noves publicacions de l’il·lustrador Benjamin Lacombe i l’escriptor Sébastien Perez. La parella d’artistes francesos tornen a treballar junts en aquestes noves entregues on descobrirem històries ocultes o mai explicades, des de les desconegudes figures de les dones samurais en la cultura japonesa fins als malvats més famosos de la literatura popular. Benjamin Lacombe ens ha concedit una entrevista a Núvol per parlar-nos d’aquests dos projectes.

Buscant les dones samurais

En aquesta polida edició amb llom de tela, detalls metal·litzats en la coberta i sorprenents il·lustracions desplegables a l’interior, Historias de mujeres samuráis presenta el resultat d’un rigorós treball d’investigació. Vet aquí una proposta literària i visual que ens apropa a la cultura japonesa i ens descobreix l’existència de les desconegudes guerreres que van gosar desafiar el seu destí i van escapar del rol que la societat els tenia reservat. El llibre conté set relats inspirats en històries reals o llegendàries de set dones samurais, com ara l’emperadriu Jingu, de qui s’explica que va conquerir tres regnes enemics el segle III; o Nagano Takeko, que va liderar un exèrcit de dones el segle XIX. Lacombe i Perez han dut a terme un profund treball de documentació sobre personatges històrics i llegendes femenines de la tradició nipona. Davant la impossibilitat de trobar una obra centrada en les dones samurais, han decidit reinventar les seves històries de glòria i de lluita contra el sistema establert. 

Prèviament a Historias de Mujeres Samuráis vas publicar Espíritus y criaturas de Japón i Historias de fantasmas de Japón. Quan comença el teu interès per la cultura nipona?

Vaig començar a interessar-me per la cultura nipona durant la meva infantesa, a la dècada dels vuitanta, moment en el qual entraven als mitjans del meu país tant l’anime com el manga. Vaig quedar fascinat per les llibreries que venien manga, anava molt sovint a comprar-ne. Aquell món em va encantar, tant que el vaig integrar en el meu propi, tot i que eren realitats ben diferents.  

Com és fer una recerca tan exhaustiva d’una cultura que no és la pròpia? Quines han estat les principals dificultats en el procés de documentació?

Quan vaig decidir que em volia informar sobre la cultura de les samurais, em vaig posar en contacte amb dues persones. En primer lloc, vaig parlar amb en Matthias Hayek, especialista en Història de les creences i coneixements japonesos -i autor del prefaci del llibre-, que al seu torn em va posar en contacte amb un documentalista japonès. Així, vaig portar a terme una investigació al llarg de tres anys i, de tota aquesta investigació, només vaig trobar un document que parlava de cinc dones samurais. El problema és que la informació era mínima i estava molt mal contextualitzada. 

Què és el que et va fer continuar amb la investigació? 

Tenia la intenció de revelar informació tapada, i d’aquesta manera, amb les meves reconstruccions, em vaig topar amb la vida de Tomoe Gozen. La seva història m’ha colpit especialment. La seva gran epopeia, tapada, invisibilitzada conscientment per part de la majoria dels poders que influeixen en els relats històrics que construïm, és una mostra de la misogínia imperant al país nipó. És fascinant veure com d’una història tan extensa, el document original on vaig trobar el seu relat (on són abundants i copiosos els relats d’homes samurais), a ella tan sols li dediquen 4 línies mal escrites. A partir d’aquest punt, tractar de fer una reconstrucció fidel d’un succés tan important ha estat ben difícil, però tot plegat trobo que ha valgut la pena. 

En relació amb la misogínia, hi veus paral·lelismes amb la cultura francesa?

Si he après alguna cosa amb aquest treball de recerca és que la misogínia és per tot arreu. A França hem avançat una mica en els darrers anys, però trobo que fins fa poc encara estàvem subsumits en una voràgine masclista de la qual és gairebé impossible sortir. Com més pensem que ens apropem al final més encallats estem a l’inici. Crec que al llarg dels darrers seixanta anys, malauradament, ens hi hem apropat sense arribar-hi. En aquest sentit, trobo que el que més ajuda a superar qualsevol obstacle social imposat col·lectivament són aquelles figures públiques que prenem de referència. En podria citar a milers, però a França, en particular, són molt importants dues dones: Joana d’Arc i Elionor d’Aquitània. Ambdues dones s’imposaren al règim patriarcal i obriren el camí a noves narratives feministes que, encara avui, són estudiades. 

Imaginant la infància dels malvats més famosos

El Llop Ferotge, Malèfica, el capità Garfi, la Reina de Cors, Dràcula o Baba Iagà, com van ser els seus inicis? La infancia de los malvados, villanos y maléficos son vint relats breus on descobrirem com els malvats més famosos de la literatura popular van modelar les seves personalitats fins a arribar a ser tal com els coneixem. A través de vint retrats, Sébastien Perez i Benjamin Lacombe imaginen la infància dels dolents més cèlebres de la literatura clàssica infantil amb la intenció de respondre aquesta pregunta: quan i com es van tornar malvats? Basat en els trets més recognoscibles dels personatges, tant els textos com les il·lustracions combinen l’humor, una certa simpatia irònica pels personatges i un evident aire sinistre. 

En aquest llibre justifiques d’alguna manera el comportament de certs vilans. Creus que n’hi ha que cometen maldats essent bons?

Sí, ja és ben conegut que l’infern està empedrat de bones intencions. Evidentment una persona bona pot acabar fent dolenteries. Trobo que al meu llibre parlo de moltes de coses, però en cap cas tracto de justificar unes males accions. El que vull realment és arribar a comprendre el perquè d’aquestes males conductes. Són passatgeres? Són intrínseques a la nostra natura? Volia esbrinar si aquestes depenen realment de nosaltres o del context al qual ens hem criat, tot d’una forma molt tendre i simplificada a causa del públic al qual s’adreça. 

I aquestes preguntes sobre la conducta es responen en la infantesa? 

Penso que gran part de les males accions provenen d’una incomprensió produïda a la infantesa. Allò que ens han ensenyat que és bo i dolent és el que aplicarem posteriorment a la nostra vida. Això no obstant, no crec que tota la maldat vingui d’allà mateix. Moltes de les dolenteries que fem provenen de la societat, que és la que ens fa veritablement dolents. La influència social és la que ens mareja i ens fa resoldre els problemes amb violència, pensar tan sols en nosaltres mateixos. En aquest sentit, crec que ens trobem davant d’una societat que cria psicòpates. És a dir, vivim a un món caracteritzat per la falta d’empatia.