“Jo he fet dues coses a la vida: una certa política i alguns llibres”, solia dir amb una modesta inconcreció Xavier Folch, un home que semblava que no hi fos, però sempre hi era. Els seus dies i anys “foren rics de foc i d’acció i disponibles 
a tot”, com va escriure Joan Vinyoli a ‘La mesura d’un home’, el poema que li va dedicar. 

En el camp polític, va ser peça clau de la lluita antifranquista i anys més tard fundador de Ciutadans pel Canvi i catalitzador del primer govern tripartit. Folch no era sectari. Sent militant d’esquerres, havia fet pintades demanant la llibertat de Jordi Pujol. Era ateu, però bon amic de capellans com Segimon Serrallonga o Modest Prats. Es guiava per la qualitat humana o literària, mai per prejudicis de colla o de partit. Folch “va exercir d’argamassa, de morter imprescindible per relligar sensibilitats diverses amb la idea de construir un edifici de civilitat”, diuen amb encert Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana al pròleg de Xavier Folch, editor i polític (Anagrama), on han recollit i contextualitzat converses, fotos i textos escrits pel mateix Folch, oferts com a materials per a una futura biografia.  Dono les gràcies als autors per posar aquesta primera pedra.

Vaig poder treballar cinc anys al costat de Xavier Folch a Editorial Empúries. No era un home d’ensenyar trumfos, per això he llegit aquest llibre amb ganes de saber coses d’ell que desconeixia. I n’he trobat unes quantes, com ara el mestratge que va rebre de Jaume Ribera i Manolo Sacristán, dos personatges ben contrastats; la seva intervenció decisiva perquè Santiago Carrillo sortís de la presó; o el paper decisiu de la seva dona, Dolors Folch, en la seva vida.

La llibreria Ona va acollir ahir el primer acte de presentació del llibre. El poeta Jaume Subirana va intervenir-hi en representació dels autors, i va remarcar que Xavier Folch era un editor que confiava en els autors i els ajudava a creure en si mateixos. L’editor Ernest Folch va parlar en nom de la família i va recordar que el seu pare era un gran telefonador. Jordi Herralde, fundador d’Anagrama, ho va corroborar i va afegir que Folch no trucava a la gent per donar-los la pallissa sinó per escoltar-los. I és ben cert. Amb l’aparell a la mà, Folch demanava parers o oferia la seva opinió amb justa concisió, teixia complicitats o cosia malentesos, instigava els autors, encarregava llibres…

• 

  Glossa

  L’últim director literari

  Bernat Puigtobella

En el camp editorial va seguir un consell enigmàtic que li va donar un dia J. M. Castellet: “Només cal saber i poder aguantar”. Després del seu pas per Ariel i Crítica, l’any 1983 va fundar Empúries. Com a editor va tenir molt nas per la poesia, va acompanyar Vinyoli fins a la maduresa, va ser el primer editor comercial d’Enric Casasses, va connectar amb la Mallorca de Blai Bonet, Miquel Bauçà o Biel Mesquida i amb els gironins Narcís Comadira, Josep M. Fonalleras o Vicenç Pagès. Va impulsar l’assaig sobre llengua i va confiar en el gran projecte de Joan Solà, la Gramàtica del català contemporani, entre tantes altres obres i autors.

El llegat editorial de Xavier Folch no és només el catàleg d’autors que va deixar sinó també els bons consells amb què va saber traslladar l’ofici d’editor als que vam aprendre al seu costat, començant pel seu fill, l’Ernest Folch, que ara viu el seu primer Sant Jordi amb la refundada Navona, Eugènia Broggi, editora de L’Altra Editorial, o un servidor. El dia que va rellançar Navona, l’Ernest va dir que a partir d’ara tots els errors que cometés serien seus i els encerts, del seu pare. Jo podria dir el mateix. 

Jordi Amat, Josep M. Fonalleras i Jaume Subirana. Xavier Folch, editor i polític. Llibres Anagrama.