Recepta per a la continuïtat de la humanitat

Lluny d’enfrontar-se a la recepta dels canelons de Nadal de la seva àvia, Carbonell es proposa un repte més ambiciós i atrevit: pensar quins canvis hauria de fer la societat per evitar el col·lapse i l’extinció de l’espècie. La seva fórmula sintetitzada a El futur de la humanitat: decàleg per a la supervivència de la nostra espècie consta de deu ingredients, com bé indica el títol, i passa per “acabar d’adquirir aquelles característiques que ens faran més humans de debò”.

Segons l’arqueòleg, ara ens trobem en un període de pròrroga i ens cal donar un nou sentit al concepte d’evolució. El primer pas és augmentar la consciència d’espècie: humanitzar el planeta en benefici de tothom i no sols d’una minoria privilegiada. Cal saber “què fem, com ho fem i per què ho fem”, diu l’arqueòleg, i ser conscients de la nostra dependència envers la natura.

Aquest punt està directament vinculat amb la consciència operativa, actuar de manera crítica i des de la individualitat col·lectiva, fent que cadascú pugui compartir els seus coneixements per construir la comunitat futura. Si volem que tothom en participi, cal socialitzar la tecnologia, aconseguir que hi hagi un accés generalitzat a aquestes eines i assegurar-nos que tothom les sap utilitzar.

Els altres ingredients del decàleg són demandes que una part dels ciutadans fa anys que reivindica, com ara la fi de la globalització, que només genera despeses energètiques i desigualtats a nivell mundial. Aquesta, amb la seva tendència uniformitzadora ha empobrit la diversitat i “ha enfortit els murs físics i les barreres burocràtiques”, afegeix Carbonell, i això fa que actualment siguin més lliures les mercaderies que les persones.

Tant és així, que l’arqueòleg proposa la planetització com a alternativa al monstre de la globalització. Assegurant així el manteniment de la informació de la diversitat de la nostra espècie, l’evolució responsable, el progrés conscient i garantir la lliure circulació de la humanitat pel planeta. De bracet amb la planetització hi trobem la mort del capitalisme “que és un pas fonamental pel procés d’emancipació humana”, i la caiguda dels líders, les jerarquies i les classes socials. En aquest punt, l’assaig comença a tenyir-se d’un to polític, virant cap a plantejaments de base comunista o anarquista.

L’altre ingredient per tal que la humanitat sobrevisqui és incrementar la diversitat, tan amenaçada per la globalització. Carbonell es refereix a la diversitat “existent en conductes, cultures, llengües i formes d’expressió de la memòria històrica del sistema humà del planeta” però també l’estén al regne animal i vegetal. És a dir, els humans, per la nostra concepció depredadora, no hem pensat en la diversitat existent al nostre entorn sinó que ens n’hem apropiat sense tenir em compte la fragilitat dels éssers vius i emprant la natura com si fos una font de recursos il·limitada. Així hem contribuït a la desaparició de gairebé cinc-centes espècies el darrer segle. 

La mort del capitalisme és un pas fonamental pel procés d’emancipació humana

Eudald Carbonell

I és que “ja s’està parlant de sisena extinció. Una extinció que coincideix amb la presència d’un ésser com nosaltres”, adverteix Carbonell, però perquè no us ennuegueu amb els canelons, cal dir també que l’arqueòleg es mostra optimista i defensa que encara som a temps de canviar el rumb de l’evolució i actuar sobre aquest col·lapse humanitari.

Per aquest motiu, i entroncant amb la pèrdua de diversitat proposa buscar l’equilibri social i ecològic de l’espècie perquè precisament “la diversitat ecològica del planeta ha permès la diversitat cultural i social del nostre gènere”, escriu Carbonell. L’altre punt per culminar el procés d’humanització és la feminització de l’espècie, capítol on l’assagista afirma que cal evitar la continuïtat de societats patriarcals i masclistes i conduir la humanitat cap a la feminització.

Ara bé, Carbonell hauria de tornar a les beceroles de la distinció entre sexe i gènere, atès que tot l’apartat destinat a la feminització de l’espècie consisteix en la construcció de la casa d’un suposat feminisme des de la teulada de la cisheteronormativitat. Carbonell basa la discriminació de gènere en la diferència sexual i equipara sexe i gènere repetidament, menystenint així realitats com la identitat no binària o trans.

Al seu parer, cal “generar consciència sexual -independentment del gènere” i fer servir la nostra “singularitat sexual per construir des de la mateixa realitat i des de la concepció que som iguals socialment”. Discrepo. En resposta a Carbonell, seria més útil fomentar la consciència de gènere i partir de la base que ningú té els mateixos drets ni és vist com una persona neutra. Tal com defensava l’activista feminista Audre Lorde a Las herramientas del amo nunca desmontan la casa del amo, fer veure que les diferències no existeixen és una manera més de perpetuar-les. Per això cal convertir-les en un trampolí, visibilitzar-les i apropiar-nos-les com una arma potencial pel canvi.

Els objectius del llibre només tindran sentit si es discuteixen amb molta gent i es concreten en accions

Eudald Carbonell

Tant aquest capítol com el de la individualitat col·lectiva mereixen algunes objeccions. Hauria estat més interessant plantejar-los des d’una perspectiva interseccional, considerant les opressions que recauen sobre cada individu a l’hora de participar i conviure en societat i fer memòria dels ismes (racisme, classisme, masclisme, capacitisme, discriminacions al col·lectiu LGBTI+ etc), que exerceixen una violència estructural limitadora sobre les persones.

En definitiva, segurament el llibre prendria més potència si en certs capítols s’abordessin els objectius des de la sociologia i no tant des de la branca arqueològica o antropològica. Tot i així, la majoria dels punts del decàleg són d’una lucidesa inqüestionable. Per fer-los realitat, Eudald Carbonell alerta que “només tindran sentit si es discuteixen amb molta gent i es concreten en accions”. Sobretot perquè el seu decàleg explica què cal fer en el terreny teòric, però la pràctica l’haurem de decidir plegats.