Pensament crític per Sant Jordi

En el marc d’una dilatada vigília de la Diada de Sant Jordi, les editorials Tigre de paper i L’Agulla Daurada han presentat de forma conjunta una bateria de noves publicacions com a plat fort d’aquesta primavera literària. Com és habitual als projectes de Kult, la cooperativa manresana que engloba ambdós segells editorials, la totalitat de les obres presentades giren al voltant d’una narrativa radical, anticapitalista i transformadora, orientada a galvanitzar la consciència social dels lectors. Política, feminisme, la lluita de la classes, l’antiracisme o la defensa dels drets LGBTIQ+ són alguns dels temes que articulen el seu projecte editorial, que ja compta amb més de cent títols publicats en dotze anys d’existència –el segell de L’Agulla Daurada tot just es va crear el 2022.

A la terrassa de la llibreria La Central de Barcelona, a tocar de la Rambla, els editors Arnau Cabré (Tigre de paper) i Anna Roca (L’Agulla Daurada), juntament amb la responsable de premsa i acció territorial de Kult, Laia Altarriba, han emfatitzat el «treball conjunt i esforçat a l’hora de pensar i buscar autores interessants» per publicar, i com aquesta recerca ha revelat el fet que «els grans pensadors crítics de l’àmbit internacional costa molt de trobar-los en català». Addicionalment, han anunciat que, a partir d’ara, Tigre de paper deixarà de publicar ficció per convertir-se en «l’espai de referència per l’assaig en llengua catalana», mentre que la narrativa contestatària es concentrarà en exclusiva sota el segell de L’Agulla Daurada.

Tigre de paper: feminisme i lluita de classes

Arnau Cabré ha sigut l’encarregat de presentar les obres assagístiques de Tigre de Paper pel Sant Jordi d’enguany, que en aquesta nova tongada de novetats continuaran alternant entre un format de publicació estàndard i un de dimensions reduïdes, amb l’objectiu d’agilitzar la lectura. D’aquesta última categoria en forma part El feminisme és per a tothom, obra cabdal de l’activista social bell hooks, un tractat transversal, accessible i desmitificador del moviment feminista que compta amb traducció d’Anna Llisterri. La mirada femenina també estarà present a El moviment de dones del Kurdistan, de Dilar Dirik i amb traducció de Lola Fígols Fornell; una panoràmica documental, històrica i etnogràfica sobre el paper polític i social de les dones a Rojava, al Kurdistán, un dels experiments socialment revolucionaris més desconeguts i estimulants del món actual.

El moviment obrer tindrà un espai destacat a les llibreries amb tres novetats editorials d’autors molt diferents. En primer lloc, l’exdiputat de la CUP al Parlament Pau Juvillà presenta ERAT, l’exèrcit de SEAT, on explica el clima de lluites obreres a Catalunya durant la transició a partir de la història del desconegut Exèrcit Revolucionari d’Ajuda als Treballadors. Amb pròleg de Bernat Salellas, Juvillà fa un exercici de memòria històrica per reflexionar i dialogar amb problemàtiques del present, com ara la infiltració policial a moviments socials o les clavegueres de l’Estat. Igual de vigent resulta La causa obrera és la causa d’Irlanda, del decimonònic James Connolly, una selecció d’articles teòrics traduïts per Daniel Escribano que vinculen la lluita republicana per l’alliberament nacional amb la lluita històrica i transnacional de la classe obrera. Finalment, l’editorial continua recuperant l’obra de Karl Marx en català després de la publicació d’El capital (2018) i El manifest comunista (2020). A Manuscrits economicofilosòfics, Gerard Vilar tradueix i edita els coneguts com a «Manuscrits de París», textos primerencs de l’obra marxiana on l’autor es comença a plantejar el fenomen de l’alienació de la classe treballadora.

A aquestes obres s’hi suma Les hores han perdut el rellotge, de l’estatunidenc Grafton Tanner, un assaig sobre la relació de causalitat existent entre el sentiment nostàlgic i les polítiques conservadores. Amb traducció de Miquel Sorribas i pròleg d’Oriol Rosell, l’obra explora el fenomen de la pèrdua i la nostàlgia com un estat d’ànim promogut i explotat per la indústria cultural, i reflexiona com aquest sentiment és aprofitat en l’àmbit polític per emparar l’aplicació d’una agenda reaccionària. Per acabar, Arola Segarra i Marta Palència, de la cooperativa Trama, van presentar L’armari de l’Òliver, una novetat adreçada a públic infantil que, a partir dels mecanismes del realisme màgic, explora diferents maneres de sentir i viure i introdueix als més petits de la casa en la diversitat de gènere, sexual i afectiva.

L’Agulla Daurada: literatura queer i diversitat racial

Pel que fa al nou segell editorial de narrativa, Altarriba ha destacat la bona rebuda dels títols publicats fins ara i la voluntat d’obrir el ventall temàtic de l’editorial amb noves propostes i diversitat de mirades. De moment, treballen exclusivament amb traduccions d’autors i autores internacionals, tot i que l’objectiu a mitjà termini és obrir-se a autors d’àmbit nacional. L’editora en cap de L’Agulla Daurada, Anna Roca, ha explicat que totes les novetats literàries de l’editorial per aquesta campanya de Sant Jordi entronquen amb «la voluntat de fer una narrativa que no necessàriament sigui pur entreteniment, sinó que pot ser vista com una portada d’entrada al pensament crític i als grans temes del nostre context sociocultural».

Una de les apostes destacades de l’editorial és Nevada, un clàssic de culte de la literatura queer escrit per la novel·lista i guionista transgènere Imogen Binnie. Guardonada amb el premi Betty Berzon a l’artista emergent i finalista del Premi Lambda 2014, la història segueix el viatge físic i introspectiu a través dels EUA d’una dona trans descontenta amb la seva vida. L’obra va ser publicada per primer cop el 2013 a una editorial modesta de l’àmbit LGBTIQ+, i ara s’ha tornat a editar als EUA i el català és el primer idioma internacional al qual es tradueix. L’encarregada de traduir aquesta «versió trans de l’On The Road de Jack Kerouac», en paraules de Roca, ha estat Bel Olid, que s’ha trobat amb un text desafiant pel seu registre col·loquial i l’argot queer que s’empra en els diàlegs.  

La traducció d’autors internacionals continua amb El naixement de la nostra força, de l’intel·lectual i escriptor revolucionari Victor Serge, on es narra la història de dues ciutats, Barcelona i Petrograd, a partir de l’esperit i el destí desigual de dues revolucions proletàries. Amb traducció de Víctor Camarasa, la recuperació d’aquest clàssic serveix de retruc per reivindicar la figura de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, l’any en què se celebra el centenari de la seva mort.

Completen el catàleg primaveral dues obres que parlen de l’assimilació d’identitats i la diversitat racial des de la perspectiva femenina. És el cas de Neguit permanent, de l’escriptora, cineasta i activista zimbabuesa Tsitsi Dangarembga, referent del moviment feminista i cronista de la realitat social al continent africà. L’obra explora el colonialisme i l’imperialisme cultural des del punt de vista d’una nena en trànsit cap a la majoria d’edat, i com l’anhel d’alliberament personal dialoga amb les tensions culturals d’una nació que lluita per autodefinir-se. Aurora Ballester s’ha encarregat de traduir per primer cop al català una de les veus més significatives de la literatura africana del segle XX. Finalment, a Dominicana, la novel·lista Angie Cruz explica la tortuosa experiència vital d’una immigrant dominicana a la recerca del somni americà. Amb traducció al català de Clàudia Martori, la història segueix el viatge d’Ana Canción, personatge inspirat en la mare de l’autora, mentre prova d’alliberar-se d’un matrimoni imposat amb el teló de fons del Washington Heights de 1965.