El futur del planeta està en joc

“Una vida perduda per una catàstrofe natural és una vida perduda de més”, ha insistit en Tabi Joda en el segon debat del Cicle Referències al Centre de Cultura i Memòria del Born. Sota el nom de “Pedagogies mediambientals”, es va celebrar dijous passat la segona sessió del cicle comissariat per Paula Kuffer. Aquest dijous 20 de maig es tanca el cicle amb una tercera conversa sobre pedagogies feministes entre Tithi Bhattacharya i Bel Olid.

La xerrada, que s’ha realitzat en el marc de l’exposició “Per una educació en llibertat“, ha posat el focus en la necessitat d’activar una consciència col·lectiva respecte a la crisi climàtica. L’emergència sanitària causada per la COVID-19 ha fet trontollar un escenari global que no destacava, precisament, per la seva estabilitat. Desforestació, pobresa, manca de recursos naturals i alimentaris, explotació de camps, mines i persones. La pandèmia ha esdevingut el combustible d’una flama que ja cremava i que, si no s’apaga a temps, arrasarà amb la vida tal com l’hem coneguda fins avui. Joda ha afirmat: “Lluitem perquè una persona no mori per la COVID, però potser demà estarà morta a causa d’una inundació”.

Nascut al nord de Nigèria, Tabi Joda és el director executiu de GreenAid International, una organització que treballa per la sostenibilitat mediambiental a escala mundial. També coordina el projecte One Million Trees for Africa, dedicat a lluitar contra la desforestació i a generar feina i resiliències entre els joves i les dones de comunitats locals. El seu objectiu és conscienciar la societat del vincle indestriable entre l’ecosistema i els éssers vius, aturar l’ecocidi i destruir el domini capitalista sobre la terra. Joda, que no ha pogut assistir en persona a la Sala Moragues del CCM, ha conversat a través d’una videotrucada en anglès.

Una de les qüestions que han protagonitzat el debat ha estat la pèrdua de la memòria i els efectes d’un colonialisme latent. La majoria de colònies van assolir la independència durant la segona meitat del segle XX, però la subjecció econòmica encara persisteix. Els líders del “nord global” viuen allunyats dels esdeveniments a peu de carrer i, en paraules de Joda, “quan s’ignora el patiment es planten les llavors del conflicte”. Els problemes actuals no es poden solucionar com s’ha fet en el passat, s’han de descolonitzar els sistemes i generar “pedagogies ecològiques disruptives”, tal com ha apuntat Joana Bregolat.

Bregolat és investigadora a l’Observatori del Deute en la Globalització i centra la seva recerca en l’energia, el clima i els ecofeminsimes. Bregolat, que sí que ha pogut comparèixer al debat, va estudiar Ciències Polítiques de l’Administració a la UPF i es va especialitzar en teoria i cultura feminista amb el Màster de Dones, Gènere i Ciutadania de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG). Segons Bregolat, estem en un món col·lapsat on les crisis es van encadenant i ens aboquen a una situació insostenible. L’ecofeminista recorda que cuidar el planeta és una “obligació moral col·lectiva i un esforç conscient”.

Tots tres ponents –Kuffer, Joda i Bregolat– han coincidit que la meta és aconseguir una vida digna, però no només per als que trepitgem la terra ara mateix, sinó per als que vindran darrere. És important destacar, si més no, que el 15 de maig es van complir deu anys del moviment dels indignats arreu d’Espanya. El leitmotiv del moment va ser “una joventut sense futur”, un lema fàcilment traslladable actualment si no capgirem les actituds individualistes de l’ésser humà.

Malgrat que Joda apunta que la sostenibilitat no és necessàriament perjudicial per a l’economia, Kuffer afirma que en moltes ocasions els drets del mercat financer van per sobre dels de les persones. Si el món té recursos suficients per alimentar-nos a tots, per què hi ha gent que marxa al llit amb l’estómac buit? Bregolat assegura que no podem proclamar un discurs maco si és buit, i que cal passar de la teoria a la praxi. Definitivament s’han de revertir les tendències actuals per fomentar un creixement net, impulsar la cooperació, l’escolta mútua i a llarg termini, generant sinergies i tenint molt clar que, tal com ha dit Bregolat, “no hem de ser el salvador blanc de ningú”.

Podeu recuperar el debat al canal de YouTube del Centre de Cultura i Memòria del Born.