Detectius de la llengua

Doncs no. Ara resulta que les homilies d’Organyà,  símbol del bressol de la llengua catalana, no és el text més antic escrit en català que ens ha pervingut. El catedràtic Jesús Alturo i la investigadora Tània Alaix proposen des de la Universitat Autònoma de Barcelona una nova visió dels orígens de la nostra llengua després d’haver examinat amb tècniques paleogràfiques milers de manuscrits d’arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països europeus com França, Itàlia i el Vaticà.  

Tots dos van participar aquest cap de setmana passat a la Fira del Llibre del Pirineu, on el doctor Jesús Alturo va pronunciar l’homilia religiosa. Aquest dissabte 9 de setembre presenten ‘Lletres que parlen’ a La Setmana del Llibre en Català, que dedica tota una tarda a les novetats de llengua.

Els autors ja van revelar l’origen de la ce trencada en un article publicat a Núvol, en el qual explicaven que la ce trencada no és altra cosa que l’evolució gràfica d’un enllaç, és a dir la unió dels traços de dues o més lletres contigües. I enguany ens han revelat a Lletres que parlen (La Magrana) les primeres traces del català en paraules aïllades dins un text en llatí del segle IV. A més, després d’haver estudiat les fonts primàries amb el màxim rigor, han proposat una nova datació del fragment del Llibre dels jutges que es conserva als Arxius del Bisbat d’Urgell. Segons Alturo i Alaix, aquest document es va copiar entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans del que s’havia sostingut fins ara, i això implica que és aquest i no les homilies d’Organyà el testimoni més antic que es conserva escrit íntegrament en català. Les investigacions destronen les homilies però no pas Organyà com a bressol de la llengua catalana, atès que aquesta copia del Liber Judicum, una compilació de lleis d’època visigòtica promulgada el 654, es va fer a la canònica de Santa Maria d’Organyà, i és obra del prevere Traver Radolf.

Alturo i Alaix  han analitzat i comparat tants documents que són capaços de detectar si un escrivà patia dislèxia. I a partir dels milers de manuscrits estudiats al llarg d’aquests anys han elaborat una llista dels primers escriptors del català preliterari.

La formació del protocatalà, avançada al segle IV amb mostres escrites a Barcelona 

Jesús Alturo i Tània Alaix avancen el moment de la formació de la llengua catalana, com a mínim, al segle IV, entre tres i quatre segles abans del que majoritàriament s’ha argumentat. Ho fan a partir de la identificació en els escrits de sant Pacià, bisbe de Barcelona, de gran formació clàssica i autor cultíssim d’obres en llatí, de paraules i expressions aïllades, com «si te placet» (‘si et plau’), «subinde» (‘sovint’) i «ceruulus» (‘cérvol’), «primerenques formes populars en què ja batega un protocatalà en gestació avançada», en paraules dels investigadors. 

Aquests testimonis en mots aïllats es van fer més abundants des del segle IX, i ja en el segle XI, que és el de l’arrencada ferma de la catalanització de l’escriptura, en frases curtes i textos llargs. «En aquest segle veiem com en documents d’actes jurídics usuals es fa servir una mena de plantilla escrita en llatí, però amb les parts concretes i substancials del text redactades en un llenguatge ben arromançat i de vegades ja totalment en català», segons els autors. 

La necessitat de fer-se entendre amb el poble 

A la llum de les seves troballes, els investigadors afirmen que el català escrit no va emergir, tal com s’ha argumentat, per ignorància dels escrivans ni per incapacitat de la llengua llatina per expressar els nous conceptes de l’època feudal, motiu pel qual la majoria dels textos catalans primitius serien originaris del bisbat d’Urgell. Al contrari, els escrivans urgellesos eren majoritàriament cultes i tenien un notable coneixement del llatí. A més, els primers testimonis escrits en català van ser produïts en l’àrea barcelonina. «En realitat, va ser la “força” del poble, majoritàriament analfabet, la que va fer trencar als escolaritzats la rutina acadèmica d’escriure sols en llatí», conclouen els investigadors. 

El dissabte 9 de setembre La Setmana dedica una tarda temàtica a la llengua catalana. Podeu consultar els actes programats aquí.