10 veus del Barcelona Poesia

Dèiem fa uns dies que el Barcelona Poesia torna al seu temps d’origen, és a dir, a la primavera, al mes de maig. Ho fa després d’una última edició traslladada a l’octubre a causa de la pandèmia; una edició reduïda i concentrada. Ara, amb aquest retorn a la casella natural, el festival s’enforteix amb una nòmina de poetes vigorosa. Carla Faesler, Chus Pato, Jaume Coll Mariné o Kae Tempest són algunes de les veus que circularan per la ciutat a partir d’aquest divendres.

Angélica Freitas. Freitas és una de les veus més destacades de la poesia brasilera actual. Per la qualitat dels seus versos i per les lluites que incorpora la seva obra: un evident pòsit feminista i un discurs combatiu contra la regressió. Els acòlits de Bolsonaro voldrien frenar la circulació dels seus llibres. El Barcelona Poesia convida la poeta a conversar amb el seu editor, Aníbal Cristobo, que n’ha publicat Un útero es del tamaño de un puño (Kriller71). La poesia de Freitas integra formes de la textualitat digital i una capa de sàtira que pot recordar la veu de Paulo Leminski. Freitas és també periodista; va treballar durant un grapat d’anys de reportera a São Paulo. El seu últim llibre és Canções de atormentar (2020).

Albert Garcia Elena. El poeta de Barcelona obrirà el Barcelona Poesia amb un pregó que el festival presenta com la cosa contrària. Serà un anti-pregó-recital on Garcia Elena dirà un grapat llarg dels seus versos. Versos reconeguts amb una continuïtat intacta: el poeta ha rebut nombrosos premis. El Màrius Torres, el Vicent Andrés Estellés, el Miquel de Palol… Fa unes setmanes arribava a les llibreries El coure sota el Hudson (El Gall Editor), el seu últim recull, també guardonat (Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2020). El poemari funciona com “un recorregut polifònic per la ciutat de Nova York i la seva potència simbòlica, duresa i decadència”. Garcia Elena l’ha estat escrivint durant quinze anys.

Miren Agur Meabe. Pedrals ens diu que Agur Meabe és “la poeta més destacada de la poesia basca actual”. Reconeguda per la crítica —ha rebut en dues ocasions el Premi de la Crítica en la categoria de poesia en eusquera— i autora també de nombrosos llibres de literatura infantil i juvenil, la poeta entén l’escriptura com “un exercici d’autoconeixement”. Un dels seus reculls més llegits (Bitsa eskuetan) va ser traduït al castellà el 2017: Espuma en las manos (Ediciones Trea). Agur Meabe és una de les convidades al Festival Internacional de Poesia.

Miquel Desclot. Desclot va guanyar l’any passat el Premi Carles Riba de Poesia amb Despertar-me quan no dormo (Proa) i com a premiat recent formarà part dels poetes convidats al festival intern amb què el Barcelona Poesia vol honorar les últimes veus reconegudes de la poesia catalana actual. Desclot acompanyarà Andreu Gomila, Raquel Santanera o Txema Martínez. Fa unes setmanes, Bernat Puigtobella comentava l’últim recull del poeta: “Desclot és el mestre del vers ondulant, domina el ritme i el metre. Tant pot compondre una cançó per a infants com un sonet a la manera de Petrarca o de Foix, però la bastida dels seus versos és tan delicada i fràgil que si en treus una paraula el poema s’enfonsa”. En podeu llegir la crítica aquí.

Carla Faesler. La poeta mexicana visitarà Barcelona per conversar amb Pedro Mairal sobre l’actual escena poètica americana. Mairal i Faesler seran els guies que ens ajudaran a no perdre’ns en el doll de veus que es mouen i creen a l’altre cantó d’oceà. La mexicana és autora de cinc poemaris —Dron (Impronta) és l’últim— i la seva obra estén tentacles cap a la poesia visual. Al seu perfil de Twitter ja deixa entreveure les vinculacions creatives entre lírica i imatge. Una part important del seu imaginari està influït per l’educació artística que va rebre de la mare, pintora i amiga de Leonora Carrington. Faesler també és traductora i ha publicat una novel·la: Formol (Tusquets).

Jaume Coll Mariné. Amb motiu de la concessió del Premi de Poesia Ausiàs March a Coll Mariné pel recull Un arbre molt alt (Edicions 62), Jordi Cornudella deia que la veu del poeta osonenc està “plena de ressons”. Aquests ressons són el camí cap a Vinyoli, Ferrater o Verdaguer. Segons Enric Umbert, al poemari en qüestió, l’últim fins al moment, Coll Mariné “mostra una habilitat extraordinària de les eines de la retòrica”. No oblidem, però, el seu magnífic debut: Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions de 1984). El poeta també exerceix la traducció: l’any passat va guanyar el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per la seva versió de Memorial, d’Alice Oswald. Serà un dels altres bards convidats al Festival Internacional de Poesia.

Kae Tempest. Tempest serà a Barcelona aquest divendres per pujar a l’escenari del Casino L’Aliança del Poblenou, on abans Garcia Elena haurà donat el tret de sortida al festival. La britànica dirà tot de poemes seus, els recollits a l’espectacle Telling Poems. L’obra de Tempest es bifurca en formes diferents, però limítrofes: la música (political hip hop) i poesia pura i rasa, editada. Mestra del spoken word, les últimes obres de la poeta són el disc The Book of Trap and Lessons (2019) i l’assaig On Connection, publicat a la prestigiosa Faber & Faber (en català el podem llegir a Més Llibres).

Chus Pato. Pato és, juntament amb Olga Novo, una de les veus referents de la poesia gallega d’avui. Al Barcelona Poesia, l’autora de Carne de Leviatán conversarà amb Alba Cid, ploma prometedora de la lírica gallega. Totes dues, curiosament, són nascudes a Ourense. Conduirà la trobada Gonzalo Hermo, representant il·lustre de la literatura gallega a Catalunya. En català, la poesia de Pato —crítica, de trencament— es pot llegir en un petit volum editat per l’Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida. En castellà, la seva obra ha estat publicada per Ultramarinos, que l’ha reunit, completa, en dos volums.

Mario Montalbetti. El poeta i lingüista peruà aterra al festival per donar una lliçó en qué repassarà les vinculacions entre poesia i economia, que existeixen i són més clares que no ens imaginem. Poca broma. Montalbetti, investigador de la relació entre paraula i representació, realitat i comprensió, diu que el poema “no menteix perquè es proveeix d’unes normes pròpies”, s’ajusta a “la lògica del llenguatge, no a la del fet real”. El seu últim llibre publicat és el recull de poesies Notas para un seminario sobre Foucault (Fondo de Cultura Económica).

Barba Corsini. El duet de paraula parlada, format pel poeta Eduard Escoffet (El terra i el cel, Menys i tot…) i el músic Pope, presentarà Un nou incendi, el seu nou treball discogràfic, editat per Bankrobber. Una ració notable de text-sound: veu i sons industrials i electrònics. Juan Francisco Barba Corsini, per cert, va ser un arquitecte funcionalista català, el dissenyador de la Cadira Pedrera.