Voteu ‘tieta’, malparits!

Un altre any, l’Observatori de Neologia, comandat per les intrèpides i dilectes lexicògrafes Judit Freixa i Elisenda Bernal, amb l’IEC, el TERMCAT i 3Cat-ésAdir (com veuen, una reunió familiar), ha emprès la campanya del neologisme de l’any. Fins el dimecres 20 de desembre a la mitjanit els ciutadans podran votar la paraula nova que consideren que hauria d’entrar al Diccionari normatiu de l’IEC  per la porta gran (la de davant de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya). Els deu que proposen són:

bot (l’informàtic, amb o oberta, que ve de ‘robot’), ecoansietat, gazià –ana, grassofòbia, hipersexualitació, nit tropical, refugi climàtic, sexoafectiu –iva, superilla i viralitzar

Fins aquí, tot en ordre. Tinc molts comentaris sagaços i lúcids sobre cada paraula però m’estimo més deixar-los per a una altra hora. En aquesta convocatòria, l’observatori neological ha obert una altra votació: els ciutadans podran escollir una paraula corrent –no pas neologisme- per convidar-la a entrar a les pàgines del DIEC (i el sanedrí de l’IEC hi tindrà l’última paraula). També n’hi ha deu:

bici, brutal, friqui, gorro, guai, plataforma, porno, quiròfan, tiet tieta, xarxa social

Arribat aquí, se’m van disparar totes les alarmes llumíniques i acústiques. Quin home de cor dubtaria entre ‘porno’ i ‘tieta’? A fe de Déu, s’ha de ser un autèntic malànima per relegar ‘tieta’ en favor de ‘guai’ o ‘brutal’. La tieta és un pilar bàsic de la societat, una columna salomònica, la clau de volta de la família catalana. Només un ésser abjecte i amoral, un cuc llefiscós en el fang de la indignitat i l’oprobi, tindria el fetge de votar ‘plataforma’ i no ‘tieta’. En els moments més decrèpits i amargs del meu dia a dia, m’assalta el vague pressentiment que alguns catalans han tingut o tindran el fetge de votar ‘gorro’. En quina mena de societat deuen viure? En falansteris? En kibbutz? En pisos ocupats sense escombrar i envoltats pels mossos d’esquadra? Que potser algun gorro els va preparar el berenar de petits, a mitja tarda, amorosament, aquell pa amb mantega i sucre? Que tal vegada una plataforma, Netflix o Prime Video o Rakuten o Pastanaga Home, els duia de la mà a veure com passava el tren? Quin quiròfan pot substituir la tieta posant-te aigua oxigenada a les pelades dels genolls? Els que se sentin inclinats a votar ‘bici’, que recordin qui va acompanyar la mare a la botiga a comprar-ne una, per al dia de Reis: la tieta i només la tieta. Ella, la que et va ajudar discretament a escriure redaccions escolars sobre la primavera o la indústria lletera a la plana de Vic. Que va jugar amb tu a l’oca i a la brisca quan feies llit amb angines o grip. Que et va dur al cinema Alcázar a veure El mago de los sueños. Que feia els ulls grossos si et pescava agafant una galeta abans de sopar. Que et va portar un record de Santiago de Compostel·la.

El dijous 21, quan al TN Migdia m’expliquin quina paraula ha sortit escollida, si no és ‘tieta’ els asseguro que canviaré de cadena violentament i, en revenja, em posaré a veure Informativos Tele5, fastiguejat de viure en un país que no sap homenatjar com cal aquestes dones heroiques, valentes, esforçades i tenaces. No és perquè sí que Serrat els dediqués una cançó emotiva i tendra, com ha fet amb tot el que és important de debò en aquest món: el mediterrani, el pare, el carrer, els drapaires. No canta els gorros ni els peücs ni als guants sense dits, se n’adonen? Creuen que si Serrat cantés les plataformes i els quiròfans els argentins s’emocionarien com s’emocionen? No, estarien tots votant la ultradreta i menjant asado de tira.

Un país que no acull amb tots els honors les seves tietes al diccionari normatiu no mereix tenir un lloc al concert de les nacions. Fins al dimecres 20 desembre, entreu a l’aplicatiu i voteu ‘tieta’ sense vacil·lacions. És el millor homenatge, el més clar i rotund, que podeu dedicar a totes aquelles dones admirables que us van cordar l’abric un dia que feia fred.