Fer l’andorrà

Andorra és coneguda en l’imaginari col·lectiu català com el país dels Pirineus on pots comprar Toblerone, pots de Nutella de mida gairebé industrial i alcohol i tabac a preus baixos. És també l’indret perfecte per anar a esquiar i desconnectar durant un cap de setmana. Però en realitat Andorra és més que una avinguda atapeïda de gent que busca la millor oferta en electrònica i potser per falta de màrqueting o potser perquè ha convingut així, ens oblidem massa vegades dels paisatges increïbles que podem trobar en els 468 quilòmetres quadrats que delimiten un del països més antics d’Europa.

Però més enllà dels tòpics que envolten la societat andorrana, què en sabem dels andorrans? Probablement, qui més ha mostrat l’Andorra real va ser fa uns anys Quim Masferrer amb El Foraster, tot i així, igualment hi havia maquillatge i no n’hi va haver prou per trencar certs clixés. Ara bé, si hi ha cap estereotip que defineixi els andorrans, clarament hauríem de destacar la capacitat de fer-se el desentès, el que precisament es coneix com ‘fer l’andorrà’. Sovint es disfressa el terme amb una suposada neutralitat, però ve a ser allò de fer-se el despistat, en definitiva, fer l’orni.

El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) ho situa a Llofriu, a Girona i ho exemplifica amb un fragment de les Faules de 1927 del mossèn nord-català Esteve Casaponça. Ara bé, ja el 1748, en el Manual Digest escrit per Antoni Fiter i Rossell hi ha referències explícites a aquesta expressió. Concretament, ho trobem en el darrer dels sis llibres de l’obra que consta d’un únic capítol “Màximes cristianes de verdadera política i sòlida prudència”. La màxima 28 diu que cal: “Tolerar alguna cosa, y fer el desentès afi de evitar algun gran dany, o lograr algun profit (…) fer el ciego, mut y sort (…). Fer enfin Andorrà (com se vol dir per tota Cataluña per expressar la taciturnitat y prudència) per lograr sa honesta conveniència, perquè de lo contrari, si nos que les coses fossen contra la honestedat, y bé publich, se seguiexen a vegades deplorables consequencias”.

‘Fer l’andorrà’ ha estat una característica intrínseca del caràcter del país, l’esperit de mantenir-se sempre neutres, el caràcter murri i la voluntat de no involucrar-se mai en assumptes internacionals.

Una altra definició prou interessant és la de l’arquitecte i divulgador cultural, Antoni Pol, que considera que el concepte de ‘fer l’andorrà’ porta implícites quatre qualitats que es troben en el Manual Digest: la humilitat, la prudència, l’astúcia i la gosadia. Pol relaciona el concepte gosadia amb la divisa que es trobava a la porta dels castells del Comtat de Foix ‘To-goy se gausaus’, que en català actual seria ‘Toca’m si goses’. Tot i així, malgrat que ens encanti fabular i pensar en l’heroïcitat dels comtes, el cert és que els cavallers de l’edat mitjana eren bel·licosos i violents, lluny de la qualitat d’audàcia i ardidesa amb què Pol vol relacionar ‘fer l’andorrà’.

Per altra banda, el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labèrnia de 1839 defineix el terme andorrà amb diverses accepcions. La primera té l’entrada com a ‘pobre’. Suposem que a ulls d’algú que vivia a la plana, la vida dels pastors i els pagesos de les valls es veia paupèrrima, sobretot pel clima ferotge del torb a l’hivern i també pels recursos limitats pel fet de ser un territori muntanyenc. La segona no millora, estableix la definició d’andorrà en qualitat de ‘vagabund’, en aquest cas potser ho podem relacionar amb els oficis de pastors, dallaires, contrabandistes i traginers que han tingut els andorrans al llarg del temps. I finalment, recull l’expressió que ens ocupa i la defineix com “fer lo desentès quant no vol convenir en lo que es proposa y demora”. 

Així doncs, sembla que ‘fer l’andorrà’ ha estat una característica intrínseca del caràcter del país, l’esperit de mantenir-se sempre neutres, el caràcter murri i la voluntat de no involucrar-se mai en assumptes internacionals. Una manera de ser i de fer que es va popularitzar en la revolució de 1881, anomenada la Qüestió d’Andorra. A més, podríem dir que aquest capteniment de la classe política ha arribat fins avui en dia. Potser massa.

Val a dir que també hi ha altres frases fetes relacionades amb Andorra. El DCVB explica que a Barcelona, Valls i Tarragona podem trobar l’expressió ‘ésser Andorra’ i s’usa quan hi havia un desgavell, davant d’una confusió. I a València, quan una persona va d’una banda a l’altra sense fer res de bo, en diuen ‘córrer l’Andorra’.

Finalment, no podem oblidar una de les frases fetes més conegudes sobre el país: ‘córrer la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra’ amb el sentit de trescar molt. Jaume Roig recull l’expressió en la seva obra Espill de 1462 on destaca la situació de ‘marginalitat territorial’ que encara actualment perdura. Perquè al cap a i al fi som un país ancorat entre valls, això sí, amb molts Toblerones!

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.