Aprendre a parlar millor en públic (des de casa i amb un sol clic!)

No és gaire habitual que la premsa generalista dediqui espai a comentar el contingut de pàgines web, com sí que ho fa àmpliament amb relació a altres productes culturals. I, tanmateix, l’existència de webs destacades com Oralitat justifiquen amb escreix de parlar-ne. És per això que avui que es compleixen dos anys justos del llançament d’aquesta web, voldria explicar amb quatre pinzellades com és aquesta eina, molt profitosa per a tothom qui vulgui fer una bona exposició, convèncer amb més habilitat, perdre la por escènica, fer un discurs amb tons i gestos adequats, llegir millor en veu alta, acompanyar una presentació amb diapositives adients, etc.

En moments en què preocupen les dades sobre l’ús i competència orals del nostre jovent urgeix donar a conèixer un instrument tan beneficiós com aquest, impulsat per Joan Carles Mora, Íngrid Mora, Pilar Prieto, i Ïo Valls, quatre professors lligats a la Universitat Pompeu Fabra o a la Universitat de Barcelona. Després d’engrescar-hi molts especialistes i institucions (com el Departament d’Educació) i un cop obtingut el suport financer necessari (dins RecerCaixa), van posar a disposició de tothom i gratuïtament aquest oceà de material audiovisual per a un millor ús de la llengua oral en contextos públics.

Es tracta d’un conjunt de fàcil navegació, amb un disseny agradable, modern, presidit tot ell per un gran sentit pràctic i en què s’ha tingut cura de tots els detalls. Una cinquantena de professionals, entre docents i tècnics, han fet possible una web que aborda l’oralitat des de diferents punts de vista, amb vídeos d’uns 5-10 minuts de durada, que van acompanyats de fitxes que faciliten l’observació, l’autoavaluació, o bé que amplien el que s’ha vist amb noves propostes.

La web consta de tres apartats: Cursos en línia, Consells per a la docència i Més recursos. De cursos se’n presenten dos: «Aprèn a parlar en públic» i «Presenta oralment un treball acadèmic». Si qui ens llegeix disposa d’una mica de temps, li proposo de fer un tastet del primer dels cursos visionant la intervenció de Josep M. Castellà sobre com construir un discurs oral, o la de Pilar Prieto sobre la necessitat d’interrelacionar en comunicar-nos el llenguatge verbal i el no verbal, o la d’Emma Rodero sobre com preparar la veu abans de parlar i com fer-la més expressiva. A continuació faré cinc cèntims del que ensenyen aquestes tres grans figures de la recerca lingüística, que són alhora docents amb una gran capacitat divulgativa.

En el primer dels seus dos vídeos, Josep M. Castellà insisteix, entre altres coses, en la necessitat d’una bona preparació i planificació del discurs. Una estructura basada en el número 3 resulta generalment eficaç: una introducció amb què hem d’aconseguir que ens escoltin; un desenvolupament de les idees que volem comunicar, i una conclusió, que ha de destacar allò que volem que recordi l’audiència. En el segon dels seus vídeos, sobre com argumentar amb solidesa, també recorda —entre moltes altres qüestions— la utilitat de defensar la tesi amb tres arguments (la nostra estructura cognitiva mateixa sembla que s’adequa millor als blocs de tres). Castellà ens demana d’argumentar amb una actitud tranquil·la, respectuosa i receptiva, alhora que ens recorda que no tan sols compta el que diem sinó també com ho fem. Tant de bo molts polítics i tertulians escoltessin les lliçons d’aquest gran mestre!

Amb l’ús coordinat i natural dels elements prosòdics (entonació, èmfasi…) i dels gestos (expressats amb les mans, amb els ulls…) transmetrem un missatge més comprensible, més creïble, més connectat amb la nostra intencionalitat i amb l’audiència.

En el seu vídeo Pilar Prieto ens mostra com la veu i el cos són també una part —i essencial— de la força comunicativa del missatge. I és que una bona utilització de la prosòdia i del llenguatge corporal afavoreixen la claredat i l’expressivitat del discurs. Hi ajuda l’adopció de posicions corporals obertes, enfront del llenguatge corporal tancat (esquena encongida, braços o cames creuats, sense mirar l’audiència…), que comunica indiferència, fredor, poc interès. Amb l’ús coordinat i natural dels elements prosòdics (entonació, èmfasi…) i dels gestos (expressats amb les mans, amb els ulls…) transmetrem un missatge més comprensible, més creïble, més connectat amb la nostra intencionalitat i amb l’audiència.

Per la seva banda, Emma Rodero és l’especialista encarregada de donar-nos recomanacions sobre com preparar la veu abans d’una intervenció oral i sobre quines tècniques emprar per a treure més partit de les nostres qualitats vocals. Ens mostra una sèrie d’exercicis per a escalfar els òrgans articuladors, per a respirar adequadament o per a relaxar la musculatura afectada. Mestra de locutors, coneguda pels seus vídeos a internet (com el TEDx Talks Persuade con tu voz: imprescindible!), aquesta experta en neurocomunicació ens mostra com utilitzar les qualitats de la veu per a ser més expressius i efectius, i que per a assolir aquest objectiu cal evitar a tota costa la monotonia vocal. Així, ens diu, entre moltes altres coses, que les informacions importants demanen un ritme de parla més lent (consell d’una gran lògica però no prou seguit als mitjans de comunicació…).

Els vídeos restants són també interessants i aborden qüestions com ara la pronunciació correcta o la fluïdesa, la millora de la capacitat argumentativa o narrativa, l’storytelling com a recurs per a mantenir l’interès, el suport visual a una presentació (què hem tenir en compte en elaborar les diapositives), la por de parlar en públic, entre molts altres temes, dels quals Ïo Valls fa una recapitulació en els seus «consells finals». Aquesta mateixa professora, d’altra banda, és qui imparteix l’altre curs en línia («Presenta oralment un treball acadèmic»), en què dona recomanacions molt pràctiques a tothom qui hagi de fer una exposició oral a partir d’un treball escrit, tant si té lloc al batxillerat com a la universitat.

A la pestanya següent (Consells per a la docència), hi trobem tant orientacions generals com experiències concretes d’aula. D’una banda, se’ns ofereixen, per exemple, els deu consells del rapsode i poeta Josep Pedrals per a una bona lectura en veu alta, o les recomanacions sobre com conduir una entrevista amb la família d’un alumne o alumna, recomanacions que ens dona Marta Albadalejo, un referent pels seus treballs sobre què comuniquem més enllà de les paraules, sobre les emocions i l’autoconeixement (aquí). De l’altra, hi trobem experiències per a diferents etapes educatives (sobretot secundària) i matèries diverses.

En destacaré també la intervenció d’Estel Freixa, amb una activitat multidisciplinària per a ensenyar ciència a 4t d’ESO per mitjà del teatre, o les Activitats orals i aplicació de l’oratòria a l’aula. Aquestes darreres consisteixen en quatre propostes que mostren com aconseguir la producció de garrotins i nyacres des de la classe de música (Caterina Canyelles), com introduir l’oratòria en la construcció d’històries (Montserrat Peco), com entrenar en l’exercici de la dialèctica (Vivian Figueras) i com emetre un programa de ràdio diari. Si les tres primeres s’apliquen a l’ESO, la darrera és el resultat de la feina d’un mestre amb molta empenta, Jaume Rafecas, capaç d’engrescar, del 2000 ençà, l’alumnat de 6è d’EP de l’escola Estalella de Vilafranca del Penedès.

En films, en locucions radiofòniques o en actuacions de cantants sovint no es respecta prou l’ortoèpia i la dicció hi és deficient, amb la qual cosa el missatge perd interès o, simplement, no és descodificable

Si el material anterior consistia en vídeos i les fitxes corresponents, el darrer apartat, Més recursos, consta de material complementari extern molt divers: se’ns remet a llibres, vídeos o enllaços a webs d’interès en unes quantes llengües que ens eixamplaran encara més els horitzons. Entre les pàgines web amb què se’ns enllaça n’excel·leixen dues: Guies de pronunciació del català i Els sons del català. Es tracta de dues pàgines en què ha col·laborat, entre altres professors, l’esmentada Pilar Prieto.

La ciutadania en general i els professionals de la veu en particular haurien de conèixer també aquestes dues pàgines web, que ajuden a pronunciar millor el català, en les seves diferents varietats. Malauradament, i a diferència del que passa en l’escena teatral professional, en films, en locucions radiofòniques o en actuacions de cantants sovint no es respecta prou l’ortoèpia i la dicció hi és deficient, amb la qual cosa el missatge perd interès o, simplement, no és descodificable (resultat del que Rodero anomena «mandra articulatòria»).

En les Guies…,anomenades més amunt, també s’hi aborda l’entonació de diferents patrons oracionals, tasca que es deu sobretot a Prieto, lingüista de talla internacional que ha sabut entusiasmar gent de tot el domini lingüístic per a formar equips amb objectius molt ambiciosos. És el cas també d’uns workshops sobre prosòdia, amb ponències del més alt nivell que es realitzen cada juliol en diferents universitats dels Països Catalans. Alhora, però, Prieto és una persona que sap arromangar-se, entrar a l’aula de secundària i divulgar el seu saber i el seu saber fer, com ho prova la seva col·laboració en Ressons i en Sentits (manuals de batxillerat de l’Editorial Teide, de literatura i de llengua catalana, respectivament).

En un moment en què cal més que mai potenciar l’oralitat en tota mena de formats i registres, una pàgina web com Oralitat constitueix una contribució tècnica fonamental —i d’accés lliure!— que hem d’agrair a la gran empenta i als coneixements dels components del poderós equip UPF-UB anomenat a l’inici, com també a la col·laboració, entre altres, de professorat d’escoles, instituts i d’EOI. Tan sols desitjar que, amb el temps, noves propostes i noves autores i autors la vagin enriquint encara més.

En ocasió del segon aniversari del llançament de la web podem constatar que se n’ha fet un ús extens (més de 23.000 usuaris). Només queda engrescar els ciutadans a utilitzar-la encara més i a difondre-la. I és que, certament, l’ús oral públic de la llengua necessita millorar urgentment. I webs com aquesta són autèntiques alenades d’esperança!

Podeu accedir al web d’Oralitat a través d’aquest enllaç.