Junqueras i les metàfores marines

Artur Mas convida ERC a formar govern i Junqueras li respon amb evasives metàfores marines.

De les converses de tempteig mantingudes a alt nivell entre Artur Mas i Oriol Junqueras durant el seu primer dinar celebrat després de les eleccions, n’ha transcendit poca cosa, i les úniques referències concretes ens han arribat garrapinyades de metàfores marines. Les declaracions velades d’Artur Mas i Oriol Junqueras demanen una certa exegesi i aquí us n’oferim l’entrellat fins allà on hem sabut desxifrar-les.

Artur Mas ha convidat ERC a pujar a la fragata, que no oblidem és un vaixell de guerra, però Junqueras i els seus es resisteixen de moment a deixar la seva flotilla per formar govern al·legant que ara és prioritari establir, a les taules nàutiques, el rumb a la independència. Junqueras, que no deixarà passar per malla les retallades ni l’impost de successions, sap molt bé que de moment la predicció d’onada i la marea ascendent li van a favor i té molt clar en tot moment el rumb que li marca la línia de fe, que com sabeu és la línia de referència en una agulla nàutica, que indica la direcció de la proa del vaixell.

El dinar s’ha celebrat per asserenar els ànims després de dies de contactes creuats entre representants dels dos partits i declaracions i contradeclaracions entre els portaveus de les dues formacions, que en algun cas han generat alguna tibantor i algun malentès.

Segons fonts de CiU, Mas ha advertit Junqueras que bufa vent de proa, un corrent contrari al rumb de la nau. Però Junqueras controla el densímetre, que serveix per mesurar la densitat de l’aigua, i es resisteix a atracar-se, un altre terme marí que és sinònim d’acostar-se.

S’ha especulat amb la possibilitat que CiU cedís la vicepresidència a ERC, però Junqueras no es veu a si mateix ni com a primer oficial ni se sent cridat a exercir d’oficial de pont. Junqueras, però, es nega a noliejar el vaixell de la governació amb els seus diputats. Noliejar, pels que no ho sàpiguen, vol dir arrendar un vaixell o llogar els seus espais de càrrega.

Artur Mas voldria, en definitiva, que Junqueras s’arromangués i es fes càrrec de la bitàcola i l’ajudés a obrir la caixa de cadenes, que és el compartiment de la proa on el capità guarda la cadena de l’àncora. Però Junqueras està enrocat: ell està disposat a fer un pacte d’estat per tirar endavant els pressupostos i garantir l’estabilitat parlamentària, però ja ha dit que de moment no pensa moure els seus diputats de la bodega baixa.

El President tem que ERC llenci la investudura per la borda ara que som a alta mar. Avui més que mai, obeir el timó és obeir Junqueras. Quan s’han acomiadat, Artur Mas ha baixat les escales del Palau de la Generalitat cantant una antiga cançó marinera, que fa així:

Jo passava marinatge
per una flor de clavell:
navegava amb bon vaixell
i vaig fer dolent viatge.