Crítica

Aprofitant el confinament, el vocalista i guitarrista de Brighton 64 i Matamala ha gravat el primer àlbum en solitari, 'Infinites rutes invisibles' (Chesapik, 2021)

Chaqueta de chándal presenta el seu nou disc dissabte al Sidecar al Sidecar de la Plaça Reial

A les 19:00, música dels 80’s i un còctel noruec reben els assistents a la terrassa de la llibreria Laie del carrer Pau Claris. L’Altra Editorial i Anagrama presenten “La mort del pare”, “L’home enamorat” i “l’illa de la infantessa” del noruec Karl Ove Knausgaard.

Nico Roig es confessa en aquest vídeoclip produït per la revista Tots Sants. Anys d'esforços en el camp musical no han donat el fruit esperat, i el líder de Os meus shorts està a punt de tirar la tovallola, o de tirar-se ell mateix pel balcó.

Davant la impossibilitat d’abastar-ho tot, és important la tria. Finalment, ja se sap, sorpreses i decepcions equilibren la balança, igual que el desig personal i l’interès informatiu quan matisen la crònica. Sempre amb el regust de no haver fet tot el possible, d’haver oblidat alguna cosa.

Ahir va arrencar el Festival Primavera Sound. Tuli Márquez, l'home que Núvol té destacat al Parc del Fòrum, ens fa les recomanacions dels millors concerts de la programació, dia a dia. Avui és el torn de Swans, Mac deMarco, Les Ambassadeurs o Einstürzende Neubauten.

“He de dir que me l’he llegit sis vegades i aguanta. I encara me’l llegiria una setena vegada”, comenta l’editora Eugènia Broggi

Sona a frontera, a la banda sonora d’una fugida llegendària. Cap a un espai indefinit, terra d’intercanvis on la llei balla i la llibertat n’és reina i senyora. A la pregunta de si l'afecta viure a la frontera, Pascal Comelade respon amb un escàpol: “Frontera? Quina frontera?”

El primer diumenge de març, al migdia, Jaume Pla presentava el nou projecte de Mazoni: 31 dies tancat en una peixera a l’abast de tothom. Un experiment que engegarà directe de la pàgina en blanc de l’autor, sense res al pap, i que ha de donar un disc d’aquí a un mes.

Des de 1996 que funcionen. Gairebé vint anys potser són massa anys per a un projecte musical pop, massa temps també per al so tecno dels anys 80 que practiquen. Però són dos, Carlos Ballesteros, veterinari, i Genís Segarra, filòleg, i diuen que el seu secret és fer-ho tot a mitges.

Dimarts 10, el mateix dia que la Fura del Baus cedia els seus arxius de més de trenta anys d’història a l’Institut del Teatre perquè els hi gestionin, estudiants d’il·lustració i còmic de l’escola superior de disseny Elisava, inauguraven el seu projecte final del postgrau amb un treball col·lectiu.