Chaqueta de Chándal. ‘Gimnasia Menor’ per quan arribi el fred

Chaqueta de chándal presenta el seu nou disc dissabte al Sidecar al Sidecar de la Plaça Reial

La música del seu primer disc escalfa l’oïda com l’abric defensa el cos del fred que ja arriba. Gimnasia Menor (Bankrobber) sona abrasiu des d'”Inopia”, el primer tall de l’àlbum. A partir d’aquí, 9 cançons, d’una mitjana de 4 minuts de durada per tema, que sonen com a bandera de la indignació actual. El repertori del disc barreja un estil contundent amb uns versos sense pèls a la llengua. El frau de la vida moderna, l’embull de les xarxes socials, el consum desaforat i ingenu, el somni dolç que ha mort. Chaqueta de Chándal converteix les seves dèries en benzina mentre el pop brillant que practica protegeix les cançons de l’estereotip. Gimnasia Menor esdevé el llibret d’una opereta de la vida actual, la d’una història de resistència diària amb la música que practiquen com a pal·liatiu. Parlem amb Natalia Brovedanni (guitarra i veu), Alfonso Méndez (bateria i veu) i Guillem Caballero (teclat i veu).

Chaqueta de chandal està format per Natalia Brovedanni (guitarra i veu), Alfonso Méndez (bateria i veu) i Guillem Caballero (teclat i veu).

Quan comencem l’entrevista, la conversa ensopega amb el debat polític del moment, entre l’acarament televisiu de candidats espanyols i dels catalans que es farà al vespre del dia de l’entrevista. Chaqueta de Chandal presenta el disc dissabte 9 de novembre, al Sidecar de la plaça Reial. El fet que coincideixi amb la jornada de reflexió anima les propostes sobre com escalfar l’ambient amb contenidors cremant dalt de l’escenari mentre ells toquin.

Quan la conversa se centra en el repertori del disc, surt el tema de si l’ordre de les cançons és intencionat. «Alguna cosa sí, però no d’una manera molt poc precisada», diu Guille. Alfonso afegeix: «Teníem clares la primera cançó de la cara A i la primera de la cara B, això està clar. Això ho vam decidir des del principi». Parlen d’“Inopia”, la primera cançó del disc, malgrat ser de les últimes que van gravar, i que van voler anomenar “Pablo Iglesias” perquè esta plantejada com una crítica al podemisme actual. Quan a la durada de les cançons, en general per sobre del 4 minuts, ho justifiquen amb el gust dels tres per la psicodèlia i el krautrock, l’esperit progressiu alemany, especialista d’allargar les cançons. Amb les influències, surt una definició del grup que ha sortit als mitjans com una barreja dels alemanys Neu!, els punks La Polla Record i els històrics Los Brincos. Reivindiquen la Polla Records per l’esperit combatiu d’emprar el llenguatge del carrer a les cançons, i als Brincos, per les harmonies vocals, «es lo que més estem intentant treballar, que en directe surtin harmonies boniques», comenta el Guille mentre la Natàlia i l’Alfonso reconeixen la seva dificultat, bé perquè no havien cantat mai abans, bé perquè ho havien fet sempre en un to més baix.

Fixades les influencies, parlen de la intensitat musical del disc, fruit del ritme, de la sonoritat i d’aquest falset que utilitzen quan canten. La intensitat, reconeixen, esdevé exigència, pel que fa al directe i a les pròximes gravacions. «Això és com un germen i hi ha unes cançons que apunten cap a un costat o varies en varies direccions, però com a mínim afilar aquestes cap a les que apunten», diu el Guille. La Natàlia comenta que és un assumpte de local d’assaig, que la intensitat respon, com la durada de les cançons, al fet de fruir del treball en grup, que, quan s’hi llencen, no importa el volum ni la duració ni qui ho acabarà escoltant. Afegeix: «Ens quedem clavat en un bucle etern i quan l’acabes llavors penses, potser és una mica llarga». Però no els importa. Els versos de les cançons donen el contrapunt a la intensitat, perquè obliguen l’oient a seguir la lletra. Cada cançó, com el cas de “Artículo segundo”, “A Moderno resabiado no le mires el dentado” o “Bajón en el Masnou”, amaga un significat que es descobreix a còpia d’escoltar-lo fins que es memoritza la lletra i la música l’anima a cantar. Llavors, tornen l’assumpte de les dèries. «Les manies sempre seran les mateixes. Però sempre hi haurà una situació diferent per a manifestar-la», diu el Guille i apunta a la injustícia sociopolítica del mon occidental com a motiu base.

Chaqueta de chandal està format per Natalia Brovedanni (guitarra i veu), Alfonso Méndez (bateria i veu) i Guillem Caballero (teclat i veu) formen Chaqueta de chandal

És difícil avorrir-se amb Gimnasia Menor entre les lletres i l’amalgama de sons i gustos personals que es reconeixen més enllà de les influències esmentades. Quant al futur de la música, donen una resposta entre riures: «El futur ja no és el que era», que, diuen, podria ser el títol d’un següent disc. «Abans el futur molava», diu l’Alfonso i continuen amb la broma perquè no confien gaire en l’avenir. Comenten que podrien imitar l’extravagant cantant nord-americà Mike Patton, que ha fet un disc maridant vins i cançons, fet que demostra el nivell de supervivència del present musical. Mentre l’èxit no arribi, trobarem el Guille i l’Alfons conreant els seus respectius horts, entre assaig i assaig, i a la Natàlia feinejant al segell discogràfic Primavera Sound. I per quan el fred arribi, Gimnasia Menor (Bankrobber 2019), per entrar en calor.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació