Primera persona

«Noi, a Barcelona, soc un pagès i tu ets un exòtic!» , em deia Vicenç Pagès

Crítica

Crec que no és poca cosa poder dir el mateix de Bezsonoff: un artesà que no ens pren per imbècils.

Avui estic trist. Associo totes les dones que he estimat amb una cançó de Charles Aznavour.

Allò que m’ha sorprès més en aquest relat és la permanència de la vella Rússia malgrat l’impacte de la revolució

Quin plaer de tornar a forjar el món en occità bevent una cervesa ben fresca!

Entrevistem a Joan Daniel Bezsonoff sobre el seu darrer llibre "La Ballarina de Berlín".

El lector avesat a Bezsonoff ja sap què ha d’esperar d’un autor tan particular, com d’un vell amic a qui fa temps que no veu, i a qui es vol perdonar les rareses; el lector novell en pot esperar qualsevol cosa, però que no hi busqui objectivitat.

“La literatura es construeix a partir de materials lingüístics, que normalment sol ser la llengua. A partir d’aquí, cada obra es classifica segons la llengua que s’ha escrit: si està en francès, és llengua francesa”, diu Albert Rossich en la segona conferència que forma el cicle de llengua d'aquet mes a Òmnium.

Per què hem de llegir 'Matar De Gaulle'? Perquè l’autor no es resigna a conviure amb els signes del nou temps, sinó que poua valor en temps viscuts i en treu petroli.

Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) ha visitat la Universitat d’Ais-Marsella, per mantenir un diàleg amb els alumnes que hi segueixen cursos de català. Marc Colell i Teixidó, lector de llengua i literatura catalanes, ens fa unes quantes impressions sobre aquesta trobada a Núvol.

Evocant la memòria del gran artista, tothom esmentarà Lawrence of Arabia, però jo el prefereixi en el personatge del general Tanz, oficial SS sàdic