Del sílex al silici

A través d’un viatge per tota mena d’objectes prehistòrics fins a actuals, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) va oferir aquest dijous una xerrada, per celebrar la Setmana de la Ciència. A càrrec de Marc Boada, divulgador científic, conferenciant i expert en ciència experimental, el seminari “Breu història de la tecnologia: del sílex al silici” va conduir-nos per un recorregut històric que ens va permetre entendre l’evolució de la tecnologia i reflexionar sobre els nous avenços i les seves conseqüències.

La sessió es va iniciar amb una ullada a una vitrina del museu, plena de tota mena de mostres de cranis i dedicada a l’evolució filogenètica dels nostres avantpassats fins a l’homo sapiens. D’ells en destacava el crani de l’homo habilis, el primer avantpassat a construir eines amb materials preservats fins avui en dia com el sílex.

Els primers homo habilis es trobaven amb la dificultat de lluitar contra altres animals més preparats que ells per la caça i la defensa, fet pel qual van buscar protecció en els elements que el seu entorn els proporcionava. El desenvolupament d’eines va permetre equilibrar la balança de la lluita i, en conseqüència, facilitar l’obtenció d’aliment, fet que va propiciar la millora de l’alimentació i, per tant, de la supervivència. Gràcies a això, el cervell va poder evolucionar, i amb ell la tècnica per elaborar eines. D’aquesta manera, les eines fetes amb pedres esmolades a cops van ésser substituïdes amb el temps per eines de sílex, un material més dur que la pedra.

Amb l’arribada del paleolític superior i amb el nou paradigma tecnològic, els mecanismes tecnològics es van diversificar i es va començar a tenir en compte l’economia material. D’aquesta forma, trobem eines elaborades amb diversos materials d’origen animal o mineral combinats entre si i, fins i tot, objectes d’art com collarets de petxines, formats per denes exquisidament treballades travessades per fibres vegetals filades o cabells llargs d’animals.

Aquest ús combinat de materials va permetre més tard, al neolític, la creació d’objectes més complexos i amb mànecs, com les destrals, amb els quals va començar una desforestació dels boscos per tal de convertir-los en camps de cultiu. Aquest avenç va suposar l’inici d’una artesania de precisió que amb el temps acabaria transformant el medi que l’envoltava, per exemple, canviant el tipus de pol·len propi d’un lloc pel d’un altre.

Però després de la gran revolució que va ser la tecnologia, encara calia una segona revolució més important: el foc, que no només va permetre il·luminar de nit i defensar-se dels animals feréstecs, sinó cuinar. Així, es va passar de transformar la matèria únicament en la seva morfologia per transformar-la també químicament. Això va permetre a més la creació de nous materials com el fang, útil per fer gerres i emmagatzemar els aliments, o el coure, resultat d’escalfar la malaquita.

La descoberta del metall va significar el sorgiment de nous estils expressius i de noves tècniques que, a la llarga, esdevindrien en la creació de nous materials sintètics com l’esmalt, el vidre o la ceràmica. Avui dia, el silici, provinent del quars, format per diòxid de sílex, és un dels materials més buscats i usats en la tecnologia. Es troba tant en l’elaboració de transistors com en les plaques de circuits integrats que podem trobar en qualsevol mòbil. Però no serveix només per processar informació, sinó també per socialitzar, ja que gràcies a ell, per exemple, poden existir les xarxes socials.

En conseqüència, a mesura que s’integra més en les nostres vides, el paradigma actual canvia. En aquest sentit, resulten alarmants les dades, que sembla que ens situarien en un paradigma contrari al prehistòric. Així, per exemple, mentre que en la prehistòria la tecnologia va ser indispensable per la millora i l’augment de la socialització i, per tant, del llenguatge i de les capacitats cognitives, ara veiem que l’evolució de les nostres capacitats com a espècie s’ha estancat, i que la comunicació sol dur-se a terme més sovint a través de pantalles que cara a cara.

Tenim tota la informació a l’abast, però no millorem cognitivament, potser perquè la tecnologia s’ha convertit en una mena de “projecció extracorpòria de la nostra ment”. Cal reflexionar, per tant, cap a on anem, tot sent conscients que la tecnologia és ja una part essencial de les nostres vides i societats i que, per això, és gairebé impossible renunciar-hi.