L’home invisible de Dau al set

Dau al set va ser un grup artístic i literari que va formar part de l’avantguarda catalana i que va editar la revista amb aquest mateix nom entre el 1948 i el 1956. Una revista de caràcter rupturista que va fundar Josep Joan Tharrats i va comptar amb artistes com Joan Brossa, Ponç, Miró o Cuixart. Ara, el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa rescata la figura d’Enric Tormo, impressor, gravador artístic i editor. Una peça important del grup Dau al set que malgrat les seves aportacions, va quedar al marge del relat oficial. Ara una exposició comissariada per Aitor Quiney explora l’univers invisible de Tormo, que es podrà veure a la mateixa fundació fins al 24 de juliol.

La invisibilitat del Dau es pot veure en dos espais dins la Fundació Joan Brossa. En el pis superior hi trobem el material que va editar Tormo i la formació del seu taller, que va esdevenir un espai de creació. Tormo fou mestre en tècniques com el monotip o l’aiguafort, i va ensenyar la tècnica a artistes com Joan Ponç, Modest Cuixart o Antoni Tàpies. L’amistat que es va anar teixint entre ells va tenir en Joan Brossa el nexe de connexió. L’exposició ressegueix el naixement de la revista Dau al set, on Tormo va aportar gran part de les fotografies encara que no se’n  reconegués l’autoria. Aquí podem veure un document inèdit: l’única portada de Dau al set on van participar de manera conjunta Tàpies, Ponç i Cuixart.

A la part inferior de l’exposició hi trobarem un mosaic amb les fotografies que va fer Tormo a tots els artistes i també algunes d’aquestes imatges que van sortir a la revista. A més, l’exposició també recull la seva col·lecció d’art, compartida amb la seva dona, Maria Ballester, on podem veure nombroses obres d’aquests artistes com a prova de l’amistat que els va unir durant aquells anys. També trobem correspondència i altres materials que ell mateix va editar.

Arran d’aquesta exposició es durà a terme el programa pilot P.I.C., un projecte en col·laboració amb la Sala d’Art Jove d’on han sorgit un equip d’artistes i comissaris independents que treballaran amb el llegat i la memòria en un procés de recerca curatorial al voltant de l’autoedició sobre art i poesia utilitzant el material de l’exposició com a punt de partida. A la tardor es veurà el resultat d’aquest projecte, on es busca sobretot experimentar i fer feina de manera intergeneracional.

A més a més també s’ha editat un llibre de l’exposició amb un estudi exhaustiu i una selecció de més de 200 imatges que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest s’ha publicat sota el nom Enric Tormo: La invisibilitat del Dau i està escrit pel mateix comissari Aitor Quiney.