IA, una nova percepció del món

Hi ha un nou ciutadà en la nostra societat. Els éssers humans som animals de costums i ens costa sortir del que hem anat fent tota la vida. És per això que aquest nou visitant ens produeix por i curiositat gairebé a parts iguals, estem parlant de la intel·ligència artificial. L’exposició IA: Intel·ligència artificial al CCCB ens ensenya un camí des de l’inici de l’IA fins els seus usos més originals, passant per les pors que ens generen. Una exposició que no et deixa indiferent i et fa plantejar-te molts aspectes humans, filosòfics i socials. La intel·ligència artificial és a tot arreu i alhora enlloc. Ni que costi de veure, té el potencial d’obrir-se camí a cada aspecte de la nostra vida.

I què és la intel·ligència artificial sinó números, l’idioma universal, l’únic sistema de signes que es pot compartir i intercanviar arreu del món. La IA percep el seu entorn com un conjunt de dades, per molt que es comuniqui a través de paraules, imatges o sons, ho fan traduint-los prèviament a nombres: escriuen, dibuixen i parlen a través d’operacions numèriques.

És per tot això que ens la podem imaginar com un ordinador, ja que recopila informacions i classifica i organitza una gran quantitat de dades diàriament. Els seus objectius son trobar patrons, establir connexions i extreure conclusions útils, però no tot és tan senzill. A l’altra cara de la moneda, la podem imaginar com un humà que, poc a poc, augmenta la seva capacitat d’aprendre de manera automàtica. O qui no ha vist mai que els suggeriments de les xarxes socials es corresponien amb el que li agradava o com el teclat li predeia la paraula que volia escriure? Això planteja un gran dubte: És la IA una eina al nostre abast o un actor autònom a la nostra societat?

Aquesta és només la primera de les moltes preguntes causades per aquest nou model d’intel·ligència seguida de moltes altres que ens generen una inseguretat davant aquest procés. És la IA responsable dels seus actes o la responsabilitat recau sobre qui la implementa? Qui delimita el seu marge d’actuació? Cal una llei per regular-la? És realment artificial? Encara no tenim una resposta clara a aquestes preguntes, però a partir d’elles, la ciència i la filosofia modernes posen en dubte la distinció entre natural i artificial i apareixen noves perspectives de ciència i cultura fent possibles avenços científics i requerint una nova articulació legal i social per evitar aquestes preguntes.

Si la IA és un reflex de la nostra societat i del que estem ensenyant com a humans, no hauríem de fer un canvi per trobar un futur sense prejudicis ni pors?

De totes maneres, hi ha moltes pors alimentades per aquesta incertesa, i en part hi ha bons motius per tenir-les. Actualment, la IA es basa en la repetició contínua de patrons per aprendre i tota aquesta informació que li donem nosaltres. Els mòbils, ordinadors, internet, etc. tenen un paper molt important a l’hora de recollir les dades de les quals depèn la IA, tots hi contribuïm dia a dia, sovint sense ser-ne conscients. Això li dona aquest caràcter diví on ens sembla que sigui quasi màgia mentre està alimentada per nosaltres mateixos. En aquesta exposició s’hi troben moltes activitats interactives que et faran replantejar-te aquesta informació; per exemple, s’hi pot veure com la IA associa paraules a conceptes com “bo i dolent” o “home i dona”.

Però aquestes pors no son res al costat de tot el que ens pot aportar. Un clar exemple és l’àmbit artístic, on està tenint un gran impacte. En l’exposició es poden trobar noves maneres de crear, un procés creatiu diferent que ens guia a través d’imatges i sons com a font d’idees per aquest àmbit. Cançons híbrides d’humans amb IA o sons generats per crear escenaris únics de la literatura o cinema.

Com a reflexió final, cal pensar que la intel·ligència artificial està alimentada de prejudicis i els perpetua. Un dels grans problemes associats a l’aprenentatge automàtic és el racisme i masclisme associat als biaixos socials que es reprodueixen en les bases de dades utilitzades per entrenar la IA. Aquesta informació surt de les nostres butxaques i cases, així que cal mirar cap endins per trobar el problema real que envolta aquest aprenentatge. D’aquest tema en parla el treball que exposa Joy Buolamwini (Gender Shades i AI, Ain’t A Woman?).

Dit tot això, us animo a visitar l’exposició i obrir la ment a la intel·ligència artificial, a deixar-se portar per les pors que ens genera i a intentar aprendre del que ens pot aportar. I es que si la IA és un reflex de la nostra societat i del que estem ensenyant com a humans, no hauríem de fer un canvi per trobar un futur sense prejudicis ni pors?