Els residents de la Fabra i Coats

Artistes. Sí, artistes. Aquestes persones que (sobre) viuen entre la crítica real i la crítica fàcil. Sense caure en el parany victimista, és cert que la vida laboral d’un creador és anàrquica envers els paràmetres socials. Crear amb les butxaques buides i treure’n benefici vindria a ser com programar sense cap aparell: impossible. Per consegüent, la frivolització de l’activitat artística fomenta la precarietat laboral i la pluriocupació dels creadors. La percepció social majoritària, essencialment vertical, no concep les arts com a font d’ingrés per a guanyar-se la vida, i dificulta les noves creacions i el sorgiment de nous artistes. Fabra i Coats: Fàbrica de Creació de Barcelona (FiC) desafia les limitacions imposades des de fa més de deu anys i amb la seva «Mostra de projectes artístics en residència», promou i visibilitza els 84 projectes artístics residents que allotja el centre en l’actualitat. La FiC és un equipament multidisciplinari que ofereix als artistes residents espais de creació totalment gratuïts, així com suport a través de diferents serveis i programes. La darrera Convocatòria general de Residències Artístiques pel període 2021-22 va comptar amb 240 candidatures, més del doble que l’anterior del 2018. Una realitat que demostra la manca d’espais de creació, una falta de suport que boicoteja imaginacions.

Parking Shakespeare és una de les companyies residents a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació | FiC

El passat 15 de març, la Mostra va arrencar amb la presentació de vuit dels vuitanta-quatre projectes en residència. A partir d’aquí, amb una periodicitat setmanal, els artistes residents aniran exposant la seva activitat a la Fàbrica fins al 30 de maig, compartint-la amb la resta de companyies de la FiC, així com amb la comunitat artística de la ciutat i el públic general. D’aquesta manera, aquest equipament públic per a la creació, obre les portes a tota la ciutadania alhora que dona suport a les diferents pràctiques artístiques contemporànies; no només aportant espais i recursos, sinó, sobretot, mitjançant l’acompanyament durant totes les fases del procés creatiu.

Les improvisacions són millors quan es preparen – William Shakespeare

La primera jornada va comptar amb la presència de companyies com Parking Shakespeare, una agrupació teatral creada l’any 2009 que cada estiu ofereix funcions gratuïtes de textos de Shakespeare a l’aire lliure, al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona. Una proposta basada en el cèlebre dramaturg anglosaxó i en la dinàmica escènica en espais públics. La iniciativa de dur el teatre al carrer de manera gratuïta va començar sent un acte d’activisme per tal de reivindicar una cultura democràtica, de lliure accés i local. Aquest projecte de creació de nous públics ha tingut un èxit fulgurant; cada any ha augmentat el nombre de persones que es reuneixen a l’Espiral dels Til·lers, superant, fins i tot, les restriccions derivades de la pandèmia, que «han suposat un gran repte pel món del teatre», segons va afirmar Pep Garcia-Pascual, actor, director, i membre dels Parking Shakespeare. La companyia va aprofitar l’acte per presentar la seva proposta d’enguany: la comèdia shakespeariana Nit de Reis, dirigida per Marta Aran.

Menjar-se l’enemic

El transvestisme va autoinvocar-se amb la presentació de Colectiva Travestias, una agrupació travesti formada per Symphony of the Seas, qui treballa en arts escèniques i projectes educatius, i Personaje Personaje, psicòloga i performer. El duet va presentar la proposta Comerse una travesti, que explora la relació amb l’alteritat i activa estratègies performatives a partir del sentiment de pertinença a una comunitat, elements clau a l’hora de veure i comprendre l’eix trans-travesti. Una imploració pels espais segurs, on parlar-se a si mateixes i entre-si, forçosament comprès a partir d’altres-lògiques, o en paraules de Personaje Personaje: «Para encontrar-nos tenemos que encontrar formas de hablar-nos i ser-nos entre nosotres, con nosotres i para nosotres, ante ustedes y con su companyia, però para nosotres». El canibalisme entra en joc a partir de la narrativa de la confrontació amb l’Home amb majúscules. Una confrontació entre qui lluita pel seu espai i qui fomenta l’opressió i la invisibilització. «Estamos absolutamente afiliadas en la predisposición resistente dissidente, en el que sois bienvenides, bienvenidas y bienvenidos» va concloure. I és que no hi ha res més travesti que engolir la pròpia companya, res més devoramasculinitats que la lògica transvestida, res més generós que convidar l’Altra i fer-la present a través del propi lloc.

La Symphony of the Seas, una de les artistes residents a la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació | FiC

Dona malalta, dona per sempre|

Joana Dark també participà de la jornada amb un tast del seu darrer projecte, el seu primer EP, que combina el folklore de Joan Amades i la música electrònica. «L’infern és una dona sense govern (L’infern és una dona sense govern) … Dona malalta, dona per sempre (Dona malalta, dona per sempre)» són alguns dels versos que treuen la pols al llegat que carreguem les dones i el transformen tot redefinint els càntics catalans tradicionals. El 20 de maig, Dark treu el seu primer disc que ja té un primer avançament: “Bisbe bo”. En una entrevista a Núvol, l’artista reflexionava i descrivia la seva proposta híbrida, així com la reformulació de la tradició per a dotar de noves narratives la foscor. Podeu llegir l’entrevista que li va fer la Berta Coll aquí.

Evocant cultura

L’Afluent, una cooperativa de serveis culturals en actiu des del 2017, també va presentar la seva tasca al públic i agraí a la Fàbrica de Creació el seu suport i implicació en un projecte nascut de la necessitat de fomentar activitats de creació, artístiques i d’espectacles. Amb la voluntat d’apostar per l’escena musical de base com a pilar imprescindible per a la vertebració d’un sistema cultural ben assentat, el projecte s’ha anat consolidant a foc lent, superant l’esgotament derivat de la pluriocupació. Sergi Egea, soci fundador, va remarcar la urgència en l’enfortiment de l’escena cultural per tal de poder tirar endavant projectes que estimulin la creació. Es dona el cas que l’any passat L’Afluent va guanyar el primer concurs públic organitzat per escollir la direcció del BAM (Barcelona Acció Musical); els membres de L’Afluent seran els encarregats de programar el festival que se celebra dins de les festes de La Mercè, durant els quatre anys vinents.

De gustibus non est disputandum

La diversitat en els projectes de residència de la FiC es materialitza amb As de Guia i Connectats Cooperativa, que aborden la creació a partir d’altres camps de treball com el management, el treball social o l’educació. També trobem la companyia Alçada Mínima, representada per la dramaturga Neus Vila Pons, o l’obra de caràcter escultòric plàstic de Jessica Moroni, que parteixen de disciplines artístiques. Vila Pons va obtenir la residència per a tirar endavant l’obra teatral Fedra. Oratori profà per a una actriu i dues cantants líriques, una adaptació escènica d’un poema de Iannis Ritsos traduït per Joan Casas, que fa poc s’ha pogut veure al nou Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa.

La «Mostra de projectes artístics en residència ‘22» de la Fabra i Coats, Fàbrica de Creació de Barcelona, es vertebrarà al voltant de set noves sessions, en horaris de matí i tarda, per facilitar l’encaix a les agendes, i permetrà al públic interessat conèixer els projectes que actualment acull aquest centre del barri de Sant Andreu de Palomar i interactuar amb els artistes i creadors. Podeu consultar tota la programació de les jornades en detall aquí.