Un any més, es presenta a Barcelona l’exposició de les fotos guanyadores del World Press Photo, el certamen de fotoperiodisme més important del món. L’exposició es podrà veure a la planta baixa del CCCB al llarg de cinc setmanes, del 10 de novembre al 17 de desembre.

Aquesta és ja la dinovena vegada que la fundació Photographic Social Vision organitza la presentació a la nostra ciutat, en estreta col·laboració amb el CCCB, de les fotografies guanyadores i finalistes del premi de fotoperiodisme més important del món. Una mostra que a Barcelona sempre té una molt bona acollida: la darrera edició, per exemple, va reunir 62.000 visitants i va organitzar més de 200 visites guiades per a escoles.

L’organització World Press Photo, creada el 1956 i amb seu als Països Baixos, convoca cada any els millors fotoperiodistes de tot el món perquè presentin els seus treballs. Per fer-nos una idea del seu abast, en aquesta edició va rebre més de 50.000 fotografies de 3.752  participants procedents de 130 països. Un cop atorgats els premis, cada any s’organitzen exposicions a noranta ciutats del món per difondre els resultats del concurs.

Des dels seus orígens, l’objectiu del World Press Photo ha estat el de facilitar una informació objectiva, veraç i contrastada, tant si ha estat publicada en mitjans com si no ha aconseguit aquesta presència pública. Amb això vol reivindicar la feina dels fotògrafs com a testimonis d’allò que passa al món, especialment ara, que vivim rodejats d’una allau d’imatges i de notícies falses generades pels nous mitjans digitals. Gràcies als fotoperiodistes, al seu esforç i als riscos que assumeixen, podem estar millor informats d’allò que passa pel món.

Com ja vàrem explicar l’any passat, des de l’edició del 2022, el World Press Photo ha iniciat una nova etapa on s’han introduït canvis rellevants en els formats i criteris de selecció de les imatges participants en el certamen. Essencialment, els canvis es deuen a la constatació que la vocació global del concurs no es corresponia, fins ara, amb una participació mínimament representativa de les diferents àrees geogràfiques del món. Així, per exemple, mentre que Europa representava al voltant del 50% de les propostes, Àfrica només arribava el 2%.  

• 

  Crítica

  Les millors fotos de l’any

  Josep Maria Cortina

Per això es va decidir establir sis àrees geogràfiques per al concurs: Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica del nord i Central, Sud Amèrica i Sud-est Asiàtic i Oceania. Uns jurats, de caràcter i composició locals, qualifiquen i premien les fotos seleccionades per a cada una d’aquestes àrees. En una segona fase, les fotos premiades són avaluades per un jurat global que concedeix els premis definitius de les quatre categories. Així, es pretén estimular la participació a través de la difusió del concurs en cada en la zona i la tasca de les seves respectives organitzacions fotogràfiques.

D’altra banda, des de l’any passat es va decidir simplificar i reduir el nombre de seccions o categories del concurs a quatre: Fotografies Individuals, Reportatges gràfics, Projectes a llarg termini i Format obert (on es presenten projectes basats en imatges fotogràfiques, però amb incorporació d’altres mitjans audiovisuals). Aquestes categories engloben totes les temàtiques de les anteriors edicions del World Press Photo.

Aquests canvis de criteri han tingut una notable repercussió en els participants i en les temàtiques presentades. En primer lloc, la majoria dels guanyadors han presentat una història basada en les realitats del seu propi país, la qual cosa es tradueix en un major coneixement de la realitat d’allò que es retrata. Ha augmentat, també, la participació femenina i, enguany, trobem sis fotògrafes entre els vint-i-quatre projectes guanyadors. D’altra banda, el canvi també ha tingut efectes sobre les temàtiques tractades: amb un major pes de les problemàtiques del canvi climàtic en zones del tercer món, dels moviments migratoris, de la vida de les poblacions autòctones i comunitats indígenes, o dels moviments de protestes ciutadanes. Per contra, cal assenyalar que, pràcticament, han desaparegut les temàtiques de les anteriors seccions «Retrats», «Esport» i «Natura», que eren especialment vistoses.

Les sales de la planta baixa del CCCB, amb les seves fosques parets, són un espai ideal on ressalten les magnífiques fotografies guanyadores del certamen. I, de nou, hem d’esmentar la perfecta contribució de les cartel·les que resumeixen, amb una justa extensió, la temàtica de cada imatge i que estan escrites en una tipografia perfectament llegible i situades en una posició que facilita la seva lectura. Aspectes, tots aquests, que malauradament no  sempre es donen en les sales d’exposicions fotogràfiques.

Com en anteriors edicions, el World Press Photo ofereix, des de la seva pàgina web, la possibilitat d’accedir a totes les fotografies guanyadores d’aquesta edició. Aquest és un component essencial del certamen, no només per a aquells que no hagin pogut accedir a les diferents mostres que s’organitzen, sinó per a tots aquells que volem poder mirar amb calma les imatges, llegir els texts que les acompanyen i, en definitiva, gaudir a fons del treball dels fotògrafs i els seus missatges.

Cal esmentar que enguany hi ha dos fotògrafs espanyols entre els premiats. Per una banda, el madrileny César Dezfuli, que ha obtingut el premi europeu de la secció Format Obert amb el projecte Pasajeros. Un reportatge a llarg termini on es fa el seguiment de la vida d’uns migrants africans que el fotògraf va conèixer el 2016 a bord del vaixell amb el qual tractaven d’arribar a Europa.

Per l’altra, el saragossà Emilio Morenatti, un dels millors fotoreporters espanyols de l’actualitat, que ha rebut una menció d’honor pel seu treball Ferides de Guerra. Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna, Morenatti es trobava a Kíiv i, durant els primers dies del conflicte, no en podia sortir. Llavors va decidir fer un treball sobre els ferits de guerra que havien sofert alguna amputació. Una realitat que no li és aliena perquè ell mateix va patir l’amputació d’una cama mentre treballava a l’Afganistan i això explica el seu interès pel tema i l‘empatia amb què es relacionava amb els ferits. Ferides de Guerra és un treball que, per la seva temàtica, em recorda força el de Vides minades de Gervasio Sánchez, del qual hem parlat recentment.

Com cada any, s’ha editat un catàleg físic de la mostra que té un disseny i una composició ben particulars, amb una paginació invertida que obliga a girar noranta graus el catàleg; un format original, però que no en facilita la lectura. D’altra banda, per a cadascuna de les sis regions del concurs, a part de la global, també es mostren els diferents premis atorgats per categories; amb la particularitat que, com a introducció a cada categoria, es presenta un petit fragment de la mateixa fotografia premiada, ampliat a doble pàgina. Personalment, no crec que aquesta fórmula de disseny aporti gaire a la informació i, en canvi, ocupa molt d’espai en detriment del qual es podria dedicar als premis d’altres imatges que es presenten en una mida que trobo massa petita.

Pel que hem vist al CCCB, la mostra està tenint, un cop més, una molt bona acollida a Barcelona; com ho confirma la bona notícia que un matí d’un dia laborable trobéssim les sales d’exposició plenes de públic, amb diverses escoles fent visites guiades i nombrosos visitants gaudint de les fotografies.