Últims dies per veure ‘Aquella nit’

Les funcions d’Aquella nit, a La Villarroel arriben a la recta final el dissabte 7 de març. Una obra de teatre amb cançons (que no és el mateix que un musical!), un cap de setmana i una nit. Sota la direcció de David Selvas, els actors Ivan Massagué i Marta Bayarri viuen una nit boja i fràgil i convulsa, on l’amor és qualsevol cosa, menys fàcil. Aquella nit és una comèdia romàntica o, com la defineix Bayarri, “una comèdia humana”.  Es tracta d’una obra original del dramaturg britànic David Greig que ens ha aribat de la mà de La Brutal i Minoria Absoluta a La Villarroel, on es podrà veure fins diumenge vinent 8 de març. Ara pots aconseguir de franc dues entrades per a la funció de dijous 5 de març si et subscrius per un any a Núvol.

En Bob (Massagué), un venedor de cotxes dels suburbis, i l’Helena (Bayarri), una reconeguda advocada de negocis, són dos personatges en plena crisi dels 40, que s’endinsen en l’aventura de prendre les regnes de les seves vides i reinventar-se. La vida, com la màquina d’un pàrquing, ens dóna l’opció de canvi. Hi ha qui ho llegeix com una possibilitat, però els personatges del text de Greig en fan una lectura reflexiva, fins i tot filosòfica. 

“Una partitura deconstruïda de la història d’amor de dos anitherois”. Així definia David Selvas Aquella nit, una obra que fa avançar l’acció a partir de trencaments constants de la dramatúrgia: els actors s’aturen per xerrar amb el públic sobre allò que està passant i el que senten, i quan no ho saben expressar amb paraules, ho canten tot interactuant amb els músics.

A Aquella nit, el text es fusiona amb peces musicals que es podran escoltar de la mà dels músics Aurora Bauzà i Pere Jou i que duen inscrustades una urgència tàcita per compartir el relat amb els espectadors. Explicava Bauzà a la presentació de l ‘obra que “la intenció de la música en l’obra no és que hi hagi un moment musical sinó que els personatges cantin des del personatge: és tot un continu en el qual no es diferencien els salts d’una cosa a l’altra”. Perquè la vida real també té una mica de concert, una porció de show i un punt de duresa i a aquestes alçades de la pel·lícula ja hem après a no empassar-nos que la història real té poc a veure amb els films de Hollywood. Tot i que en l’obra original de David Greig ja hi havia un plantejament musical, en aquesta versió Bauzà i Jou han adaptat la música al català i a gèneres més sofisticats i variats com ara l’indie, el techno i el country, amb la voluntat de convertir-la en un espai sonor coherent amb les emocions dels personatges.

Pel que fa al plantejament de l’espai escenogràfic (obra de Blanca Añón) , Selvas explica que la voluntat ha estat fer-lo més aviat artístic per evitar caure en clixès. La història transcorre en una mena de pàrking blanc i sense gaire parafernàlia, el qual pretèn fugir d’oferir una imatge de l’amor que pugui ser ensucrada o dramàtica: “l’amor a Aquella nit és consol i no pas presó”.

Pots comprar entrades al web de La Villarroel.