Tres maletes i tres veritats

És mitja pausa al festival Poesia i + i tothom va a buscar una cervesa o un entrepà. Uns quants demanen una copa de vi sense cap resultat. És un entorn típic del Maresme, a un costat una casa d’estil modernista, la Casa Massorrà de Llavaneres, i a l’altre un pati ple de vegetació, només falten les vistes al mar, que ens tapa la paret d’arbres. En mig del xivarri, de sobte se sent la veu d’en Pol Guasch i tothom, a correcuita, s’asseu al seu lloc i calla. El venedor del bar xiuxiueja a una dona “l’aigua són 2 euros i mig”. Ningú gosa aixecar la veu, i és que la veu del poeta és com d’ultratomba. El públic mira l’escenari, on fins fa poc la poeta Maria Isern llegia els seus poemes, però ara no hi ha ningú. Hi ha cares de confusió en no trobar ni en Pol ni la Claraguilar, a qui Eduard Escoffet, director del Poesia i +, ha convidat a presentar una proposta conjunta. De sobte dues noies s’adonen d’on ve la veu, i tothom gira el cap en direcció a la mirada de les joves. Darrere de tot, el poeta continua parlant, obrint-se pas entre les cadires i, a poc a poc, es va apropant a l’escenari.

Ens comença a parlar d’un viatger i tres maletes, una que du roba, una que du fotografies, i una que du buida, esperant a omplir-la algun dia. Apareix la Clara vestida de negre i obre un maletí que va buidant amb molta cura. No hi ha ni roba ni imatges, de dins hi treu un tovalló, que obre curosament i hi treu diversos gots de vidre. Es posa a l’altre costat de la taula, on té el teclat. Comença la música, i també ho fa la història.

L’heroi d’aquest relat és l’estranger, un home que ha viatjat tant que no recorda d’on ve, i possiblement tampoc sap on va. L’estranger decideix anar a viure a una casa buida a un poble sense nom. Mentre està a la nova casa recorda un antic amant que li va dir tres veritats: “Pren decisions encertades, no et preocupis massa, sigues bo”. Mentre reverberen aquestes veritats la música canvia i sentim un cor bategant. I, donant veu a l’home de les tres maletes, en Pol diu: “Estimar deuen ser dos cossos que se separen amb molta por”.

L’estranger decideix sortir de la casa i caminar pel poble sense nom. Com que ell dormia no s’havia adonat que els habitants parlen un idioma que ell no coneix, basat en metàfores: “Els habitants d’aquest poble per dir avançar diuen no tornar enrere”. En el seu tomb arriba a un precipici des d’on es veu el mar. Hi ha una dona asseguda a un banc que li diu: “Mira endins”. L’heroi no l’entén, però per fi troba una resposta: “La vida és un infern de tan intensa”.

Quan torna a casa es troba la taula parada i es pregunta qui ho deu haver fet. Com diu el poeta, “el gest últim de l’amor és parar taula i no asseure-s’hi, dir hi seré sempre”. Potser ha estat la seva mare? Potser un amic? Potser l’amant? Però no obté resposta, només silenci i soledat. Observa que la casa està en runes i s’adona que ha de prendre una decisió: marxar o quedar-se. Necessita deixar empremta i decideix quedar-se al poble sense nom. Desfà les maletes, guarda la roba a l’armari, penja les fotografies, i comença a omplir amb records la maleta buida. El protagonista per fi s’arrela, aprèn la llengua del poble i s’enamora de la dona del banc.

En Pol comença a moure’s de nou, i la seva figura s’esvaeix entre les cadires i els arbres, però la seva veu no ens deixa. Ens explica com l’heroi “es repeteix les tres veritats i ara les porta dins”. Amb aquesta frase la veu calla i la Clara marxa. El públic davant aquest meravellós espectacle aplaudeix amb gran intensitat.

🌳 Ahir va ser un dia de novetats! Nou espai a Llavaneres, la Casa de Cultura Massorrà.
⚡ Un vespre poètic electromagnètic! ⚡
Avui continuem al Pou de Glaç de Canyamars (Dosrius),
Gràcies Claraguilar, @polguapolgua @labreuedicions @davidcc_01 @AjLlavaneres pic.twitter.com/9ZROCshYg9

— Festival Poesia i + (@poesiaimes) July 2, 2023

El festival Poesia i + continua fins al 9 de juliol. Podeu consultar la programació aquí.