Sanchis, joves i reposicions

La Sala Beckett va presentar la “Tardor Sanchis” el mes de juliol, i la setmana passada va anunciar la totalitat de la seva temporada 2023/2024. La Beckett vol ser la casa de la paraula, per això a la imatge gràfica d’enguany hi veiem tot de mans que escriuen: amb bolígraf, ploma, al mòbil o a l’ordinador. Si la presentació del cicle de tardor havia durat dues hores, la de tota la temporada va durar exactament el mateix. Quatre hores en total per explicar una sèrie d’espectacles i activitats, estrenes, espectacles convidats i reposicions. “Toni, no t’enrotllis”, li havia dit Berta Prieto a Toni Casares abans de començar la roda de premsa. El Toni no va complir la paraula.

Imatge promocional de l'espectacle 'El lector por horas'. © Kiku Piñol — Imatge promocional de l’espectacle ‘El lector por horas’. © Kiku Piñol

L’acte va començar amb la presentació, per part de Casares, de la nova coordinadora artística encarregada de la programació de la Beckett: Anna Serrano Gatell. La directora i dramaturga està molt vinculada a la casa: forma part de la primera generació dels Malnascuts (l’original) i del Col·lectiu VVAA. Serrano és la substituta de la menorquina Aina Tur, que el mes de juliol va deixar la Beckett per iniciar una nova etapa professional. Mentre que, en les rodes de premsa dels darrers anys, Tur exercia de memòria de Casares (“Toni, t’has deixat de parlar d’això), en aquesta ocasió Serrano va mantenir un perfil molt més discret, i només va parlar quan tocava presentar l’espectacle que ella mateixa dirigirà.

Ara no parlaré de la Tardor Sanchis, perquè ja en vaig fer la peça al juliol, i quan es publiqui aquest article Castroponce de Pablo Rosal ja s’haurà representat (amb només cinc funcions) i s’haurà acabat d’estrenar El lector por horas. Casares reivindica el llegat de José Sanchis Sinisterra com a pedagog en un moment, finals anys setanta, en què el text estava menystingut davant del teatre visual. Sanchis va revifar, amb els seus cursos i tallers, l’interès per l’escriptura teatral. Clara Sanchis, actriu i filla del dramaturg, era present a la roda de premsa i ho serà en algun espectacle: “Aquest cicle és una confabulació del Toni Casares i el Juan Mayorga, de la Sala Beckett i el Teatro de la Abadía”. Ens va explicar que feia pocs dies el seu pare va rellegir el programa de la Tardor Sanchis i es va emocionar. El lector por horas, amb direcció de Carles Alfaro i protagonitzat per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, serà l’espectacle-pinyol del cicle (cinc setmanes a la Sala de Baix). La resta de muntatges de textos de Sanchis tindran exhibicions molt més curtes: ¡Ay, Carmela! (del 28 de setembre a l’1 d’octubre), Los desiertos crecen de noche (del 6 al 8 d’octubre) i Vitalicios (del 13 al 15 d’octubre).

Celebrem que els teatres hagin abraçat, finalment, el noble art de les reposicions: si últimament la cartellera barcelonina ha repescat muntatges com Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, Hedda Gabler o Tituba, bruixa, negra i ramera, la Beckett no volia ser menys. Del 8 de novembre al 3 de desembre es reprogramarà Al final, les visions, el text de Llàtzer Garcia protagonitzat per Joan Carreras i Elena Tarrats (que substitueix a Laia Manzanares), i del 22 de març al 14 d’abril tornaran Berta Prieto i Lola Rosales amb el seu Derecho a la pataleta. La missió més trepidant de les espies de veritat. El col·lectiu (petit, maltractat i en risc) dels crítics us ho agraeix. Més reposicions als nostres teatres, si us plau.

El festival Escena Poblenou visita cada any la Beckett, des que es va instal·lar al barri, i enguany ho farà amb l’òpera electrònica Infanticida, a partir del monòleg de Caterina Albert. Neus Pàmies i Gerard Marsal posen la veu i la música en una peça amb dramatúrgia de Marc Rosich, composició musical de Clara Peya i direcció de Marc Angelet. L’espectacle es representarà en un horari curiós, però cada cop més habitual els caps de setmana: a l’hora del vermut. La Beckett presentarà al novembre una coproducció amb la Schauspielhaus de Viena (ni més ni menys): Miracle és un text sobre la fe de l’autora albanesa Enis Maci, que comptarà amb direcció de Juan Miranda i un repartiment català i austríac. Del 23 al 26 de novembre podrem veure Simulacro, una proposta del navarrès Ion Iraizoz, la valenciana Gloria March i el català Albert Pérez (d’Atresbandes) que ells mateixos defineixen com una comèdia superrealista sobre els simulacres i la ficció.

Ion Iraizoz i Gloria March en una escena de 'Simulacro'. © Raúl Sánchez — Ion Iraizoz i Gloria March en una escena de ‘Simulacro’. © Raúl Sánchez

Durant les dates nadalenques hi haurà dos espectacles ben diferents a la Sala Beckett. A la Sala de baix, la companyia Rhum & Cia representarà Picasso, rey, monstruo y payaso, un text de María Folguera (dramaturga i directora del Circo Price de Madrid) dirigit per Joan Arqué. L’espectacle dels Rhum comptarà per primer cop (ja era hora!) amb una pallassa en escena (Queralt Albinyana) i reflexionarà sobre separar l’obra de l’artista en el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso. Amb una destral, potser? A la Sala de dalt i del 14 de desembre al 14 de gener podrem veure Napalm al cor, adaptació escènica de la novel·la de Pol Guasch. Aquesta producció de Magrana i la Sala Beckett estarà dirigida per Guillem Sánchez Garcia i compta amb la dramatúrgia d’Oriol Puig Grau, en un muntatge protagonitzat per Roser Batalla i David Solans.

L’Anna Serrano Gatell (flamant coordinadora artística de la Beckett) dirigirà Cacophony, un text de la britànica Molly Taylor estrenat en el context del programa jove de l’Almeida Theatre de Londres. Toni Casares va pronunciar moltes vegades l’adjectiu “jove” quan va presentar aquest i altres propostes dirigides o liderades per creadores joves. Aquí veurem a Clara de Ramon, Paula Malia i Sandra Pujol (entre d’altres) en un muntatge sobre la cultura de la cancel·lació i la humiliació pública a les xarxes, que tenen el poder d’elevar una persona i destruir-la al cap de poc temps (no cal posar exemples). Joves també són les integrants del Col·lectiu Las Huecas, que presentaran el seu nou espectacle De l’amistat, després d’haver passat aquest cap de setmana pel festival TNT (Terrassa Noves Tendències) amb la conferència performativa Algo de amor. La companyia resident a la Beckett d’aquesta temporada es defineix com un col·lectiu sense jerarquies on no hi ha autores i directores i presentaran el seu nou espectacle, al gener, després d’haver-lo estrenat el novembre a El Canal, en el marc del Temporada Alta.

Imatge promocional de l'espectacle 'De l'amistat', del Col·lectiu Las Huecas. — Imatge promocional de l’espectacle ‘De l’amistat’, del Col·lectiu Las Huecas.

La companyia Q-Ars Teatre visitarà la Beckett entre febrer i març amb Llums, llums, llums, un text de la quebequesa Evelyne de la Chenelière amb direcció de Lurdes Barba. Es tracta d’una aproximació escènica a la novel·la Al far de Virginia Woolf, una reflexió sobre el temps interpretada per Anna Güell i Tània Banús. El teatre familiar serà present a la nova temporada de la Sala Beckett amb l’espectacle Dins el cor del món, que la companyia Engruna Teatre va estrenar el passat festival Grec. L’adaptació de Denise Duncan i Mireia Fernàndez (directora de la companyia) de la novel·la La mujer que buceó dentro del corazón del mundo de la mexicana Sabina Berman és un espectacle molt poètic i visualment potent sobre la condició autista i la connexió amb la natura. “Ens agradaria que hi hagués més companyies de teatre familiar”, va dir Fernàndez a l’inici de les seves explicacions.

I ja anem acabant. Entre els mesos d’abril i maig es podrà veure Casa Calores, un text de Pere Riera del qual se n’havia fet una lectura dramatitzada a Gràcia fa una pila d’anys. El “costumisme sense complexos” de Riera recorre l’obra més autobiogràfica que ha escrit mai, segons el mateix autor (“Llavors no havia sentit mai la paraula autoficció”). Un repartiment encapçalat per Rosa Renom, Jordi Boixaderas i Diana Gómez posarà veu i cos a una fotografia que retrata quaranta anys de la història d’una casa. La figuerenca Helena Tornero ha escrit i dirigit Dona i aspirador(a), un encàrrec de l’actriu Míriam Escurriola que vincula la crisi climàtica amb la llarguíssima història d’explotació de les dones. Finalment, el terrassenc Xavi Buxeda i Marcet portarà Qui estigui Lliure a la Sala Beckett, text que es va presentar en format lectura a l’Obrador d’estiu del 2020 i que va passar per La Villarroel la temporada passada. “Un altre exemple que l’escriptura en català té el futur assegurat”, segons Casares, una història d’homofòbia i odi que ara estarà interpretada per Nil Cardoner, Pau Escobar i Mireia Vilapuig.

La Beckett també acollirà, com ja és costum, festivals com l’Escena Poblenou (a l’octubre), l’Alcools (que enguany celebra la seva desena edició, d’octubre a maig) o el Clàssics (del 7 al 29 de novembre). L’autora resident d’aquesta temporada serà Daniela Feixas, que durant els mesos següents escriurà una obra sobre l’adolescència que s’estrenarà, com sol ser habitual, durant el festival Grec. “El temps val diners, i qui té temps pot escriure”, així resumeix Feixas el privilegi de rebre una retribució per a l’escriptura d’un text dramàtic.

La temporada de la Beckett ja està en marxa. Ara mateix els he de deixar, que marxo corrents a l’estrena d’El lector por horas.