Són gairebé tres quarts d’onze d’un diumenge fred i assolellat a Barcelona. A poc a poc grups de famílies arriben al Teatre Goya i el seu vestíbul comença a omplir-se de cotxets. Em disposo a veure la primera funció de la nova temporada de Pintamúsica, un espectacle produït per Viu el Teatre, estrenat fa gairebé deu anys, i que el juliol del 2021 va superar les 500 funcions a la Fundació Miró. Una fita a l’abast de molt pocs. Pensada com una aventura sensorial per als més menuts, la proposta està especialment ideada per a infants de 0 a 4 anys.

Superada la zona dels cotxets, m’endinso al Teatre Goya passant pel distribuïdor semicircular que anticipa la platea i que comença a omplir-se de pares i mares –i alguns avis– acompanyats de criatures a qui malden per deslliurar dels seus abrics, bufandes i barrets. A fora fa fresca, però a dins la temperatura és agradable. Algun infantó saltironeja per la sala mentre d’altres s’asseuen als alçadors que el personal de sala ofereix, sol·lícit, a les famílies que el precisen.

Estrenada al CCCB l’any 2014, l’obra ha visitat escenaris d’arreu de Catalunya i d’Espanya i de part de l’estranger –ha estat a Corea i a Turquia, entre altres– i a Barcelona l’hem vist en museus i teatres diversos. Malgrat els nervis inicials, quan els llums s’apaguen i els tres intèrprets ens donen la benvinguda amb una salutació cantada i acompanyada de llenguatge de signes, la platea emmudeix i tots els ulls dels infants es claven en l’escena il·luminada.

L’obra, nascuda de la sensibilitat de les creadores Berta Ros, Gisela Juanet i Lorena Lliró originalment es representava en un escenari a peu pla, on els espectadors seien a terra sobre estores, a l’estil de les escoles bressol. La proximitat amb els intèrprets facilitava la interacció i el fet de compartir amb el públic alguns dels instruments musicals que sonen a la peça. Arran de la pandèmia, però, l’espectacle es va readaptar per representar-se a la italiana –amb una major distància amb el públic– i aquesta és la versió que ara es representa al Teatre Goya.

Tot i que el canvi pot semblar poc oportú, des de la companyia ens expliquen que ha servit a moltes famílies i sobretot escoles –recordem que fan diverses funcions escolars– per començar a educar els infants sobre el fet de saber estar i comportar-se quan són en un teatre o cinema. Per a molts, és una bona eina perquè els infants aprenguin a seure bé i a romandre quiets en una cadira o butaca. Confesso que tenia els meus dubtes davant d’aquesta explicació, però després de la funció, amb el Goya ple fins a mig aforament, puc assegurar que els nens i nenes, fins i tot els més menuts, van aguantar els trenta minuts i escaig de l’espectacle sense moure’s gens de les butaques (o alçadors). Un senyal inequívoc que la proposta continua fascinant als infants actuals com ho va fer amb els seus primers espectadors ara fa deu anys.     

No és d’estranyar, doncs, que la gent de Viu el Teatre hi hagi confiat, de nou, per formar part de la primera edició del cicle «Goya en família»; un dels dos cicles familiars que, des d’aquesta temporada, tenen lloc als dos teatres que el Grup Focus gestiona al Raval barceloní. De fet, els anys 2021 i 2022, Pintamúsica ja es va poder veure al Teatre Romea dins de la programació del Petit Romea (ara substituït pel cicle «Romea en família»).

• 

  Properament

  Famílies, el Goya i el Romea us esperen!

  Jaume Forés Juliana

Tres panells blancs i diàfans serveixen com a teló de fons de tota l’acció. Aviat descobrim que dos d’ells oculten els diversos instruments que aniran sonant al llarg de la peça: un piano, diversos instruments de vent –un clarinet, un parell de saxos i una flauta travessera–, un pal de pluja, unes acolorides campanetes i un timbal amb sorra. El tercer panell esdevé una pantalla on els músics aniran «pintant» a mesura que avança el muntatge. L’obra proposa un recorregut per les quatre estacions de l’any a través dels sons, els colors i altres elements que tradicionalment els hi associem. Des d’un primer traç en negre, de mica en mica els pinta-músics ens van rebel·lant un quadre d’estil mironià que, a mesura que van passant les estacions, es va tenyint de color.

Recórrer a l’univers de Joan Miró és un gran encert, perquè la seva paleta de colors i el seu traç estilitzat connecta moltíssim amb la mirada dels infants, tal com van demostrar fa un parell d’anys els creadors de la sèrie i la pel·lícula animada Mironins, guardonada amb un Premi Gaudí el 2021. Els intèrprets –el dia que jo hi vaig anar, la funció anava a càrrec d’Hector Canós, Cris Vidal i la mateixa Berta Ros– van dibuixant el quadre amb tota mena d’elements, des dels instruments a les mans, i contribueixen a la fascinació dels infants amb els seus moviments i unes melodies senzilles, però eficaces. Visualment i sonora, l’espectacle també recorda a l’univers de la premiada sèrie infantil Jasmine i Jambo estrenada el 2022 al nou canal SX3.

Al llarg d’aquesta audició musical il·lustrada hi van fent acte de presència fragments de les inevitables Les quatre estacions de Vivaldi o la Cançó de bressol de Brahms, però també unes cançons creades expressament per a l’ocasió que descriuen cada estació i que contenen un català força ric per l’edat del públic al qual s’adreça l’espectacle. Fa goig sentir com s’adrecen als més menuts mots tan genuïns com «jec», «enrogir» o «desfullar».

Després de picar de mans i d’algun crit genuí d’alegria –a la meitat de l’espectacle fins i tot una veueta va exclamar un «bravo» espontani– l’espectacle arriba a la seva fi i els intèrprets ens presenten els instruments que hem vist al llarg de la funció i al tècnic Carles Merodio, la tasca del qual és imprescindible perquè tot aquest engranatge de sons, llums i projeccions funcioni a la perfecció. Les famílies abandonen la sala i algunes es fan fotografies amb els intèrprets al vestíbul del teatre. Un mar de cotxets surt de les portes del Goya i un servidor torna a casa amb metro amb el somriure estúpid que sovint et queda a la cara quan reconnectes, de forma inesperada, amb la teva innocència soterrada.

Pintamúsica encara estarà en cartell al Teatre Goya els diumenges 21 i 28 de gener i els dies 10 i 16 de març. Aquesta darrera data és ideal per aquelles famílies que vulguin participar en el gran repte de «Cap butaca buida», que pretén omplir tots els teatres de Catalunya el dissabte 16 de març per celebrar el Dia Mundial del Teatre que, com sempre, tindrà lloc el dia 27 de març.