La paraula quàntica

La paraula és la gran protagonista de la literatura dramàtica. El fet escènic potser no la necessita, en un sentit estricte, però hi conviu de meravella. L’actor Arnau Vilardebò fa anys que practica, defensa i programa la narració oral en totes les seves formes, en espectacles sobre astronomia o mitologia i en cabarets literaris de tota mena. Ara mateix, el podem trobar a La Quàntica, una petita sala al carrer de Sant Lluís del barri de Gràcia (a tocar de Joanic). Lamentablement, la sala tancarà aquest mes de març. Algun soci capitalista a la sala?

La narració oral recorre Catalunya gràcies a les escoles, els centres cívics i les biblioteques. Fins i tot compta amb un festival propi: l’EVA, o el Festival en Veu Alta a les terres del Penedès. La vila de Gràcia és un dels epicentres de l’oralitat a la capital catalana, amb un espai dedicat al gènere com La casa dels contes (al carrer Ramón y Cajal), i Arnau Vilardebò és un dels agents més implicats en la causa. El 2011 va obrir la Ruqueria Querubí (al carrer de La Perla), sota el paraigua del seu projecte “Dit i dit. Espai de la paraula”, i el 2020 es va traslladar a un nou local al carrer de Sant Lluís, batejat com La Quàntica. L’afició de l’actor (amb una gran trajectòria i creador de la mítica Marató de l’Espectacle) per la mitologia i l’astronomia l’ha fet crear petits espectacles que han girat per mig món, gràcies al caràcter poliglot de l’intèrpret, que parla un anglès i un francès excel·lents.

Aquestes darreres setmanes he visitat La Quàntica en un parell d’ocasions, i he pogut comprovar com l’ànima d’un espai teatral es troba, sobretot, en l’esperit de qui el porta. Vilardebò et rep al vestíbul i et cobra l’entrada amb un somriure. Si li toca actuar, com al seu cabaret Fes-te un Hamlet, actua. Si la companyia és invitada, com els Escarlata i el seu C.U.L. (Col·lecció d’Universos Latents), fa d’acomodador i assisteix els artistes en el que faci falta. Les dimensions reduïdes de la sala (una trentena de butaques) i el fet que la major part del públic estigui format per amics, coneguts i saludats, demostra que aquest és un projecte amb què Vilardebò no es vol fer (ni es farà mai) ric. De la mateixa manera que a Barcelona tenim milionaris que obren llibreries (benvingudes siguin), on són les persones amb calés i disposades en invertir en teatre? Què és més deficitari, una llibreria o un teatre?

La Quàntica ha anunciat que tancarà aquest mes de març, per tant, aquestes seran les darreres oportunitats de veure les següents propostes en aquesta petita i acollidora sala del carrer de Sant Lluís. Fes-te un Hamlet és un cabaret literari sobre el personatge més conegut de Shakespeare: Vilardebò reuneix cultura i anècdotes, llengua i traducció en una proposta senzilla i simpàtica, on està acompanyat pel músic Xavier Tasies a la percussió. Aquest espectacle es podria complementar perfectament amb el Hamlet.01 de Sergi Belbel, en què l’actor Enric Cambray va desgranant el primer acte de la tragèdia. Idea per a programadors: es podria programar el primer com a aperitiu del segon. Fes-te un Hamlet es podrà veure per darrer cop a La Quàntica aquesta setmana, de dijous a diumenge.

El dimecres 13 de març serà la darrera ocasió de sentir Els humors musicals del capità Hume, un concert de viola de gamba del músic Santi Mirón. Una vetllada protagonitzada pels Musicall Humors del compositor escocès Tobias Hume, una obra de 1605 que és un veritable monument a la viola de gamba. Finalment, del 14 al 17 de març Arnau Vilardebò recuperarà 88 infinits, una proposta sobre mitologia i astronomia protagonitzada per ell mateix i els astrònoms Albert Pla (no confondre amb el músic) i David Iglesias. L’espectacle consta d’un planetari frontal per on els espectadors podran passejar (visualment) per les vuitanta-vuit constel·lacions. Atenció: el dissabte 16 de març tindrà lloc a tota Catalunya Cap butaca buida, una iniciativa que pretén omplir totes les platees del país per convertir-se en la gran Diada del Teatre. Per què no omplir, també, La Quàntica?

La paraula no és l’única protagonista d’aquest espai escènic, on ja hem vist que també hi ha lloc per a la música o l’astronomia. El cap de setmana passat hi vam poder veure C.U.L. (Col·lecció d’Universos Latents) dels imprescindibles Escarlata: una proposta on Jordi Aspa està sol en escena, acompanyat per objectes, joguines i un timbal. La latència de les coses o el caràcter efímer d’un humil llumí protagonitzen una proposta delicada i juganera (i amb un punt de “patilla” marca de la casa) com ho són totes les dels Escarlata. Aspa vesteix una fantàstica granota de treball, confeccionada per Jorge Dutor i feta a partir de teles de matalassos antics. Aquest circ en miniatura ens demostra que un simple cabell humà pot tenir tanta o més força que la corda més dura i resistent. Circ capil·lar en una sala per a trenta espectadors? Un sí molt fort.

Hi haurà vida per al projecte d’Arnau Vilardebò més enllà del tancament de La Quàntica? Esperem i desitgem que sí. De moment, encara podeu descobrir aquest espai fins al pròxim 17 de març. Passat aquest dia, esperem que Vilardebò resisteixi i continuï desfilant gràcilment per la vida i pel teatre. Com un llumí equilibrista sobre un cabell a manera de corda fluixa.