La nostra ciutat, un Wilder inèdit a Catalunya

El Teatre Lliure presenta el primer muntatge professional de La nostra ciutat, una de les obres més representatives de l’esperit estatunidenc. Aquest text, un dels més coneguts de Thornton Wilder, es podrà gaudir fins al 12 de novembre. Wilder és un dels dramaturgs estatunidencs més importants del segle passat, juntament amb Tennessee Williams i Arthur Miller. Les seves obres teatrals formaren un diagnòstic molt característic de la societat dels EUA.

La nostra ciutat (Our Town, en anglès original) és un recull d’històries on el protagonisme recau en diferents famílies que es relacionen entre elles. L’obra realça el caràcter extraordinari que suposa viure dins de la normalitat quotidianitat d’una ciutat tranquil·la on no passa res. En aquest context, els successos més anodins esdevenen sorprenents. La nostra ciutat és tan rellevant al EUA que, segons diuen, es representa com a  mínim un cop cada dia.

L’obra narra el que succeeix a la vila de Grover’s Corner al llarg de dotze anys. “La mirada pretén mostrar les esquerdes d’una comunitat que a priori pot semblar idíl·lica”, segons explica Ferran Utzet, director del muntatge. Wilder empra la figura del poble com una excusa per parlar de la gran malaltia de la societat capitalista, que segons Utzet, porta la llavor del mal: l’individualisme. Es tracta, doncs, de partir de l’individualisme per acabar parlant de l’universal: “veure com els conflictes que ens han precedit són configuradors de les dinàmiques dels conflictes actuals”.

L’obra, que es mostra primerament com a costumista, proposa amb la seva revisió a càrrec del dramaturg Llàtzer Garcia, nous enfocaments, que s’apropen més al nostre context. La mirada de Garcia ha conferit una nova i subtil lectura feminista, aportant actualitat a la trama mitjançant nous enfocaments a certs personatges que, tradicionalment, s’han considerat secundaris en l’acció de la trama.

Wilder fou un esforçat humanista. Aprofità les seves obres per subvertir, reinterpretar i reconfigurar els postulats i les tècniques del «Teatre èpic» propugnats per l’alemany Bertolt Brecht. Mentre que per a Brecht l’eix central de la narració és la societat, que l’empra de fil conductor per parlar de la repressió estatal i del seu monopoli de la violència, Wilder prefereix situar l’ésser humà i les seves vivències en el centre del seu cosmos creatiu. El subjecte esdevé en Wilder la veritable matriu de la qual es deriven les diferents històries que vol contar.

El «Teatre èpic» té com a finalitat situar l’espectador fora de l’obra, trencar els mecanismes d’identificació de la ficció per evidenciar els engranatges alienadors que ens dominen. Això es reforça mitjançant l’ús de certes tècniques teatrals que conviden als assistents a submergir-se dintre de la trama des d’una òptica crítica que impedeixi qualsevol empatia envers els seus personatges. Wilder aplica una gran varietat dels recursos brechtians, com els constants diàlegs meta-narratius o l’aparició d’un narrador que presenta tota l’obra, perquè l’espectador entri al seu món des d’una perspectiva diferent a les dels drames familiars tradicionals.

L’obra, que serà representada a la italiana, amb un repartiment de luxe i força nombrós -una quinzena d’intèrprets a escena- pretén fugir de la concepció hel·lènica del teatre. Al teatre clàssic els espectadors han de patir el mateix que els personatges. El «Teatre èpic», emperò, fuig d’aquesta visió per posar als espectadors al centre. Ells són els veritables protagonistes; l’obra no és feta per tal que els assistents s’identifiquin amb els personatges que hi apareixen, ja que aquests són només una excusa per fer néixer dintre nostre un sentiment de consciència.

Entre el nombrós elenc hi trobem noms destacats com Rosa Boladeras, Guillem Balart, Oriol Genís, Paula Malia, Carles Martínez, Rosa Renom, Isabel Rocatti, Tai Fati o Albert Triola. Tots ells configuren els individus emprats per a Wilder per parlar dels mecanismes socials que ens alineen, a l’estil de Brecht. Una mirada crítica al model idíl·lic de la societat estatunidenca acompanyada dels figurins de Berta Riera i d’un espai escènic dissenyat per Josep Iglesias.