Tradicionalment, passada la voràgine del Grec, la cartellera escènica barcelonina s’apagava fins al setembre; sovint, fins als volts de la Mercè. Ja fa uns quants anys, però, que aquesta tradició trontolla. Al principi van començar a qüestionar-la uns pocs espais escènics, amb el Versus i el Gaudí capitanejant la dissidència, però amb el canvi d’usos i costums que va comportar la crisi financera del 2008, cada cop més teatres han continuat programant i exhibint espectacles tot l’agost; avançant, així, l’inici de la nova temporada a principis de setembre. Enguany, després del sacseig provocat per la pandèmia, nous equipaments com el Teatre Condal o el Poliorama s’han apuntat a insuflar vida a l’exigua cartellera canicular.

‘Angle Mort’, Sala Versus Glòries

Abans que Ramon Godino i Jofre Blesa es fessin càrrec del Versus, el seu fundador, Ever Blanchet, ja va ser un pioner de la programació estival. Des del 2002, la Versus no ha fallat a cap cita estiuenca i els nous gestors del teatre no han volgut trencar amb aquesta tradició, marca de la casa. Aquest agost la gent d’Apunta Teatre, la productora que gestiona la sala, han decidit recuperar la comèdia Angle mort, escrita a dues mans per Roc Esquius i Sergi Belbel, que ja es va exhibir de gener a març amb força bona acollida. A més a més, la sala ofereix invitacions als professionals de la salut en el marc de la campanya “Gràcies sanitaris“, endegada amb la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

La dramatúrgia de l’obra, una veritable peça d’orfebreria que ens mostra una mateixa situació des de dos angles diferents, va descabdellant de mica en mica la trama d’un acomiadament forçat en una petita empresa, plena de malentesos, traïdories i secrets ocults. La direcció del veterà Lluís Elías (antic membre de Els Joglars) ens ofereix una comèdia entretinguda, amb retocs i millores des de l’estrena original, per passar amb alegria les tardes d’estiu fins al 12 de setembre.

‘Alguns neixen estrellats’, Teatre Condal

Joan Pera, patrimoni vivent del teatre català, i el televisiu i polonesc David Olivares, van coincidir per primer cop a l’adaptació escènica d’El fantasma de Canterville, estrenada al Condal fa tres anys. Ara hi tornen, sota la direcció d’Enric Llort, amb un tête-à-tête còmic escrit pel mateix Pera inspirant-se en el protagonista de la sèrie d’humor de la BBC N’hi ha que neixen estrellats: Frank Spencer, que l’actor va doblar al català quan TV3 va decidir emetre-la el 1985.

Un polifacètic Olivares encarna diversos personatges que intenten ajudar l’Albert Ametller i Amargant –el Frank Spencer català interpretat per Pera- a trobar feina. Amb picades d’ullet constants als clàssics universals de la comèdia, com Mr. Bean o l’inspector Closseau, ambdós viuran diverses situacions còmiques que faran les delícies dels seguidors de Pera i de la sèrie original. Estarà en cartell fins al 15 d’agost i no hi faltarà el mític: “Oh, Betty!”

‘El temps que conta’, Teatre Gaudí

El Gaudí, un altre dels veterans de la programació d’estiu, manté en cartell la comèdia dramàtica de Virgínia Sànchez que va estrenar dins del Festival Grec de Barcelona: El temps que conta. La mateixa Sànchez ha dirigit l’obra i interpreta un dels personatges del trio protagonista juntament amb Óscar Jarque i Carlos Martinho, dos germans que es retroben al funeral del pare després d’un temps de distanciament.

Toni (Martinho) pateix d’atàxia de Friedrich, una malaltia hereditària neurodegenerativa, i mentre espera l’arribada de l’ambulància adaptada que l’ha de retornar al centre on viu, intentarà refer els llaços amb el seu germà Aitor (Jarque). Una hora decisiva que marcarà el futur de la relació entre els dos germans i a la qual podrem assistir fins al 22 d’agost.

‘Bodas de Sangre o el Funeral que el poeta no tuvo’, Teatre Poliorama

Fa quatre anys, la companyia Projecte Ingenu, capitanejada pel director Marc Chornet, estrenava al Teatre Akadèmia una versió contemporània de Yerma. Ara tornen a Lorca amb l’estrena al Poliorama d’un text que, també fa quatre anys, la companyia La Perla 29 ja va muntar amb una versió més clàssica: Bodas de sangre.

Com ja van fer amb Yerma, els ingenus actualitzen aquestes bodes per mostrar-nos que l’imaginari lorquià no se circumscriu, només, a un temps i un folklore determinat. Amb una dramatúrgia a càrrec de la solvent Anna Maria Ricart, han barrejat el text original de l’obra amb documents i escrits de l’època que testimonien els moments més importants de la biografia de Lorca, encarnat a escena pel bailaor Jesús Blanco. Estrenada al maig a la Mostra d’Igualada, ara farà (de moment) 12 representacions més al Poliorama, de l’11 al 22 d’agost.

‘Urban Nature’, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

És teatre? És una exposició? Una pel·lícula? Una instal·lació? El col·lectiu alemany Rimini Protokoll, referent indiscutible del teatre postdramàtic europeu, ha fondejat a Barcelona, gràcies al Festival Grec, amb la seva darrera creació, Urban Nature, que es podrà visitar al CCCB fins al 19 de setembre. Una experiència immersiva sobre les diferents realitats i lectures subjacents al concepte de “cuitat”. Una bona oportunitat per endinsar-nos en els camins híbrids i sempre sorprenents de la dramatúrgia postdramàtica.

Però no patiu, com diu el nostre cronista Oriol Puig Taulé, “és una peça molt accessible”, no comporta cap dificultat tècnica ni se us requerirà una interacció desmesurada. I les reflexions de les set persones reals que hi coneixerem podrien ser les de qualsevol altre ciutadà del món. Una proposta grupal que, per alguns, serà més immersiva que per altres, amb el risc o l’encert de sentir-se part d’un videojoc de simulació social estil Sims.

• 

  Primera persona

  Submergir-se a les profunditats de la ciutat

  Orsolya Gazdagi

Monòlegs, màgia i teatre en línia

Més enllà d’aquestes propostes concretes, cal recordar que a Barcelona hi ha altres espais escènics que gairebé mai deixen de tenir activitat. Parlem dels espais especialitzats en monòlegs, espectacles d’improvisació i d’il·lusionisme com ara el Teatreneu o el Cafè-Teatre Llantiol, ben coneguts per la seva multiprogramació i que durant tots els mesos d’estiu segueixen oferint una programació ben diversa.

I per aquells que no us vulgueu moure de casa, us recordem que la irrupció de la pandèmia ha aguditzat els sentits dels productors escènics i que cada vegada més proliferen les opcions de consum escènic en línia. Si no voleu venir a Barcelona, o no us voleu moure del sofà, us encoratgem a explorar les interessants propostes que trobareu a la Sala Online del Teatre Lliure (Lliure al Sofà, Clàssics per a Criatures o Teatre Radiofònic) i al TNCDigital.