George Kaplan: Bilderberg, identitats col·lectives, Zeitgeist

Dijous a la nit s’estrenava a la Sala Beckett George Kaplan, escrita pel dramaturg francès Frédéric Sonntag i dirigida per Toni Casares. Una comèdia política que es pregunta pel paper de les ficcions en una realitat tremendament contemporània. Estructurada a mode de tríptic, amb tres parts que poden funcionar de manera independent però que tenen més lligams dels que pot semblar a priori, l’obra de Sonntag s’organitza entorn a George Kaplan, la figura enigmàtica de North by Northwest (Alfred Hitchcock), una identitat fictícia inventada per la CIA que per error acaba interpretant el personatge de Cary Grant.

A la primera part assistim a una trobada d’un grup d’activistes que decideixen adoptar una identitat col·lectiva per denunciar la deriva cultural del món capitalista. Una proposta que no pot deixar de recordar-nos la figura de Luther Blissett, una de les més famoses identitats col·lectives de les passades dècades, que seguint les propostes de Ray Johnson – Gran Mestre del Desordre de la Performance Còsmica Neoista –, Fluxux i la Vaga d’Art, es proposà dur el pànic als santuaris de poder a partir de l’aniquilació de la individualitat.  La segona part ens situa al centre d’un procés creatiu, un grup de guionistes que treballa per un misteriós client elabora la trama d’una ficció indeterminada, l’objectiu de la qual és justificar la invasió del país A per part del país B sense mostrar les raons veritables d’aquesta invasió. Per acabar, Sonntag situa l’acció durant la reunió d’un govern a l’ombra – heu sentit a parlar del Club Bilderberg? – que se servirà de les ficcions en circulació per a satisfer les seves pròpies necessitats i justificar un control cada vegada més asfixiant de la vida dels individus.

La proposta de Toni Casares situa el públic al voltant de l’escenari, i transiciona entre una part i una altra fent us de petites presentacions audiovisuals de Ramon Ciércoles i Mar Orfila, que tot i facilitar els canvis a vegades poden ser una mica massa òbvies. Destaquen les interpretacions brillants de Sara Espígul i Francesc Ferrer, i mereix especial atenció la traducció de Carles Batlle.

El text de Sonntag ens fa pensar en Zeitgeist, una sèrie documental estrenada al web l’any 2007 que s’encarregava de desmuntar una sèrie de ficcions àmpliament acceptades per la societat i culpables de funcionar com a excuses perquè els ciutadans acceptem cada cop més sistemes de control de les nostres vides: el mite del Cristianisme, la conxorxa de l’11-S i el monopoli dels diners. George Kaplan és un text més que actual, i que ens obliga a fer un pas endarrere i mirar amb uns altres ulls les relacions entre el que passa al nostre voltant, des del nivell més micro al més macro. Pensat com una comèdia política, aquest to de comèdia decau una mica cap al final, com més allunyats ens sentim del que passa a l’escena; és inevitable sentir-se lleugerament identificat amb la situació del grup d’activistes ara que som en l’època post-15M, o identificar en les seves diatribes sobre el sistema assembleari alguns dels més famosos gags i acudits sobre aquest sistema d’organització (“Votem per saber si la reunió ja ha començat?” “Votem per saber si hem de votar que fem una discussió lliure o si cadascú parla de forma ordenada?”).

No us deixeu perdre la proposta de la Sala Beckett per aquest estiu, una interessant reflexió que ens obliga a situar-nos i pensar com ens relacionem amb les ficcions que dirigeixen – moltes vegades sense que en siguem conscients – el que passa al nostre voltant.  El món es podria dividir entre els que desconfien de les ficcions que circulen a través dels mitjans oficials, els que desconfien de les ficcions que circulen a través dels mitjans no-oficials, i els que desconfien de tot tipus de ficció. George Kaplan, de Frédéric Sonntag, ens fa veure que independentment de amb quin dels tres tipus ens identifiquem, no deixem de ser un personatge més de l’entramat d’històries que conformen el món contemporani, unes històries que moltes vegades no sabem qui ha escrit. Potser George Kaplan? I qui (o què) és George Kaplan? Un activista? Un home normal? Una identitat col·lectiva? Una gallina?