Un Tantarantana en revisió

La temporada vinent el Teatre Tantarantana farà trenta anys que ofereix programació escènica de manera interrompuda a la ciutat de Barcelona; primer des del carrer del Born que va donar nom a la sala i després des del carrer de les Flors del Raval on va mudar-se el 1996. Aquesta llarga –i prolífica– trajectòria ens ha donat moltes alegries i ha viscut diversos punts d’inflexió. La nova temporada es perfila com un d’aquests moments crucials, ja que l’equip directiu del teatre, amb Ferran Murillo al capdavant, vol prendre perspectiva per replantejar-ne el funcionament.

Façana del Teatre Tantarantana. | Imatge: ACN

Murillo reconeix que la temporada passada ha estat “complexa”, però que la que comença ara “serà encara molt complicada” i adverteix que no es pot abaixar la guàrdia perquè “caldrà una temporada més, ben bé fins a la 2022-23, per recuperar el que teníem”. Igualment, assenyala que la recaptació de la temporada 2020-21 ha caigut un 37% respecte a la del 2019-2020 –que fins al març encara es va poder desenvolupar amb normalitat– i que si es comparen les xifres amb les de la temporada 2018-19, l’última precovid, el descens de la recaptació és de gairebé un 55%. El nombre de funcions també s’ha reduït a la meitat respecte a la temporada 2018-19.

És per aquest motiu que enguany han decidit reduir el nombre de funcions per focalitzar el màxim de recursos i energies possibles cap a les companyies que acullen en la seva vessant de Fàbrica de Creació, títol que ostenten des del 2017. Així doncs, el Tantarantana passarà d’oferir unes 500 representacions per temporada a una mica més de 300; allargarà el màxim possible l’exhibició dels espectacles programats a les seves dues sales (Àtic22 i Baixos22), oferint-los, com a mínim, tres setmanes en cartell i, per primera vegada a la seva història, prescindirà de la programació familiar. Una difícil renúncia que, depenent de com funcioni la temporada, pot ser temporal o definitiva.

La temporada arrencarà diumenge 5 de setembre, al terrat de l’edifici, amb un monòleg de Daniel Veronese, interpretat per Mireia Gubianas i dirigit per Jorge Sánchez, titulat Adela (Women’s White Long Sleeve Sport Shirts). Als Baixos22 la temporada començarà el pròxim 8 de setembre amb Una intervenció, un text de Mike Barlett dirigit per Sílvia Sabaté, que ens parlarà de l’amistat, la cooperació i l’ajuda, sigui entre amics o països.

Mireia Gubianas protagonitza el monòleg ‘Adela’ de Daniel Veronese. © Ramon Ferrandis

Precisament, la programació d’aquesta temporada girarà al voltant de temes com l’amistat i la família, però també el conflicte, la violència i la identitat social; conceptes candents en una època convulsa com la que ens ha tocat viure, segons va assegurar Murillo. Malgrat els canvis, la sala mantindrà la seva programació escolar i seguirà amb el projecte de teatre comunitari PI[E]CE desenvolupat, des de fa deu anys, en col·laboració amb l’Institut Milà i Fontanals del Raval.

Pel que fa a El Cicló, les residències triennals de creació que li van valdre al Tantarantana el sobrenom de “la casa de les companyies”, es planteja un final d’etapa amb un replantejament global del projecte. És per aquest motiu que enguany no s’obrirà una nova convocatòria per a companyies malgrat que n’hi hagi dues que finalitzen el seu cicle de residència: La Pulpe Teatro i Paradiso 99, que estrenaran textos de Denise Duncan i Begoña Moral al març i a l’abril, respectivament.

La temporada 2022-23, les últimes creacions d’Obskené, Produït per H.I.I.I.T i la companyia El Martell clouran El Cicló que es revisarà per reduir-ne el nombre de participants i, potser, encaminar-lo cap a un programa de suport a la direcció més que no pas a les companyies. Murillo justifica aquest canvi al·legant que quan va néixer El Cicló, un llunyà 2014, “era necessari perquè no hi havia programes de suport a la creació, però que ara potser ja no ho és tant perquè els darrers anys s’han multiplicat.”

Sigui com sigui, el que és segur és que les residències artístiques de temporada, és a dir, anuals, endegades l’any passat per pal·liar la crisi del sector provocada per la pandèmia, seguiran funcionant. De fet, el Tantarantana ha teixit complicitats amb altres agents escènics del país per potenciar aquest tipus de residències; així doncs, fruit d’aquestes complicitats, el Col·lectiu Que No Salga de Aquí estrenarà la setmana vinent, a FiraTàrrega, Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig.

‘Hermafrodites a cavall o La rebel·lió del desig’ s’estrenarà a FiraTàrrega
després d’haver fet residència al Tantarantana. © Pau Masaló

Igualment, el teatre ha col·laborat amb el projecte dels Graners de Creació del País Valencià per a la concepció del nou espectacle de la ballarina Julia Irango, amb la Mostra d’Igualada per a la nova proposta de la companyia Tèntol, i amb la Sala Versus Glòries, en el marc dels Teatres de Proximitat a Barcelona, una marca que agrupa 11 sales, per al nou espectacle de la companyia Càlam. Algunes d’aquestes propostes podrien passar pel Tantarantana la temporada 2022-23.

Tanmateix, aquesta temporada ja podrem veure alguns dels espectacles nascuts de les residències de la temporada passada: Te deix, amor, la mar com a penyora, adaptació escènica del relat homònim de Carme Riera que la companyia Les Fugitives estrenarà a l’Àtic22 a l’octubre; Safareig (anàlisi semàntica de l’amor), de Marià Llop i la companyia Com un llum, que s’estrenarà al novembre; i el muntatge del text guanyador del Premi Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2020, Goyo, d’Alberto Ramos, que clourà la temporada de l’Àtic22 al maig i que és un dels espectacles guanyadors de la convocatòria oberta pels Teatres de Proximitat a principis d’any.

Judith Corona, Rafaela Rivas i Gina Clotet a ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’ © Ariadna Pujol

El Tantarantana també acollirà la 5a edició de RBLS, el Festival de Teatre Jove, amb obres com Cry Babies, de la companyia The Followers, que ja va passar per l’Antic Teatre, o el retorn de Lázaro, la versió rapera del Lazarillo de Tormes que vam veure fugaçment al juny; i repescarà el Combat de negre i de gossos de Koltès, que s’hauria d’haver estrenat durant el Festival Grec si no ho hagués impedit la covid-19, i La Ruta de la Palta de Projecte Ingenu, que es va veure a la Nau Ivanow.

Entre la trentena de produccions que configuraran la temporada també hi trobarem la versió escènica de la primera creació radiofònica del Teatre Lliure, El gegant del pi, de Pau Vinyals; el monòleg musical Tómbola; una peça de teatre d’objectes provinent de la Red de Teatros Alternativos titulada M.A.R., i diverses obres de dramaturgues estrangeres com la canadenca Sarah Berthiaume (Nayotaimori, espines del sistema), la britànica Caryl Churhcill (El desig del cor) o la israeliana establerta a alemanya Sivan ben Yishai (Amor, un exercici argumentatiu), en un muntatge de la nova companyia Unter den Linden que, amb el suport del Goethe Institut, promet descobrir-nos més autores berlineses contemporànies.

La projecció internacional també girarà al voltant de Laguna memoria, un text escrit per cinc dramaturgs de Barcelona i cinc de llatinoamericans; deu autors que van ser seleccionats per participar en el taller de contaminació dramatúrgica que la sala va realitzar el juliol en el marc del Festival Grec. Així mateix, el Tantarantana seguirà amb el seu projecte d’intercanvi de dramatúrgies que estableix vincles entre la dramatúrgia catalana i la iberoamericana; enguany el país convidat serà Mèxic.

Una temporada de revisió, a l’espera de redefinir el projecte del Tantarantana, encara pendent de la rehabilitació del segon pis de l’edifici del carrer de les Flors 22, per tal de completar els serveis que aquesta Fàbrica de Creació pot oferir a les companyies i a la ciutadania en general.