PSiRC al Circ d’Ara Mateix

Aquest cap de setmana passat ha començat el cicle Circ d’Ara Mateix al Mercat de les Flors, que fins al 5 de juny presentarà 10 espectacles de petit i mitjà format amb la voluntat de mantenir la proximitat amb el públic. Una altra de les característiques en comú de les propostes, a part de ser pràcticament totes d’artistes locals, és la reflexió sobre la contemporaneïtat i les preocupacions que marquen el nostre present. En el cas de Després de ToT, de la companyia PSiRC, la proximitat amb el públic es dona dins una carpa instal·lada a la Plaça Margarida Xirgu i la reflexió sobre la contemporaneïtat es fa des d’un escenari futurible postcanvi climàtic i postpostmodern, és a dir, postToT.

PSiRC és una companyia de circ –o més aviat, una família circense- que neix el 2011 amb un primer espectacle d’èxit, Acrometria, del qual han fet més de 200 representacions en gires per Europa i Amèrica Llatina durant set anys i amb el qual han guanyat diversos premis. Ara, sota la direcció de Rolando San Martin, la companyia proposa una saga de quatre episodis per parlar del present des del futur, dedicant un capítol a cadascun dels personatges-membres de PSiRC: Benet Jofre, Wanja Kahlert, Adrià Montaña i Anna Pascual (intèrprets i, conjuntament amb el director, encarregats de la dramatúrgia). Al cicle del Mercat s’hi han presentat els dos primers episodis, els altres dos es presentaran al juny al TNC per mostrar el muntatge final al Festival Grec 2022, que n’és coproductor conjuntament amb el Mercat, La Grainerie, Nilak, Toulouse Métropole i la Fira Trapezi de Reus.

Dins la carpa, que ens evoca la imatge del circ més tradicional, trobem una comunitat circense vivint a la vora d’un Pantà, allunyat de tota civilització i assetjat per un monstre que no apareix mai, i presidit per un niu de cigonyes. Amb un to bandarra i punki, PSiRC articulen un seguit de situacions que, centrades en algun dels membres a mode de spin off del que serà l’espectacle final del Grec, van dibuixant una realitat surrealista però plausible. Ple de referències cinematogràfiques i audiovisuals de la cultura general, música clàssica i contemporània, la companyia es riu del món d’avui, de nosaltres i d’ells mateixos, no per superioritat moral ni condescendència, tampoc per nihilisme. Més aviat representen amb cert optimisme com un grup ben avingut de persones pot viure i sobreviure enmig del no-res selvàtic, un no-lloc atemporal en què les preocupacions més bàsiques, a banda del menjar, tenen a veure amb les motivacions més íntimes i peculiars de cadascú. El primer capítol, “De quan Zeus es va fer vegà, el malson de la mort i les mosques salvatges”, tracta de l’activisme ecologista, de l’extinció de les abelles i de la desaparició del cinema. El segon, “De quan Alexa, la seva roba a Humana i el número de ventrilòquia” reflexiona sobre la infantesa, el gènere i l’emancipació juvenil.

Per algú poc acostumat a veure circ contemporani és molt engrescador assistir a un espectacle tan divertit i lleuger, en què s’aprecia la versatilitat del cos de l’artista de circ, però també la capacitat interpretativa i de creació poètica –ja que els mateixos intèrprets creen l’univers en què actuen. A diferència de la dansa, que potser utilitza un llenguatge més abstracte, o el teatre, que potser s’apropa més a la literalitat, el circ sembla tenir la capacitat de transmetre idees i emocions d’una manera molt intuïtiva. La paradoxa és que aquesta intuïció la donen cossos i objectes en situacions físicament controvertides, és a dir, gens intuïtives, però que a la vegada són capaços d’explicar la història més senzilla. Així, es representa una experiència o visió de la realitat de tal manera que la tècnica i l’espectacularitat queden pràcticament cobertes pel sentit produït, un sentit que en la contemporaneïtat és cada vegada més metareflexiu i autoreferencial. En paraules de Victor Bobadilla Parra (Investigador de circ contemporani i coordinador artístic de La Central del Circ): “pensar cap al servei d’una dramatúrgia en llibertat d’expansió, però amb una responsabilitat inconclusa.” En el cas de PSiRC, es fa evident que la responsabilitat està en la coherència amb un mateix envers l’entorn, els altres i la pròpia proposta creativa, i que per això mateix no hi ha una conclusió política possible a què arribar.

El cicle ‘El circ d’ara mateix’ continua fins al 5 de juny. Podeu consultar tota la programació aquí.