Bach i Woolf visiten el Mercat de les Flors

El Mercat de les Flors ofereix una doble proposta que es podrà veure aquest cap de setmana i que està enfocada a les aigües turbulentes de la introspecció, la llibertat creativa i la resignificació dels espais, siguin aquests físics o artístics. Per una banda, Woolf, de la coreògrafa Natalia Jiménez, acostarà els espectadors a una lectura escènica de Virginia Woolf en clau d’autoretrat reflexiu i amb un discurs visual que combinarà so, text i moviment. Per l’altra, Mal Pelo torna a Montjuïc amb Highlands, que suposa el tancament de la tetralogia dedicada a Bach i amb què els seus creadors pretenen cercar l’indret anhelat: el lloc inhòspit, indeterminat i inabastable. Ambdós espectacles es podran veure fins al 30 d’octubre.

Sobre la primera, la creadora Natalia Jiménez suma forces amb la pianista Jordina Millà per, a partir de la literatura de Virginia Woolf (sobretot Una cambra pròpia), plantejar una peça introspectiva i intimista que convidi el públic a una experiència visual i sonora ambigua, inquietant i lúcida. Un viatge que serveixi als espectadors com a finestra amb vistes a una dimensió panoràmica abstracta, fèrtil i clarobscura per tal que, a partir de conceptes i referències universals i compartides, cadascú ocupi aquesta cambra amb la significació que vulgui, i amb total llibertat. Jiménez recorda la lapidària frase de l’autora, que deia que “una dona necessita diners i una habitació pròpia per a dedicar-se a la literatura”. Cal anar més enllà, però, i un cop tinguem l’estança, mental i físicament parlant, haurem de sortir-ne. La porta mai es tanca del tot.

Woolf es pot entendre com un itinerari sensorial i estimulant que considera múltiples escales, com un calidoscopi de perspectives o com un joc de miralls (i també de contraccions), a través del qual podrem visitar diferents racons de la nostra ment i acampar sobre un terreny que ens pot ser familiar i, alhora, impredictible. En qualsevol cas, aquesta oscil·lació entre una òptica més àmplia (l’espai, l’existència) i una més interna (el jo, el subjecte, l’emoció, la contenció), ens convida a ballar entre fronteres i línies difuminades del macro i el micro, de llums i ombres, i, en última instància, a reflexionar sobre l’univers i sobre qüestions metafísiques al mateix temps que no podrem evitar mirar-nos dins, cap a les nostres pròpies vísceres, per acabar escoltant-nos en un monòleg íntim decidit a ressonar cap a fora.

D’aquesta manera, so, òptica musical, paraula, abstracció, definició, dansa, discurs racional i espiritualitat conviuran en un conglomerat d’imputs sonors i visuals que serviran com a refugi en uns temps on, potser, ens caldria aturar-nos i contemplar activament el jardí que estem cuidant (més o menys bé, això ja dependrà de cada persona).

I parlant d’espiritualitat, precisament aquesta té a veure en la segona oferta que proposa el Mercat de les Flors (que a més coprodueix aquesta peça) en la programació d’aquesta setmana. Highlands serveix a la companyia catalana Mal Pelo, formada el 1989 per María Muñoz i Pep Ramis, per tancar la seva tetralogia dedicada a l’imaginari musical de Bach. En aquesta ocasió concentren la seva obsessió pel músic barroc en la sonoritat d’un paisatge, i dibuixen d’aquesta manera un entorn inhòspit, salvatge, silvestre, advers, però també agraït i amb una banda sonora expressa: un quartet de corda i un quartet vocal que ens clausuraran durant una estona en un recinte místic i hermètic, servint com a celestial oasi polifònic, poètic i, per què no, catàrtic. Tot, embolicat en un diàleg entre música clàssica, coreografia i formalisme.

A més dels components musicals, l’espectacle desplegarà vuit ballarins que dotaran la peça de moviment, sensualitat i corporalitat. Ramis, durant la presentació al Mercat, va voler subratllar que aquest és un treball “fruit d’una col·laboració molt profunda, coral i compartida, amb l’equip”. Highlands “conté música sacra, amb contrapunts de veus i cordes”, a diferència d’anteriors peces, que eren monoinstrumentals”. La companyia ens servirà com a bitllet per un “viatge molt emocional, que a nosaltres ens remou des de molt endins”, assegura el codirector (juntament amb María Muñoz). Un viatge on el que realment serà important és el camí, no el destí.

La música, a càrrec principalment de Joel Bardolet i Quiteria Muñoz, serà un dels puntals de la proposta. Bardolet explica que la concepció de Highlands ha implicat “una convivència amb la música molt diferent de la que estàvem acostumats, on hem hagut d’experimentar amb una música, la de Bach, que realment és molt juganera”. Aquests dies, doncs, tenim l’oportunitat de gaudir d’una obra espiritual que pregunta, que interroga i que transporta. Una peça creada en pandèmia, com afirmen els seus creadors, i que per tant parteix de la incertesa. Per aquest motiu, hi és present una necessitat de trobar-se a un mateix. Això es manifesta no només amb l’aspecte musical, sinó també amb la sincronia dels intèrprets, la posada en escena, l’atmosfera i la il·luminació.

Si voleu conèixer Highlands amb més profunditat, podeu llegir aquí la crítica que en feia Clàudia Brufau durant la seva primera estrena al Mercat de les Flors: