Poemes ben acabats

FIL A L’AGULLA (Serra d’Or 735, març 2021)

El poeta mexicà Octavio Paz deia que cada poema és únic. És esquerdar cada lletra, com va escriure Maria-Mercè Marçal. Joan Margarit explica que un bon poema mai no ha necessitat un esforç especial per ser comprès. Això no vol dir que darrere dels versos no hi hagi hores o dies de feina i que fins i tot l’ordre de les paraules sovint respongui a una complexitat no sempre fàcil de copsar a la primera.

Un poema pot ser un homenatge, una benvinguda o un comiat. La cançó de capvespre de Salvador Espriu o l’aire de matinada d’Elizabeth Bishop. I pot no ser res, una abstracció que cada lector interpreta a la seva manera. Pablo Neruda, un referent per a molts autors, considerava que la poesia neix del dolor. No hi estic gaire d’acord. És evident que alguns dels millors poemes han sorgit del patiment, però també n’hi ha de magnífics que descriuen la felicitat. Al final, la poesia és la vida; hi ha moments de tot i moments per a tot.

Miquel Martí i Pol ens va ensenyar que no s’esmena la vida ja viscuda i que no s’ha de sentir gaire pietat d’un mateix, i gràcies a Joan Maragall sabem que l’amor es nodreix de pensaments. També que l’amor finat és el més dolç oblit, una tempesta que al lluny es torna melodia, perquè així ens ho va traslladar Josep Carner.

La poesia també ajuda a pensar. Una de les afirmacions que en els darrers temps m’han cridat més l’atenció és de Louise Glück. La Premi Nobel va escriure al seu llibre Ararat que una llengua mor quan no necessita ser parlada. Hi estic molt d’acord i per això és important no només que protegim el català cada dia, sinó que fem l’exercici de cuidar els nostres autors. Un poema, com va escriure Martí i Pol, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li.

Aquest article d’opinió de Neus Tomàs ha estat extret de la revista “Serra d’Or” 935 de març de 2021.