Carla Simón. Els dies que han vingut i els que vindran

Llegim una conversa molt fluïda entre Pere Vall Karsunke i Carla Simón, directora de cinema coneguda, especialment, per Estiu 1993 i, recentment, Alcarràs, premiada amb l’Os d’Or de l’última edició del Festival de Berlín. Ens parla de la importància de la família a través d’aquests dos films i del curtmetratge Después también, així com de la manera com ha dut a terme el film Alcarràs, com va ser la selecció dels actors –no professionals– per a representar els personatges que tenia previstos, com va filmar les diverses escenes, les ganes i la seguretat que té per continuar dirigint pel·lícules i els diversos encàrrecs que està rebent últimament després de l’èxit d’Alcarràs, que resumeix amb una frase ben simple, però carregada de sentit: «L’amor familiar pot curar moltes coses.»

Narcís Comadira. El plaer de crear

Entrevistem el poeta i pintor Narcís Comadira, guardonat amb el Premi Crítica «Serra d’Or», la Lletra d’Or i la Creu de Sant Jordi. Coneixem com va començar a escriure poemes als catorze anys i com va conèixer els grans autors de la literatura catalana. Explica la seva influència dels poetes que fan música, dels seus estudis en filosofia i dels seus anys al seminari i al monestir de Montserrat. Parla del seu interès per la forma dels poemes, de com construeix un recull de poemes i reivindica el romanticisme. Finalment, comenta el seu punt de vista del Procés i la situació del català, i com ho fa per escriure o pintar en temps de guerra.

«La poesia no resol cap dels problemes que tenim en el món. Jo crec que l’art fa companyia. T’enriqueix. Ajuda al creixement personal.»

Rubió i Tudurí i l’arbre de carrer a Barcelona

Josep Gordi explica la feina que va fer Rubió i Tudurí per diversificar l’arbrat de les places i els carrers de Barcelona. Detalla quins eren els arbres que es plantaven a la ciutat fins a principis del segle XX i com van entrar espècies noves de diversos continents a partir del projecte per a jardins i places de Barcelona de Forestier i Rubió i Tudurí, com per exemple el ginkgo, l’acàcia de tres puntes, el castanyer d’Índia, l’acàcia del Japó, la paulònia… que podem trobar encara actualment.

Les «Rutes de la Llibertat»

Fermí Rubiralta ens dona a conèixer el projecte «Rutes de la Llibertat», promogut per la Fundació Reeixida que explica, desenvolupa i senyalitza els passos de frontera al nord i al sud de l’Albera que va fer servir l’independentisme català en la lluita antifeixista durant la Segona Guerra Mundial, per tal d’«expandir la història no prou coneguda de la participació catalana a la Segona Guerra Mundial amb la voluntat de contribuir a la democràcia a Europa i centrant-se en la recuperació de les llibertats nacionals».

Les columnes d’opinió de Lluís Permanyer, Maiol Roger i Mònica Terribas

Lluís Permanyer, a més de fer una dura crítica a la classe política, es queixa de la impunitat en les reincidències dels furtadors i en les ocupacions de pisos, que acaba sent un procés judicial llarg i car per al propietari de l’immoble afectat; Maiol Roger reflexiona al voltant de les anomenades «operacions Catalunya», les policials –baixar a les clavegueres per protegir els interessos de l’Estat– i les polítiques, concretament dues: la de Pere i el llop (prometre diàleg i milions) i la del paracaigudista (enviar un messies que ho solucioni tot). Cap ha donat bons resultats. Es pregunta si la solució seria preguntar a la gent què passa a Catalunya?; Mònica Terribas reivindica l’esperit crític de Joan Fuster i es pregunta si hem sabut transmetre’l a les generacions més joves.

La increïble aventura de «L’Esplai»

Jaume Fabre explica la història de les dues publicacions en llengua catalana amb la capçalera «L’Esplai». Una es va publicar del 1931 al 1936, i l’altra durant els anys 1979 i 1980.

Un moment eufòric

Francesc-Marc Álvaro reflexiona al voltant de l’autoestima dels catalans a partir del nou programa d’èxit de TV3, «Eufòria». Després de passar els moments més difícils de la pandèmia, ara en un context de guerra a Ucraïna i també de situació molt preocupant de l’estat de salut del català entre els joves, «aquest certamen d’aspirants a estrelles de la música suggereix una Catalunya optimista, satisfeta, empoderada i portadora d’una catalanitat moderna.» Afirma amb seguretat que «segur que el programa “Eufòria” ha fet augmentar l’autoestima de molts catalans.»

Federico Correa, la recuperació de la modernitat i com ser un senyor de Catalunya

Xavier Fabré revisa el vessant arquitectònic de Federico Correa, tot passant per algunes de les seves obres més interessants, com la reforma d’antigues cases de pescadors i la construcció d’altres per a estiuejants a Cadaqués; les seves intervencions en construccions fabrils, tant a la fàbrica Montesa com a la Godó i Trias; la construcció de l’edifici Monitor a la Diagonal de Barcelona i també la torre La Talaia. No deixa de banda, però, la seva manera de fer interiorisme, que era del tot nova a Barcelona i va crear escola.

Marta Pessarrodona evoca el personatge de Federico Correa a través de l’amistat que van mantenir fins al 2020, quan ens va deixar. Leopoldo Pomés va dir que «el Federico és un luxe per a Barcelona», més o menys. Pessarrodona ho va completar amb «ha estat i és un luxe per a Catalunya». I ho manté.

Una constel·lació anomenada Walter Benjamin

Walter Benjamin és un pensador fonamental per a entendre algunes de les tendències filosòfiques del segle passat. Per això, Fèlix Edo Tena celebra la traducció d’obres com Sobre el concepte d’història i Walter Benjamin. Avís d’incendi, que ha posat en marxa l’editorial Flâneur. Posa en valor Sobre el concepte d’història, un llibre valuós per la visió polièdrica que mostra de la història. Benjamin també hi fa «una crítica contundent a les democràcies burgeses, on la confiança en el progrés porta a aspectes insuportables com la quantificació i la mecanització de la vida, la reïficació de les relacions socials o la dissolució de la comunitat. Unes idees que, alhora, són clau per a entendre el monstre del feixisme». Finalment, Edo estableix lligams entre Benjamin i altres autors que des de Flâneur també han decidit traduir i posar a l’abast de tothom, com per exemple Baudelaire, Walser, Kafka, Canetti, Jabès o Sebald.

D’una llengua a una altra

Miquel Pujadó comenta alguns casos en què s’ha adaptat una cançó per ser cantada en una altra llengua, com també els casos en què s’ha adaptat al català cançons d’arreu, com ha fet Josep M. Andreu amb estàndards nord-americans. Concretament se centra en el cas de Brassens, que ha estat adaptat en català, francès, rus, alemany, italià, txec i molts altres idiomes, entre els quals l’esperanto, recentment; i el de Xavier Carles, adaptador i intèrpret de Léo Ferré.

L’impagable bàlsam de Pallassos Sense Fronteres

«Fins ara ens havien portat llibres, ordinadors, joguines, roba, menjar… Però vosaltres ens heu portat la vida», va dir el director d’una escola de Sri Lanka arrasada pel tsunami de 2004, després d’una actuació de Pallassos Sense Fronteres. Jordi Jané  explica la increïble, impagable i imprescindible feina que fan Pallassos Sense Fronteres arreu del món, allà on hi ha guerres, desastres naturals o pandèmies, per aixecar els ànims de la gent, petit i grans, i, en definitiva, per ajudar a recuperar la dignitat humana.

Menorca. L’embrió d’un cinema

Tariq Porter ens endinsa en la Menorca més autèntica i allunyada dels tòpics, el turisme i la publicitat, a través d’una mirada cinematogràfica pròpia. Ha xerrat amb tres joves talents emergents en cinematografia «que representen millor que ningú la mirada menorquina en el cinema»: Laia Foguet, Pep Salvador i Macià Florit.

Pedra pàtria, de Macià Florit, és un documental que ens aproxima a l’illa partint de la seva formació geològica i sociològica, i descriu la menorquinitat com ningú ho ha fet abans; Ca nostra, de Laia Foguet, evoca l’època més càlida de l’any a l’illa en el si d’una família, i Desletargia, de Pep Salvador, crea una espècie de poemari audiovisual que projecta a la pantalla la Menorca que només es veu quan s’hi viu.

«Ràdio Àfrica»: pensament, cultures i músiques negres d’aquí i d’arreu

Tania Sufara Adam, periodista, exmodel, productora cultural, va fundar el 2012 Radio Africa Magazine, una plataforma de pensament crític i difusió de la cultura africana. Coneixem els orígens moçambiquesos de la directora del programa que l’ha dut a dirigir «un espai

de pensament i de reflexió que sempre intento contextualitzar». La música és transversal: «No parlem gaire de música, de mites ni d’anècdotes, sinó que, a través de la música, parlem de colonització, de com d’arrelada està la ingerència estrangera al continent africà.»

Lectures

Per acabar, Vicenç Llorca ens ofereix la seva «Tria personal» amb les quatre novetats editorials que troba més interessants, seguida de les ressenyes, les notes de lectura i la pàgina de jocs, amb els mots encreuats de Màrius Serra i el sidoku de David Puertas.

Llegeix el número de setembre de «Serra d’Or» en paper o en digital.