Periodisme amb veu de dona

“Les periodistes som jutjades per ser dones, per estar solteres, ser boniques… En definitiva, som dones abans que periodistes”, ha sentenciat Eva Pomares, Directora General de Difusió a la Generalitat de Catalunya a l’inici de l’acte organitzat per l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) sota el lema “Més enllà de la paritat numèrica. Cap a un lideratge femení en les redaccions”. Germà Capdevila, president de l’APPEC, ha explicat que l’objectiu de la jornada, emmarcada en la celebració dels 40 anys de l’associació, era defensar que la presència de les dones als mitjans no només sigui numèrica sinó que també contempli les responsabilitats i les decisions de negoci per tal que d’aquí a quaranta anys la paritat formi part del panorama comunicatiu. “Espero que abans!”, ha afegit sorneguera Pomares.

L’acte, celebrat al Palau Robert i moderat per Josep M. Ganyet, enginyer informàtic i divulgador, ha comptat amb la presència de tres periodistes que han perseverat en l’ofici tot i haver viscut múltiples situacions de discriminació per raó de gènere. Les convidades eren Anna Sáez, directora del diari Segre, Laura Rosel, periodista i presentadora i Eva Pomares.

Les periodistes han explicat, en primer lloc, el pes que la maternitat ha tingut en el desenvolupament de la seva carrera. En aquest sentit, la periodista Laura Rosel ha apuntat que la xarxa familiar ha estat cabdal per superar les resistències: “He arriscat a estar moltes hores sense les meves filles” i ha afegit que, “la xarxa per poder triomfar és molt important, he necessitat l’ajuda dels avis”.

“Som dones abans que periodistes”, diu Eva Pomares.

Per la seva banda, Anna Saéz ha remarcat que és diferent que una dona tingui fills respecte a un home: “Els fills dels meus companys mascles sembla que no comptin i els nostres sí”. Per contra, Eva Pomares apuntava que el problema ja no és només tenir fills sinó també no tenir-los: “Les que no tenim família se suposa que sempre estem disponibles perquè com que no tenim res més a fer…” i, afegia que, “Això ho solucionarem el dia que desaparegui el sostre de vidre, quan les facultats i les redaccions estiguin plenes de dones”.

L’altra xarxa indispensable per a les tres periodistes és la que es construeix dia a dia entre dones. En aquest sentit, Anna Sáez ha explicat que ha començat a ser directora del diari Segre recentment i que una de les primeres felicitacions que va rebre va ser de l’Esther Vera, directora del diari Ara. “Això em va fer pensar que tenia una aliada”, compartia i, afegia, que falten models en els quals emmirallar-nos. Laura Rosel ha compartit que amb qui millor ha treballat sempre han estat dones: “El lideratge femení és més efectiu. Si tenim quatre punts a parlar amb vint minuts els tenim. No cal fer reunions amb llargs dinars i sobretaules…”, deia amb ironia.

 “Tots els meus caps sempre han estat homes”

Com que tradicionalment les dones no han ocupat llocs de responsabilitat, quan han pogut tenir-los han tingut més empatia, ja que havien estat molts anys en posicions inferiors: “Porto més de vint anys al Segre i sé el que cobren els redactors perquè jo estava allà fa poc i això genera empatia”, reflexiona Anna Saéz. Tant ella com Laura Rosel explicaven que tots els seus caps sempre han estat homes. “A final t’emmiralles en dones que vas coneixent, però sempre apareix la síndrome de la impostora perquè penses que no et mereixes ser-hi”, comentava Saéz.

En aquest sentit, les periodistes han valorat la campanya On són les dones, protagonitzada per un col·lectiu de dones que des de 2013 analitza la presència femenina als mitjans de comunicació de Catalunya i en denuncia l’absència. Laura Rosel, en aquest sentit, reflexionava sobre l’esforç general que haurien de fer els professionals de la comunicació per buscar la paritat: “Hi ha llistats de dones expertes i professionals i durant la pandèmia ho vam veure, vam parlar amb metgesses i epidemiòlogues. Hi ha dones per a cada sector professional”, sentenciava.

Com superar l’obstacle

El moderador de l’acte, Josep M. Ganyet ha preguntat a les tres periodistes com ho han fet per avançar malgrat les resistències que han trobat en el camí. Totes tres han coincidit que la clau és la passió per l’ofici. Eva Pomares afirmava que l’única manera de poder avançar és “estimant la professió, però això no vol dir que no puguem posar límits” i recordava que quan va començar a treballar acabaven de treballar a la una de la matinada, si calia. “Ara per sort, existeixen els tres torns”, comentava Pomares.

La taula rodona ha conclòs amb una revisió del panorama actual. Laura Rosel ha destacat la tasca de les periodistes d’esports: “Les dones estem demostrant que també sabem fer periodisme esportiu”. Amb una mirada posada en el futur, Eva Pomares ha reflexionat que el canvi de paradigma també beurà de l’evolució del mateix periodisme: “Hi ha moltes necessitats comunicatives diferents ara, però, és clar qui farà aquestes noves tasques? Les dones, que són les que obren consultories, es fan influencers i no treballen en els grans grups perquè no hi ha prou oferta”. Finalment, Anna Saéz ha manifestat l’esperança que diposita en els periodistes joves: “No visualitzo cap periodista jove que em pugui dir ‘nena’ com sí ho han fet altres”.