Un insult a la Filosofia (i als professors de Filosofia)

9.09.2017

El dimecres passat, 6 de setembre, la secretària del Consell interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, va adreçar una carta als directors dels centres d’educació secundària per informar-los dels canvis a les PAU d’aquest 2018. Podeu llegir-ne el comunicat de premsa aquí. El canvi més rellevant (i més lamentable) és el que afecta l’assignatura d’Història de la Filosofia: a partir d’ara, serà avaluada a la fase específica, i no pas a la comuna.

Ludwig Wittgenstein

Abans d’efectuar una breu anàlisi del contingut de la carta i del comunicat de premsa, del cinisme que s’hi amaga (sobretot en el titular), cal remarcar un parell de qüestions.

La primera: el Consell interuniversitari és un òrgan que no depèn del Departament d’Educació, sinó del Departament d’Empresa i Coneixement. Hi té res a dir, el Departament d’Educació, en aquesta decisió unilateral? Els sembla bé? O és que potser l’Educació va per una banda i el Coneixement va per una altra? Ja és curiós que en aquest país de savis, el Coneixement (així, amb majúscules) s’agermani sistemàticament, oficialment, amb l’Empresa, i no pas amb l’Ensenyament o l’Educació.

La segona: la carta arriba en un moment de desgavell polític extrem, a punt de començar el curs acadèmic i a pocs dies de l’onze de setembre. És casualitat? No ho crec: han triat aquest moment amb tota la (mala) intenció del món, per no fer soroll, perquè no se’n parli, perquè no hi hagi polèmica.

Però fem un cop d’ull al contingut de la carta, als arguments que donen per haver pres una decisió com aquesta.

El principal argument del Consell interuniversitari de Catalunya (CIC) és que cal “avançar cap a unes proves més competencials”. Bé, tenint en compte l’actual model d’examen d’Història de la Filosofia a la selectivitat, la pregunta és obligada: ¿que hi ha res més “competencial” que saber identificar les idees principals d’un text i detectar-ne l’estructura? ¿Que potser no és “competencial” el fet de redactar un text augmentatiu en què l’alumne aporti arguments propis per defensar una tesi filosòfica? ¿O saber definir breument, i de manera rigorosa, conceptes en el marc d’un text cabdal de la història del pensament occidental?

Fóra bo que els responsables del CIC aclarissin quin tipus de competències pretenen avaluar a partir d’ara. Si no ho fan, és pura retòrica, no és cap argument vàlid. No es pot justificar una decisió com la que han pres sense explicar, prèviament, per què l’examen d’Història de la Filosofia no s’ajusta al seu model suposadament competencial.

Suposem, però, que al llarg dels propers dies els membres del CIC ens expliquin, amb pèls i senyals, en què consisteix aquest model competencial aplicat a l’examen d’Història de la Filosofia. Aleshores, la pregunta és la següent: si el problema amb la Història de la Filosofia és el model d’exàmens fets fins ara, per què no es canvia el model d’examen i es deixa la Història de la Filosofia a la fase comuna de les PAU? I és que, tot i acceptar la tesi del CIC que el problema de fons és competencial, no tenim per què acceptar que la Història de la Filosofia s’avaluï a la fase específica. Què té a veure una cosa amb l’altra? No hi ha cap nexe lògic –ni causal, ni semàntic– entre la premissa i la conclusió perquè les competències que s’adquireixen estudiant Història de la Filosofia (competències com ara la reflexiva, la crítica, la dialògica i l’argumentativa, i també la competència social i cívica) són competències transversals i, per tant, són importants per a qualsevol carrera. De fet, són bàsiques!

Ho sento, senyors i senyores del CIC, però el seu principal argument no funciona, fa aigües per tot arreu. De fet, no és un argument amb cara i ulls, és una fal·làcia com una casa de pagès, una fal·làcia de manual perquè la conclusió no es deriva de les premisses. Volen una avaluació més competencial? Doncs aleshores canviïn el model d’examen d’Història de la Filosofia, però no posin la Història de la Filosofia a la fase específica. És tan senzill com això.

I si el que volen és posar l’examen d’Història de la Filosofia a la fase específica –i, en conseqüència, condemnar la Filosofia a un trist paper– perquè, senzillament, els ve bé, o perquè volen adaptar-se descaradament als dictats de la LOMCE, aleshores siguin honestos i no ens tractin d’estúpids fent-nos creure que «el Consell Interuniversitari de Catalunya acorda augmentar la rellevància (sic) de la Filosofia en l’accés a la universitat». De debò consideren que els professors de Filosofia –i tanta altra gent– ens mereixem aquest tracte? Que potser es pensen que tenim llana al clatell? Que ens mamem el dit? Vostès saben perfectament que posar la Història de la Filosofia a la fase específica de les PAU és el primer pas per aplicar la LOMCE a Catalunya. Per tant, estalviïn-se els subterfugis –i la pornografia de les bones intencions– i diguin les coses pel seu nom.

I acabo aquesta carta amb un parell de reflexions. En el comunicat de premsa del CIC, podem llegir-hi:

«Per a la secretària general del CIC aquest procés d’adaptació s’ha de fer amb cura i ha de comptar amb la complicitat de tots els àmbits implicats, l’universitari i el d’educació secundària.»

Quina barra que tenen! Com gosen parlar, vostès, de tenir cura i de complicitat després d’haver pres una decisió tan unilateral com aquesta? És d’un cinisme esfereïdor. I el despropòsit continua:

«En aquest sentit, la ponderació en les PAU 2018 d’Història de la Filosofia i de les assignatures per accedir als graus d’Arquitectura ja ha estat comunicada als directors dels instituts catalans.»

En efecte, ha estat comunicada, però no ha estat pas negociada ni consensuada. Però qui s’han cregut que són, vostès? A més, com s’ha pres aquesta decisió en el si del CIC? De quina manera? Ha estat unànime? Què n’ha dit el representant de la Filosofia? O és que directament no hi ha cap persona que representi la Filosofia –o les Lletres/Humanitats– en aquest Consell? On són els noms i cognoms de les persones que formen part del CIC? Quan es va votar aquesta decisió? Què va votar Qui? Els agrairia que intentessin –si més no, que fessin l’esforç de– respondre’ns aquestes preguntes.

Ferrater Mora

Finalment, cal fer notar que amb aquesta decisió tan consensuada, s’obligarà tots els estudiants de segon de batxillerat que vulguin anar a les PAU a examinar-se de la matèria d’Història d’Espanya, ja que no podran triar com fins ara entre les matèries de Filosofia o Història. La pregunta, altre cop, torna a ser obligada: amb quin dret vostès, membres del CIC, «condemnen» unilateralment tots els estudiants de segon de batxillerat a examinar-se d’Història d’Espanya a la selectivitat? Per què els estudiants dels cursos passats van poder triar entre Història i Filosofia i els estudiants d’aquest curs ja no ho podran fer? Amb quin dret vostès canvien les normes del joc a mitja partida?

Els professors de Filosofia (i els estudiants, i la resta de docents, i els equips directius…) ens mereixem una explicació, una resposta, per dignitat, per honestedat, per decència professional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 Comentaris
  1. Molt em tem que eixe pas de l’administració no condueix precisament a crear una nació de gent culta, desvetllada i feliç. Trist. Per això trobe molt encertada la teua denúncia. Perquè les injustícies les hem de denunciar i procurar que es corregeixquen.

    Amb solidaritat des del País Valencià.

  2. El conseller d’aquest departament és en Santi Vila. Aquest petit tirà a cada càrrec que ocupa hi deixa uns quants desastres i trencadisses. I sempre en la mateixa direcció: seguir el joc a la legislació espanyola. Ara apropant-nos a la LOMCE. Quin greu error de Puigdemont creure en aquest individu incompatible amb la cultura i la catalanitat.

  3. M’ha agradat i estic d’acord amb gairebé tot el que expressa aquest article. Ara bé “Com s’ha pres aquesta decisió en el si del CIC? De quina manera? Ha estat unànime? Què n’ha dit el representant de la Filosofia? (…)”. Totes aquestes preguntes i les que segueixen aquestes han de ser respostes pel CIC mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública. Això es fa omplint el formulari de sol·licitud que hi ha dins d’aquest enllaç: . Si qui ho demana és un parlamentari segurament trigarà només uns dies (tres o quatre) en tenir la informació. Amb això vull dir que l’eina per aconseguir-ho és la que dóna la llei de transparència 19/2014 i és la que tots els ciutadans hem d’acostumar-nos a fer servir perquè les administracions ens informin de tot els procediments de forma detallada que ens afecten. Només ho dic perquè jo també la voldria conèixer aquestes dades, com a ciutadana de carrer.

  4. A força alumnes els afavoreix: fins ara la Història i la Filosofia eren excloents. O en triaven una o l’altra a la fase general. A partir d’ara, amb l’obligatorietat de la història a la fase general i la possibilitat d’examinar-se de filosofia a la fase específica (la ponderen per accedir a diversos graus d’Humanitats i ciències socials), ambdues els són valorades. No considero que el canvi sigui perjudicial ni per als estudiants ni per la consideració de la matèria.

    • Glòria. Tal i com apunto en el meu comentari, crec que els apunts que fas són elements que realment s’haurien de tenir en compte per valorar si aquest canvi és, com la majoria assenyala, realment negatiu.

  5. Gràcies per l’article. Posa de relleu el fet que certes instàncies ens tracten a tots (professors, alumnes, pares) com si fóssim imbècils. Fins i tot els estudiants de batxillerat ja s’han adonat que aquesta decisió del CIC els perjudica: la Història (i d’Espanya) ha passat a ser obligatòria (mala sort per a qui no li agrada o no té prou capacitat memorística), i els estudiants de ciències i enginyeries no podran examinar-se de filosofia, encara que els agradi molt. Menys marge de maniobra.
    Per acabar-ho d’adobar, resultarà que Filosofia serà l’única assignatura que s’estudia a batxillerat obligatòriament i que per a molts alumnes “no entra” a la selectivitat. Com es menja això?
    Després de la feina que ha tingut en Merlí per interessar els joves per a aquesta assignatura, ara resulta que només és per als de lletres!

  6. Estic d’acord amb el que s’apunta a l’article en relació a les dues qüestions de forma relacionades amb la decisió del CIC (Consell Interuniversitari de Catalaunya) d’acord amb la qual la Història de la Filosofia passarà a avaluar-se en fase específica a les PAU. Tanmateix, contràriament al que es desprèn de les paraules de l’autor quan diu que aquesta decisió ha de ser llegida com un maltracte a la filosofia i als que ens dediquem a ella, tinc dubtes que aquest canvi que proposa el CIC sigui negatiu per la percepció general de la importància de la matèria o per la seva supervivència a secundària. Si més no, considero que això és quelcom que cal aturar-se a pensar abans de reaccionar-hi en contra precipitadament.
    Coincideixo amb l’autor que és cert que voler avançar cap a un model competencial d’examen no justifica aquesta resolució. Per una banda, perquè l’examen de les PAU d’aquesta matèria ja s’adequa a aquest model. Per l’altra, s’ha de tenir en compte que, fins i tot concedint que cal fer-lo més competencial, el fet que aquesta matèria passi a ser avaluada en fase específica, per se, no faria que ho fos. Per això, caldria canviar l’examen i llestos. Està clar que la raó de fons d’aquesta decisió, malgrat no la vulguin fer pública, és que d’aquesta forma s’ajusten al que dicta la LOMCE. Arribats en aquest punt, el que caldria preguntar-se és si, a aquestes alçades en les que el Congrés va votar a favor del decret per retirar les revàlides, és pertinent promoure un canvi com aquest a les PAU. El que hauríem de saber, per tal de poder reaccionar adequadament, és quina és la raó de fons que motiva la decisió del CIC respecte la matèria d’Història de la Filosofia a les PAU.
    En segon lloc, també coincideixo amb l’autor en el fet que és del tot inapropiat que el CIC hagi pres aquesta decisió de manera unilateral precisament en aquest moment de convulsió política i a l’inici del curs escolar.
    No obstant, més enllà del meu acord en aquestes dues qüestions, crec que abans de posar-nos les mans al cap, bombardejar el correu de la senyora Jou o preparar mobilitzacions per respondre a la decisió del CIC cal una reflexió sobre què implica. Es fàcil entendre perquè abans fins i tot abans de saber si aquest canvi va lligat al fet que la Història de la Filosofia acabi desapareixent com a matèria comuna de batxillerat, s’ha reaccionat iradament contra el fons d’aquesta decisió que, aparentment, afecta només a l’estatus de la prova de la matèria a les PAU. Certament, la filosofia fa temps que està essent vilipendiada i només gràcies a la lluita de molts companys encara manté unes quantes hores a batxillerat. En vistes a l’històric és inevitable llegir aquesta decisió com un nou atac a la filosofia. Tanmateix, per fer gala del que tractem de posar en valor, cal analitzar detalladament les seves conseqüències del canvi proposat pel CIC.
    Si aquesta decisió és el primer pas per eliminar la Història de la Filosofia com a matèria comuna a batxillerat, està clar que és quelcom que cal evitar ja que clarament perdríem importància curricular i hi hauria alumnes que podrien accedir a multituds graus de la branca científico-tècnica sense haver tingut contacte amb cap dels autors de la filosofia occidental. Hi ha raons per pensar que la posició de la matèria a les proves de les PAU sigui l’avantsala de la pèrdua d’estatus a batxillerat. Com tots sabem, hi ha una correspondència entre el fet que una matèria sigui avaluable només en fase específica i que no sigui una matèria comuna en les diferents modalitats de batxillerat.
    Tanmateix, segons he tingut notícia, hi ha comunitats autònomes en les que fa anys que filosofia la cursen totes les modalitats de batxillerat mentre que aquesta és avaluable només en fase específica i ponderable únicament pels alumnes de la modalitat humanístic-social. Malgrat cada comunitat autònoma té la seva pròpia idiosincràsia seria bo conèixer de primera mà la seva experiència. Independentment del que ens puguin explicar des d’altres llocs, també caldria reflexionar sobre les conseqüències a llarg termini podria tenir aquesta situació, és a dir, què implicaria que la filosofia continués essent una assignatura comuna a batxillerat, però que no fos una matèria de fase general a les PAU.
    De ben segur que tot això pot donar lloc a moltes més reflexions, però m’agradaria apuntar un parell de coses. En primer lloc, cal pensar que, inclús si tots els alumnes cursen filosofia a batxillerat, el fet que els que volen fer graus de ciències i han cursat la modalitat del científico-tècnic no s’hagin d’examinar de filosofia a les PAU pot enviar un missatge equivocat als joves i a la societat. Això podria conduir a creure que la filosofia és totalment prescindible per ser biòleg, tècnic agrònom o farmacèutic – de fet potser aquesta ja és una creença estesa. No obstant, cal reivindicar la filosofia com el que és, una disciplina instrumental útil per desenvolupar capacitats i aptituds imprescindibles per totes les àrees de coneixement. D’altra banda, si només és això, que com a conseqüència de la decisió del CIC es fomenten creences falses sobre el perfil i rellevància de la disciplina, la resolució del Consell no sembla que tingui efectes tan nefastos. La qüestió que caldria valorar seria com contrarestar la imatge de la filosofia que es podria estar promovent amb aquest canvi. Potser tractar d’augmentar la presència de la filosofia als diferents als graus universitaris de ciències podria ajudar.
    Així doncs, suposant que la imatge de la filosofia no en sortís més malparada del que ja està i que les iniciatives per neutralitzar els efectes de la decisió del CIC pel que fa a la percepció de la filosofia fossin efectives, es pot considerar l’altra cara de la moneda del canvi que proposa el CIC. Aquest també sembla tenir aspectes positius i és per on ens l’han estat tractant de vendre. No obstant, que hagin usat el fet que hi ha un sentit en què la filosofia tindrà més rellevància a les PAU per colar-nos un gol, no significa que no sigui veritat. Per tots aquells alumnes que cursin la modalitat humanístico-social, la filosofia passarà a ser una matèria més important ja que ponderarà més que les que s’examinaran en fase general. És possible doncs que, almenys per cert grup d’alumnes, la matèria siguin concebuda com a més fonamental. Com a resultat pot ser que se la prenguin més seriosament i, en aquesta tessitura, cal contemplar la possibilitat que entrin a la universitat més ben capacitats pel raonament i l’argumentació.
    Aquestes simplement han volgut ser unes reflexions per incentivar a analitzar quina podria ser realment la reacció adequada als canvis anunciats pel CIC per les PAU d’aquest curs entrant en la matèria d’Història de la Filosofia. Totes les crítiques i comentaris seran benvinguts.