Queralt Lahoz: «Estoy donde tengo que estar»

Farà prop d’un any, Queralt Lahoz em confessava que el tema de “La Misa” era un avançament del disc que vindria, més madur, on faria dialogar diferents missatges i sons junt amb els seus “mosuelos” i altres artistes. Finalment ja podem escoltar Pureza, un dels discos més esperats del panorama musical català que fa que anheli posar-me els auriculars i prémer el play. Comencem.

Lahoz obre el disc amb una “intro”, recurs que sempre és una bona presa de contacte i obliga a presentar un so i un discurs molt personals. De la mà de Marc Soto, Fede Jahzzmvn i Pau Garcia trobem “Origen”, una producció on apareixen les veus de Mayte Martín, Mercedes Sosa i Lola Flores. Tres dones de diferents generacions i estils que manifesten com viuen la seva música.

Seguim amb “Tu Boca”, tema que va llançar com a single i que, a primer cop d’ull, sembla l’únic de caire amorós de tot el disc. Començà sent una cançó dedicada al seu nebot que, a poc a poc, va anar dedicant a altres persones de la seva vida. Un tema que entra sol i suau, allunyat de l’amor romàntic que empastifen les cançons amoroses.

“De la Cueva a los Olivos” és un tribut a les dones de la seva família i és probablement el tema més vinculat al seu primer EP “1917”. Neix com una improvisació en un concert De la Carmela (grup que forma amb Daniel Felices), on acompanyem la seva àvia immigrant, de les coves del poble de Guadix (Granada) al barri de Les Oliveres de Santa Coloma. No només es crea un viatge generacional, sinó també un creixement musical cap a sons més llatins amb l’ajuda del productor Viktor Pizza.

“Con Poco” pren la presència que ja va tenir “Me Gusta” amb una introducció coplera interrompuda per un hip hop noventè marca del Gordo del Funk. Lahoz treu la seva part més burlesca amb un tema de “focos y pasarelas” per, a continuació, contrarestar-ho amb “Si la Luna quiere”. Un gir que realça la màgia d’aquesta Soleá per Bulerías, acompanyada a la guitarra flamenca per Óscar Soriano (el Bohemio) i Arnau Figueres en la mescla. Sens dubte, el tema més sincer i delicat, quasi innocent, de Pureza.

En “La Misa” ressona la clara influència de la fusió d’Enrique Morente i “Omega”. Completa la part més política de l’àlbum junt amb “El Tiroteo”. Jaleo que recupera de Federico García Lorca i La Argentinita, en el queafegeix, per Bulerías, la seva pròpia queixa sobre un panorama polític força vergonyós. Llavors, apareix la segona “col·labo” de tot el disc, ítem que de vegades reclama molta consciència quan es tracta d’un primer àlbum. Crec que parlo en nom de tots quan dic que em trec el barret en veure el nom del mestre Jorge Pardo i sento la seva flauta travessera.

Acaba el disc amb un aire fresc d’actualitat amb els seus sons més urbans. Per un costat, l’anteriorment presentat single “Dame Doblones”: un beat que neix de les mans de Josh 186 i l’acabat de Genís Trani, on Lahoz reivindica el “menos es más” amb una tornada que brilla per la seva simplicitat, desproveïda d’excés d’elements i efectes. Seguit, un últim tema amb el “fresh” yanki del moment, la conclusió final del “Ya No”: una primera producció amb un r&b suau, tallat bruscament per un segon beat al més pur estil de Mac Miller amb “Self Care”, on es ralentitzen els BPM. Abans d’iniciar el projecte, Queralt ja sabia com es titularia el seu disc. Arribat el moment, i amb només aquest últim tema per gravar, es va adonar que la paraula “pureza” no apareixia en cap lletra. Així, va afegir una última tornada que resumia la sinceritat i transparència de les seves veritats i tanca, ara, el disc. Un procés quasi de desintoxicació.

Arribat al final d’aquest viatge auditiu, recordo que ja em van avisar que es feia curt. Un disc rodó que ja em fa voler escoltar el proper. Dinàmic tant per la mescla del seu so i les temàtiques que ofereix, sense estar desproveït de coherència, com per l’ordre estratègic de les cançons, pel qual cada tema fa brillar el següent.

Projectes com “Laboratoria” o “La Prenda Roja” són exemples de les moltes veus femenines que estan reinventant el panorama flamenc barceloní. Amb Queralt Lahoz trobem una veu inconfusible que es fa lloc en la música urbana castellanoparlant, mantenint vives les influències del cante flamenc i dialogant amb les noves eines que ofereix l’electrònica.

“Estoy donde tengo que estar” ressona al final de Pureza.

Queralt Lahoz porta el flamenc de ‘Pureza’ al Festival Dansàneu en una actuació única el 29 de juliol al recinte firal d’Esterri d’Àneu. Més informació aquí.